Es mostren 594845 resultats

trenc

trenc

masculí Bruch m Riss m Platz- bes Kopf-wunde f a trenc d'alba bei Tagesanbruch m © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

trenc


<title type="display">trenc</title>

    masculí
  1. [esquerda] grieta f, resquebrajadura f, quebradura f.
  2. medicina [ferida al cap] brecha f, descalabradura f.
  3. a trenc d'alba al rayar el alba, al amanecer, al alba.

trenc

masculí esquerda grieta f , resquebrajadura f , quebradura f medicina ferida al cap brecha f , descalabradura f a trenc d'alba al rayar el alba , al amanecer , al alba
Diccionari de sinònims Franquesa

trenc

trenc

→ esquerda , ferida © Manuel Franquesa
Diccionari Català Anglès

trenc

trenc

masculí fissure , crack , cleft gash a trenc d’alba locució adverbial at daybreak
Diccionari Català Italià

trenc

trenc

masculí esquerda fessura f , fenditura f || ferida ferita f alla testa || a trenc d'alba sul far del giorno, all'alba
DIDAC Diccionari escolar

trenc

<title type="display">trenc</title>

    nom masculí
  1. Un trenc és una esquerda produïda per un cop.
  2. Ferida feta al cap amb un cop de pedra, de bastó, etc.
    3. locució que fa d’adverbi
  3. a trenc d'alba és a l'hora que comença a fer-se clar. Ens vam llevar a trenc d'alba per anar d'excursió.

trenc

nom masculí Un trenc és una esquerda produïda per un cop Ferida feta al cap amb un cop de pedra, de bastó, etc locució que fa d’adverbi a trenc d'alba és a l'hora que comença a fer-se clar Ens vam llevar a trenc d'alba per anar d'excursió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trenc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trenc</title>

Etimologia: de trencar 1a font: 1315
    masculí
    1. Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur.
    2. patologia Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap. Fer-se un trenc al front.
    1. geomorfologia Terreny desigual i obert entre muntanyes.
    2. geomorfologia Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s’escolen les aigües.
    3. mineria Lloc on treballen en una mina o una pedrera.
  3. gramàtica Signe diacrític de la ce trencada (¸).
  4. a trenc d’alba locució adverbial Al moment de començar a clarejar el dia.
  5. a trenc d’onades locució adverbial Arran de mar.

■ trenc

masculí Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur patologia Ferida incisivocontusa, especialment la produïda al cap Fer-se un trenc al front geomorfologia Terreny desigual i obert entre muntanyes geomorfologia Obertura erosiva feta per l’aigua d’inundació d’un riu o una riera al dic natural que limita el terreny per on s’escolen les aigües mineria Lloc on treballen en una mina o una pedrera gramàtica Signe diacrític de la ce trencada ¸ a trenc d’alba locució adverbial Al moment de començar a clarejar el dia a trenc d’onades locució adverbial Arran de mar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

trenc


<title type="display">trenc</title>

Pronúncia: tɾɛ́ŋ
    masculí
  1. [esquerda] lézarde f.
  2. medicina [ferida al cap] blessure f.
  3. a trenc d'alba à la pointe du jour (au petit jour, à l'aube).
  4. a trenc d'onades au bord de la mer.
  5. fer-se un trenc al front s'ouvrir le front.

trenc

masculí esquerda lézarde f medicina ferida al cap blessure f a trenc d'alba à la pointe du jour au petit jour, à l'aube a trenc d'onades au bord de la mer fer-se un trenc al front s'ouvrir le front
Diccionari Català Castellà

trenca


<title type="display">trenca</title>

    femení
  1. [trencadissa] estropicio m, destrozo m.
  2. [en un camí, un canal] desvío m.
  3. [fita] hito m, mojón m.
  4. ornitologia [Lanius minor] alcaudón chico m.

trenca

femení trencadissa estropicio m , destrozo m en un camí, un canal desvío m fita hito m , mojón m ornitologia Lanius minor alcaudón chico m
Diccionari Català Anglès

trenca

trenca

femení trencadís trencadissa d’un camí, d’un riu bend , turn ornitologia shrike abric duffel coat