Es mostren 594823 resultats

■ trencapinyons

■ trencapinyons

masculí Trencanous petit, per a trencar pinyons ornitologia Trencapinyes
Traducció
Diccionari Català francès

trencapinyons

trencapinyons

masculí invariable trencapinyes
Diccionari de sinònims Franquesa

trencar


<title type="display">trencar</title>

  1. rompre
    petar. Li va petar un braç (fam.)
    fracturar, es diu esp. d'un os.
    trossejar (→)
    esbocinar (→)
    esmicolar (→)
    esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa.
    estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc.
    esbardellar, trencar amb violència una cosa.
    escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa.
    esvorellar, trencar la vora (d'un objecte).
    escantonar, íd.
    esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar.
    esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc.
    badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada.
    esquerdar (→)
    esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella.
    esclafar (→)
    esclofollar. Esclofollar ametlles.
    camatrencar, trencar les cames d'un animal.
    escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes.
    desbrocar (→), trencar el broc.
    esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya.
    esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc.
    espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa.
    fer peces (una cosa)
    Compareu: consentir una cosa
  2. Trencar la terra: → rompre.
  3. (trencar-se pron.)
    rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques.
    escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra.
    colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat.
    esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda.
    rebentar (intr.)
    esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà.
  4. herniar-se
  5. v. intr. → girar (intr.).



© Manuel Franquesa

trencar

rompre petar Li va petar un braç fam fracturar , es diu esp d'un os trossejar → esbocinar → esmicolar → esdernegar o fer dernes , trencar una cosa, esp de terrissa estronyar , trencar un tronc, branca, canya, etc esbardellar , trencar amb violència una cosa escantellar o descantellar , trencar cantells d'una cosa esvorellar , trencar la vora d'un objecte escantonar , íd esvinçar , trencar incompletament, desballestar, desllorigar esvorancar o esbornagar , trencar una cosa fent-hi un esvoranc badar tr , produir una fenedura Li va badar el cap d'una pedrada esquerdar → esbotzar →, trencar…
Diccionari Català francès

trencar


<title type="display">trencar</title>

Pronúncia: tɾəŋká
    verb transitiu
  1. casser. Trencar un vidre, un plat, ametlles, casser un carreau, une assiette, des amandes.
  2. briser. Trencar un mirall, briser un miroir.
  3. rompre. Trencar un pal, rompre un bâton.
  4. medicina fracturer. Trencar una cama, fracturer une jambe.
  5. [doblegar] plier. Trencar el cos, plier le corps.
  6. [un riu, un camí] couper, croiser. El riu trenca el camí, le fleuve coupe le chemin.
  7. figuradament briser, casser. Trencar el cor, briser le cœur. La veu trencada per l'emoció, la voix brisée par l'émotion.
  8. figuradament [interrompre] couper, interrompre. Trencar una conversa, interrompre une conversation .
    1. rompre. Trencar un tracte, rompre un marché. Trencar la paraula donada, retirer sa parole. Trencar l'amistat amb algú, rompre l'amitié avec quelqu'un.
    2. violer, enfeindre, transgresser. Trencar la llei, transgresser la loi.
  9. usat absolutament rompre. Eren molt amics, però han trencat, ils étaient très amis, mais ils ont rompu.
  10. ouvrir. Trencar la dansa, ouvrir le bal.
  11. qui trenca els vidres, els paga (qui trenca, paga) figuradament i familiarment qui casse les verres, les paie.
  12. tenir-hi la mà trencada figuradament i familiarment [tenir habilitat i pràctica] être très habile (très adroit -e).
  13. trencar aigües medicina perdre les eaux.
  14. trencar el pas (el camí) [un camió, un vehicle] faire une queue de poisson.
  15. trencar el son familiarment faire un petit somme.
  16. trencar l'alè figuradament couper la respiration.
    17. verb intransitiu
  17. [canviar de direcció] tourner, obliquer. Allí la carretera trenca a la dreta, là la route oblique à droite.
    18. verb pronominal
  18. se casser, se briser, se rompre. El càntir s'ha trencat, la cruche s'est cassée.
  19. medicina se casser, se briser, se fracturer. S'ha trencat una cama, il s'est cassé une jambe.
  20. medicina [contraure una hèrnia] développer une hernie.
  21. trencar-se de riure se tordre de rire.
  22. trencar-se el cap figuradament se casser la tête.
  23. trencar-se el coll figuradament se rompre le cou.
  24. trencar-se la mà a una cosa figuradament se faire la main.

