Es mostren 594844 resultats

travar


<title type="display">travar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. travar
    1. GERUNDI

    2. travant
    1. PARTICIPI

    2. travat
    3. travada
    4. travats
    5. travades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. travo
      3. traves
      4. trava
      5. travem
      6. traveu
      7. traven
      1. IMPERFET

      2. travava
      3. travaves
      4. travava
      5. travàvem
      6. travàveu
      7. travaven
      1. PASSAT

      2. traví
      3. travares
      4. travà
      5. travàrem
      6. travàreu
      7. travaren
      1. FUTUR

      2. travaré
      3. travaràs
      4. travarà
      5. travarem
      6. travareu
      7. travaran
      1. CONDICIONAL

      2. travaria
      3. travaries
      4. travaria
      5. travaríem
      6. travaríeu
      7. travarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. travi
      3. travis
      4. travi
      5. travem
      6. traveu
      7. travin
      1. IMPERFET

      2. través
      3. travessis
      4. través
      5. travéssim
      6. travéssiu
      7. travessin
    1. IMPERATIU

    2. trava
    3. travi
    4. travem
    5. traveu
    6. travin

travar

travar

travar

travar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">travar</title>

Accessory
Etimologia: de trava 1a font: s. XIII
Body
    verb transitiu
    1. Posar una trava o traves a una cosa. Travar el carro.
    2. Unir una cosa a una altra, dues o més coses entre elles de manera que no puguin separar-se, que no puguin moure’s independentment l’una de l’altra. Traveu bé les posts, que hauran d’aguantar força pes.
    3. Unir coses de manera que formin un tot fortament lligat. Una construcció ben travada.
    4. Donar més consistència a una massa líquida o pastosa.
  1. figuradament
    1. Impedir o destorbar d’obrar, de funcionar. El remordiment li travava els sentits.
    2. travar-se la llengua Embalbir-se fins al punt de no poder parlar distintament.

travar

travar

<title type="display">travar</title>

verb transitiu bloccare, frenare. | sbarrare. || [ajuntar] legare, attaccare. || [una pasta líquida] addensare, ispessire. || fig bloccare, intorpidire. Els nervis em traven la ment, i nervi mi bloccano la mente.

verb pronominal [la llengua] impappinarsi.

travar

travar

<title type="display">travar</title>

    [! Amb V]
    verb
  1. Posar una o més traves a alguna cosa. Si es deixa un cotxe en una baixada, és convenient travar-lo amb una pedra posada sota les rodes.
  2. Unir dues o més coses per tal que no puguin separar-se o moure's independentment l'una de l'altra.
  3. frase feta
  4. A una persona se li trava la llengua quan no la belluga bé i parla amb dificultat, quan s'embarbussa.

travar

travar


<title type="display">travar</title>

Pronúncia: tɾəβá
    verb transitiu
  1. [posar una trava] entraver.
  2. [unir] attacher, assembler, joindre.
  3. [una massa líquida] épaissir.
    • [una salsa] lier.
  4. figuradament bloquer.
  5. verb pronominal
  6. être bloqué -e.
    • fourcher intr. Se li ha travat la llengua, sa langue a fourché.

travar

travat
-ada

travat

    adjectiu
  1. [lligat, fixat] trabado -da.
  2. heràldica trabado -da.

travat
-ada

travat
-ada

travat
-ada

travat
| travada


<title type="display">travat</title>

Accessory
Etimologia: de travar
Body
    adjectiu
  1. Lligat, fixat.
  2. heràldica Dit de l’animal, generalment un ocell, amb les potes, o també les ales, lligades a un travesser.
  3. síl·laba travada lingüística Síl·laba que acaba en consonant.

travat
| travada

travée


<title type="display">travée</title>

Pronúncia: tʀave
    femení
  1. [portion de voûte] revoltó m.
  2. tecnologia [portée] llum m.
  3. [rangée] rengle m.
  4. [rayon d’une bibliothèque entre deux montants] cos m.
  5. plural infreqüent entarimat m sing, empostissat m sing.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

travée