Es mostren 594827 resultats

treballar


<title type="display">treballar</title>

Pronúncia: tɾəβəʎá
    verb intransitiu
  1. travailler.
  2. [una màquina, un animal] travailler.
  3. [produir] produire.
  4. fer-se un fart (un tip, un panxó) de treballar popularment en mettre un coup (mettre les bouchées doubles).
  5. treballar de exercer le métier de.
    6. verb transitiu
  6. travailler. Treballar la pedra, el ferro, la fusta, travailler la pierre, le fer, le bois. Treballar la pasta, travailler la pâte.
  7. figuradament travailler. Treballar un discurs, travailler un discours.

treballar

verb intransitiu travailler una màquina, un animal travailler produir produire fer-se un fart un tip , un panxó de treballar popularment en mettre un coup mettre les bouchées doubles treballar de exercer le métier de verb transitiu travailler Treballar la pedra, el ferro, la fusta , travailler la pierre, le fer, le bois Treballar la pasta , travailler la pâte figuradament travailler Treballar un discurs , travailler un discours
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treballar</title>

Etimologia: del ll. vg. *tripaliare ‘torturar’, der. de trĭpalium ‘mena de cep o instrument de tortura’, comp. de tres ‘tres’ i palus ‘pal’, pels elements que integraven l’instrument; la idea de patir tortura va contaminar la de laborar o obrar, i en plasmà pejorativament l’esforç que implica 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. intransitiu
    1. Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc. Treballar de cap. Treballar intel·lectualment. Treballar a jornal, a preu fet. Treballar al camp, a la fàbrica. Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana.
    2. Estar col·locat. El meu fill treballa a la impremta X.
    3. Tenir feina. El seu marit fa dos mesos que no treballa.
  2. intransitiu per analogia
    1. Esforçar-se físicament o mentalment. És un exercici en què treballen els braços i les cames. Fer treballar el cap.
    2. Esforçar-se un animal. Fer treballar un bou. El pobre ruc està rebentat: ha treballat tot el dia.
    3. Tenir activitat una màquina. Fer treballar una màquina. Aquesta màquina no treballa bé.
    4. Produir. Fer treballar la terra.
    5. Una cosa sofrir l’esforç a què és sotmesa. Treballar un suport, una biga, un mur.
  3. transitiu
    1. Sotmetre una matèria a una acció contínua per afaiçonar-la. Treballar la pedra, el ferro.
    2. Preparar una cosa que exigeix una manipulació més o menys violenta. Treballar la pasta per a fer el pa. És una gerra molt treballada.
    3. figuradament Preparar, perfeccionar, millorar. Treballar un discurs.

■ treballar

verb intransitiu Emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment de quelcom que hom fa principalment pel guany que en prové, per l’obligació que té de fer-ho pel seu càrrec, la seva professió, etc Treballar de cap Treballar intellectualment Treballar a jornal, a preu fet Treballar al camp, a la fàbrica Treballar vuit hores el dia, quaranta hores la setmana Estar collocat El meu fill treballa a la impremta X Tenir feina El seu marit fa dos mesos que no treballa intransitiu per analogia Esforçar-se físicament o mentalment És un exercici en què…
Informació complementària
Traducció
Diccionari de sinònims Franquesa

