Es mostren 594844 resultats

traucador
-a

traucador
-a

adjectiu regionalisme qui troue , qui perce masculí aparell perceuse f • trepant emporte-pièce inv
Diccionari Català Anglès

traucar

traucar

verb transitiu to make holes in , pierce to perforate
Diccionari der aranés

traücar

<title type="display">traücar </title>

    v tr Hèr un o mès traücs en ua causa.

    Català: foradar; trepar


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

traücar

v tr Hèr un o mès traücs en ua causa Català foradar trepar © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Castellà

traucar

traucar

verb transitiu foradar agujerear o agujerar , perforar verb intransitiu regional brotar una planta brotar , comenzar a salir
Conjugador Català

traucar


<title type="display">traucar</title>

    1. INFINITIU

    1. traucar

    2. GERUNDI

    1. traucant

    3. PARTICIPI

    1. traucat
    2. traucada
    3. traucats
    4. traucades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trauco
      2. trauques
      3. trauca
      4. trauquem
      5. trauqueu
      6. trauquen

      2. IMPERFET

      1. traucava
      2. traucaves
      3. traucava
      4. traucàvem
      5. traucàveu
      6. traucaven

      3. PASSAT

      1. trauquí
      2. traucares
      3. traucà
      4. traucàrem
      5. traucàreu
      6. traucaren

      4. FUTUR

      1. traucaré
      2. traucaràs
      3. traucarà
      4. traucarem
      5. traucareu
      6. traucaran

      5. CONDICIONAL

      1. traucaria
      2. traucaries
      3. traucaria
      4. traucaríem
      5. traucaríeu
      6. traucarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trauqui
      2. trauquis
      3. trauqui
      4. trauquem
      5. trauqueu
      6. trauquin

      2. IMPERFET

      1. trauqués
      2. trauquessis
      3. trauqués
      4. trauquéssim
      5. trauquéssiu
      6. trauquessin

    6. IMPERATIU

    1. trauca
    2. trauqui
    3. trauquem
    4. trauqueu
    5. trauquin

traucar

INFINITIU traucar GERUNDI traucant PARTICIPI traucat traucada traucats traucades INDICATIU PRESENT trauco trauques trauca trauquem trauqueu trauquen IMPERFET traucava traucaves traucava traucàvem traucàveu traucaven PASSAT trauquí traucares traucà traucàrem traucàreu traucaren FUTUR traucaré traucaràs traucarà traucarem traucareu traucaran CONDICIONAL traucaria traucaries traucaria traucaríem traucaríeu traucarien SUBJUNTIU PRESENT trauqui trauquis trauqui trauquem trauqueu trauquin IMPERFET trauqués trauquessis trauqués trauquéssim trauquéssiu trauquessin IMPERATIU trauca trauqui trauquem…
Diccionari Català Italià

traucar

traucar

verb transitiu foradar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ traucar

■ traucar

verb transitiu Foradar intransitiu dialectal Néixer una planta, brotar El blat comença a traucar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

traucar

traucar

verb transitiu regionalisme foradar trouer , percer
Diccionari Català Alemany

traucar

traucar

verb transitiu antigament i regionalment foradar verb intransitiu regionalment auf-gehen, -keimen Saat © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Alemany Català

trauen


<title type="display">trauen</title>

    verb transitiu [-te, hat ge-t]
  1. casar, ecl a. beneir el matrimoni, donar la benedicció nupcial.
  2. s. trauen lassen casar-se, contreure matrimoni.
  3. verb intransitiu confiar (j-m, auf [+ac] etw en alg, en u/c), (re)fiar-se d’alg (d’u/c).
  4. s-n Augen (Ohren) nicht trauen no donar crèdit als seus ulls (a les seves orelles).
  5. s. trauen atrevir-se a.
  6. gosar, arriscar-se a [+ inf].



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

trauen

verb transitiu -te, hat ge-t casar, ecl a beneir el matrimoni, donar la benedicció nupcial s trauen lassen casar-se, contreure matrimoni verb intransitiu confiar j-m , auf + ac etw en alg, en u/c, refiar-se d’alg d’u/c s-n Augen Ohren nicht trauen no donar crèdit als seus ulls a les seves orelles s trauen atrevir-se a gosar, arriscar-se a + inf © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU