Es mostren 594827 resultats

trastornador
-a

trastornador
-a

adjectiu i masculí i femení trastornador -ra
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trastornador
| trastornadora

■ trastornador
| trastornadora

adjectiu i masculí i femení Que trastorna
Traducció
Diccionari Castellà Català

trastornadura

trastornadura

femení poc freqüent trastorno
Diccionari Castellà Català

trastornamiento

trastornamiento

masculí poc freqüent trastorno
Conjugador Català

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    1. INFINITIU

    1. trastornar

    2. GERUNDI

    1. trastornant

    3. PARTICIPI

    1. trastornat
    2. trastornada
    3. trastornats
    4. trastornades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trastorno
      2. trastornes
      3. trastorna
      4. trastornem
      5. trastorneu
      6. trastornen

      2. IMPERFET

      1. trastornava
      2. trastornaves
      3. trastornava
      4. trastornàvem
      5. trastornàveu
      6. trastornaven

      3. PASSAT

      1. trastorní
      2. trastornares
      3. trastornà
      4. trastornàrem
      5. trastornàreu
      6. trastornaren

      4. FUTUR

      1. trastornaré
      2. trastornaràs
      3. trastornarà
      4. trastornarem
      5. trastornareu
      6. trastornaran

      5. CONDICIONAL

      1. trastornaria
      2. trastornaries
      3. trastornaria
      4. trastornaríem
      5. trastornaríeu
      6. trastornarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trastorni
      2. trastornis
      3. trastorni
      4. trastornem
      5. trastorneu
      6. trastornin

      2. IMPERFET

      1. trastornés
      2. trastornessis
      3. trastornés
      4. trastornéssim
      5. trastornéssiu
      6. trastornessin

    6. IMPERATIU

    1. trastorna
    2. trastorni
    3. trastornem
    4. trastorneu
    5. trastornin

trastornar

INFINITIU trastornar GERUNDI trastornant PARTICIPI trastornat trastornada trastornats trastornades INDICATIU PRESENT trastorno trastornes trastorna trastornem trastorneu trastornen IMPERFET trastornava trastornaves trastornava trastornàvem trastornàveu trastornaven PASSAT trastorní trastornares trastornà trastornàrem trastornàreu trastornaren FUTUR trastornaré trastornaràs trastornarà trastornarem trastornareu trastornaran CONDICIONAL trastornaria trastornaries trastornaria trastornaríem trastornaríeu trastornarien SUBJUNTIU PRESENT trastorni trastornis trastorni trastornem trastorneu…
Diccionari de sinònims Franquesa

trastornar

trastornar

→ torbar , desordenar , espatllar , alterar Torbar profundament l'ànim trastocar afligir → consternar trasbalsar destemptar , trastornar algú de manera que no sap a quina cosa decantar-se, quina direcció prendre pertorbar © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    verb transitiu
  1. in Unordnung bringen, durcheinander bringen.
  2. erschüttern, bestürzen, verwirren, zerrütten.
  3. aus der Fassung bringen.
  4. stören.
  5. verb reflexiu außer sich geraten.
  6. verwirrt werden.
  7. trastocar -se.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trastornar

verb transitiu in Unordnung bringen, durcheinander bringen erschüttern, bestürzen, verwirren, zerrütten aus der Fassung bringen stören verb reflexiu außer sich geraten verwirrt werden trastocar -se © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

trastornar

trastornar

verb transitiu to upset , disrupt , cause a disorder to disturb verb pronominal to get \ become upset
Diccionari Català Castellà

trastornar


<title type="display">trastornar</title>

    verb transitiu
  1. [desordenar] trastornar, alterar, desordenar, desbaratar.
  2. [l'enteniment] trastornar, perturbar.
  3. [trasbalsar] trastornar, conmocionar. La guerra ens va trastornar, la guerra nos trastornó.
    4. verb pronominal
  4. trastornarse.

trastornar

verb transitiu desordenar trastornar , alterar , desordenar , desbaratar l'enteniment trastornar , perturbar trasbalsar trastornar , conmocionar La guerra ens va trastornar , la guerra nos trastornó verb pronominal trastornarse
Diccionari Català Italià

trastornar

<title type="display">trastornar</title>

verb transitiu [desordenar] sconvolgere, disordinare, scompigliare. || [l'estómac] sconvolgere, rimescolare. || [l'enteniment] far impazzire, turbare la mente, far perdere la testa. || [torbar] sconvolgere.

verb pronominal agitarsi, sconvolgersi.

trastornar

verb transitiu desordenar sconvolgere, disordinare, scompigliare || l'estómac sconvolgere, rimescolare || l'enteniment far impazzire, turbare la mente, far perdere la testa || torbar sconvolgere verb pronominal agitarsi, sconvolgersi