treballar

<title type="display">treballar</title>

  1. v. intr.
    ocupar-se
    feinejar (→), fer una feina.
    laborar, treballar prolongadament en una cosa. Laborem per la depuració de la llengua.
    jornalejar, treballar a jornal un dia aquí, l'altre allà.
    treballotejar o treballuscar, treballar adés en una feina adés en una altra.
    besunyar, treballar, afanyar-se per aconseguir una cosa.
    calquejar, treballar afanyosament a un fi.
    maçolar, treballar en una feina pesada. Aquell pobre home maçola només per poder tirar endavant.
    cooperar o col·laborar, treballar ensems amb altri a un fi determinat.
    posar call en una feina, es diu del qui fa molt de temps que hi treballa.
    atrafegar-se o afanyar-se, treballar excessivament.
    escarrassar-se o escarramicar-se, íd.
    rompre's l'esquena (fig.), íd.
    traüllar, treballar per aconseguir una cosa. El diable, diuen, traülla per perdre les ànimes.
    cavar (fig.). No cavis més, que no en sortiràs.
    llaurar (fig.). Llaurar en arena, treballar inútilment.
    pencar (fam.)
    sirgar (fam.)
    triscar o trescar, treballar afanyosament.
    tascar, fer la seva tasca.
    posar-se a la tasca, posar-se a treballar.
    cremar oli (en una cosa) (fig.), treballar-hi molt.
    suar (fig.). Per obtenir això, he hagut de suar molt.
    desmanegar-se, treballar afanyosament. Desmanegar-se per obtenir una cosa.
    pastifejar, treballar malament, fer malament les coses que hom fa.
    magencar, fer els treballs de la terra que hom sol fer pel mes de maig.
    remagencar, tornar a magencar.
    fustejar o fusterejar, treballar de fuster, sense ésser-ho.
    ferrerejar, fer treballs de ferrer sense ésser-ho d'ofici.
    fer passos (o diligències), treballar per l'obtenció d'una cosa.
    bellugar-se, íd.
    Antònims: Desfeinar-se. Desvagar-se. Sortir de feina. Fer festa. Folgar. Dropejar o gandulejar. Viure amb l'esquena dreta.
  2. llavorar (≠ laborar), v. intr., treballar, una corda, una biga, una paret, etc. Aquest arc no llavora: només és decoratiu.
  3. → produir.
  4. v. tr. → afaiçonar, fer.
  5. no deixar de la mà (un afer), treballar-lo.
    negociar. Va negociar la pau amb l'invasor.
    Compareu: gestionar



© Manuel Franquesa

treballar

v intr ocupar-se feinejar →, fer una feina laborar , treballar prolongadament en una cosa Laborem per la depuració de la llengua jornalejar , treballar a jornal un dia aquí, l'altre allà treballotejar o treballuscar , treballar adés en una feina adés en una altra besunyar , treballar, afanyar-se per aconseguir una cosa calquejar , treballar afanyosament a un fi maçolar , treballar en una feina pesada Aquell pobre home maçola només per poder tirar endavant cooperar o collaborar , treballar ensems amb altri a un fi determinat posar call en una feina , es diu del qui fa molt de temps que hi…
Diccionari Català Anglès

treballat
-ada

treballat
-ada

adjectiu persona worn out , weary from overwork carefully worked , elaborately fashioned
Diccionari Català Castellà

treballat
-ada

treballat

    adjectiu
  1. [persona] trabajado -da.
  2. [vida] trabajoso -sa, arduo -dua, difícil.

treballat
-ada

adjectiu persona trabajado -da vida trabajoso -sa , arduo -dua , difícil
Diccionari de sinònims Franquesa

treballat

treballat

afaiçonat llavorat acunçat → afaiçonar Antònims En brut Una barra d'or en brut © Manuel Franquesa
Diccionari Català Alemany

treballat
-ada


<title type="display">treballat</title>

    adjectiu
  1. [Leben] arbeitsreich.
    • figuradament schwer, hart.
  2. [Person] abgearbeitet.
    • figuradament abgehärmt, verhärmt.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

treballat
-ada

adjectiu Leben arbeitsreich • figuradament schwer, hart Person abgearbeitet • figuradament abgehärmt, verhärmt © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

treballat
-ada

treballat
-ada

adjectiu persona provato -a || vida faticoso -a, difficile, pesante
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ treballat
| treballada

■ treballat
| treballada

adjectiu Que ha passat molts de treballs, de penes, de fatics Va tenir una vida molt treballada Ha estat una dona molt treballada
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

treballat
-ada

treballat
-ada

adjectiu vida laborieux -euse , pénible