trencar

verb transitiu casser Trencar un vidre, un plat, ametlles , casser un carreau, une assiette, des amandes briser Trencar un mirall , briser un miroir rompre Trencar un pal , rompre un bâton medicina fracturer Trencar una cama , fracturer une jambe doblegar plier Trencar el cos , plier le corps un riu, un camí couper , croiser El riu trenca el camí , le fleuve coupe le chemin figuradament briser , casser Trencar el cor , briser le cœur La veu trencada per l'emoció , la voix brisée par l'émotion figuradament interrompre couper , interrompre Trencar una conversa ,…
Diccionari Català Castellà

trencar

trencar

    verb transitiu
  1. [un vidre, etc] romper, quebrar.
  2. [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar.
  3. medicina [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar.
  4. [doblegar] doblar.
  5. [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino.
  6. [començar] abrir. Trencar la dansa, abrir el baile.
  7. figuradament [el color, la veu] quebrar, quebrantar.
  8. figuradament [interrompre] romper. Trencar el silenci, romper el silencio.
  9. figuradament [transgredir] romper, quebrantar. Trencar la paraula donada, romper la palabra dada.
  10. figuradament [relacions, amistats] romper.
  11. usat absolutament figuradament romper. Eren molt amics, però han trencat, eran muy amigos, pero han roto.
    12. verb intransitiu
  12. [canviar de direcció] torcer, desviarse pron. Allí el camí trenca a l'esquerra, allí el camino se desvía (o tuerce) a la izquierda.
  13. [començar a sortir] romper, apuntar. La dent ja trenca, el diente ya rompe.
  14. [iniciar-se] romper. Ja trenca el dia, ya rompe el día.
    15. verb pronominal
  15. romperse, quebrarse. El càntir s'ha trencat, el botijo se ha roto.
  16. medicina [sofrir una fractura] romperse, fracturarse. S'ha trencat una cama, se ha roto una pierna.
  17. usat absolutament medicina [contreure una hèrnia] herniarse, quebrarse.
  18. trencar-se de riure figuradament i familiarment partirse (o desternillarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o mondarse, o retorcerse, o caerse) de risa.

trencar

verb transitiu un vidre, etc romper , quebrar ametlles, etc cascar , partir , quebrar , quebrantar medicina fracturar romper , fracturar , quebrar , quebrantar doblegar doblar entravessar-se cruzar , atravesar Un riu que trenca un camí , un río que cruza un camino començar abrir Trencar la dansa , abrir el baile figuradament el color, la veu quebrar , quebrantar figuradament interrompre romper Trencar el silenci , romper el silencio figuradament transgredir romper , quebrantar Trencar la paraula donada , romper la palabra dada figuradament relacions, amistats…
Conjugador Català

trencar


<title type="display">trencar</title>

    1. INFINITIU

    1. trencar

    2. GERUNDI

    1. trencant

    3. PARTICIPI

    1. trencat
    2. trencada
    3. trencats
    4. trencades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trenco
      2. trenques
      3. trenca
      4. trenquem
      5. trenqueu
      6. trenquen

      2. IMPERFET

      1. trencava
      2. trencaves
      3. trencava
      4. trencàvem
      5. trencàveu
      6. trencaven

      3. PASSAT

      1. trenquí
      2. trencares
      3. trencà
      4. trencàrem
      5. trencàreu
      6. trencaren

      4. FUTUR

      1. trencaré
      2. trencaràs
      3. trencarà
      4. trencarem
      5. trencareu
      6. trencaran

      5. CONDICIONAL

      1. trencaria
      2. trencaries
      3. trencaria
      4. trencaríem
      5. trencaríeu
      6. trencarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trenqui
      2. trenquis
      3. trenqui
      4. trenquem
      5. trenqueu
      6. trenquin

      2. IMPERFET

      1. trenqués
      2. trenquessis
      3. trenqués
      4. trenquéssim
      5. trenquéssiu
      6. trenquessin

    6. IMPERATIU

    1. trenca
    2. trenqui
    3. trenquem
    4. trenqueu
    5. trenquin

trencar

INFINITIU trencar GERUNDI trencant PARTICIPI trencat trencada trencats trencades INDICATIU PRESENT trenco trenques trenca trenquem trenqueu trenquen IMPERFET trencava trencaves trencava trencàvem trencàveu trencaven PASSAT trenquí trencares trencà trencàrem trencàreu trencaren FUTUR trencaré trencaràs trencarà trencarem trencareu trencaran CONDICIONAL trencaria trencaries trencaria trencaríem trencaríeu trencarien SUBJUNTIU PRESENT trenqui trenquis trenqui trenquem trenqueu trenquin IMPERFET trenqués trenquessis trenqués trenquéssim trenquéssiu trenquessin IMPERATIU trenca trenqui trenquem…
Diccionari Català Anglès

trencar


<title type="display">trencar</title>

Pronúncia: tɾəŋká
    verb transitiu
  1. [plat, joguina, etc.] to break, smash, shatter.
  2. [ametlles, etc.] to crack
  3. trencar el cor a algú figuradament to break someone’s heart.
  4. [membre] to fracture, break, crack.
  5. [pedra] to crush.
  6. [superfície] to crease.
  7. [color, etc.] to tone down
  8. geografia to cut, cut across.
  9. figuradament [conversa] to interrupt.
  10. cut \ break) into, break off.
  11. trencar les oracions a algú to interrupt someone.
  12. [contracte, pacte] to break.
  13. [amistat, relacions] to break off.
  14. trencar amb algú to (break \ fall out) with someone.
  15. ha trencat amb la seva amiga he has broken it off with his girl friend.
  16. trencar el son to have a nap.
    17. verb intransitiu
  17. [camí, etc.] to turn
  18. botànica to open, burst.
  19. [dent] to break through.
  20. [sol] to break through, appear, begin to shine.
  21. [alba, dia] to break.
    22. verb pronominal
  22. to break, smash, get broken.
  23. to snap.
  24. trencar-se de riure figuradament to split one’s sides with laughing, die of laughing.
  25. trencar-se el cap figuradament to rack one’s brains.
  26. trencar-se el coll to break one’s neck.

trencar

verb transitiu plat, joguina, etc to break , smash , shatter ametlles, etc to crack trencar el cor a algú figuradament to break someone’s heart membre to fracture , break , crack pedra to crush superfície to crease color, etc to tone down geografia to cut , cut across figuradament conversa to interrupt cut \ break into , break off trencar les oracions a algú to interrupt someone contracte, pacte to break amistat, relacions to break off trencar amb algú to break \ fall out with someone ha trencat amb la seva amiga he has broken it off with his girl friend trencar…
Diccionari Català Alemany

trencar


<title type="display">trencar</title>

    verb transitiu
  1. zerbrechen.
  2. zerschlagen.
  3. [Geschirr] zer-deppern, -teppern umg.
  4. [Spielzeug] kaputtmachen umg.
  5. [Nüsse, Mandeln] aufbrechen, knacken.
  6. [Fenster, Zähne] einschlagen.
  7. [Knochen, Marmor, Schiefer, Schweigen, Vertrag, Ehe, Eid, Treue, Wort] brechen.
  8. [Gespräch, Beziehungen, Verhandlungen] abbrechen.
    • unterbrechen.
  9. trencar l'alè a (algú) figuradament jemandem den Atem nehmen oder rauben.
  10. trencar el color a (algú) figuradament jemanden erblassen oder erbleichen) lassen.
  11. trencar el cor a (algú) figuradament jemandem das Herz brechen.
  12. trencar la pau den Frieden brechen bzw stören.
  13. trencar les oracions a (algú) figuradament jemandem ins Wort fallen.
    • per extensió jemanden aus dem Konzept bringen.
  14. trencar el son ein Schläfchen halten oder machen.
    15. verb intransitiu
  15. brechen (amb mit).
  16. anbrechen (Tag).
  17. durchbrechen (Zahn, Knospe).
    • aufbrechen (Knospe).
  18. abbiegen (Weg).
  19. ja trenca el dia der Tag bricht an.
  20. el camí trenca a l'esquerra der Weg biegt nach links ab.
  21. verb reflexiu zerbrechen.
  22. zerreißen.
  23. zerspringen.
  24. entzweigehen.
  25. platzen.
  26. sich brechen (Wellen).
  27. medicina sich einen Bruch zuziehen bzw heben.
  28. trencar-se el cap figuradament sich den Kopf zerbrechen.
  29. trencar-se un braç (una cama) sich den Arm (das Bein) brechen.
  30. trencar-se el coll figuradament sich den Hals brechen.
    • schweren Schaden erleiden.
  31. trencar-se de riure vor Lachen platzen, sich kranklachen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trencar

verb transitiu zerbrechen zerschlagen Geschirr zer-deppern, -teppern umg Spielzeug kaputtmachen umg Nüsse, Mandeln aufbrechen, knacken Fenster, Zähne einschlagen Knochen, Marmor, Schiefer, Schweigen, Vertrag, Ehe, Eid, Treue, Wort brechen Gespräch, Beziehungen, Verhandlungen abbrechen • unterbrechen trencar l'alè a algú figuradament jemandem den Atem nehmen oder rauben trencar el color a algú figuradament jemanden erblassen oder erbleichen lassen trencar el cor a algú figuradament jemandem das Herz brechen trencar la pau den Frieden brechen bzw stören trencar les…
Diccionari Català Italià

trencar

<title type="display">trencar</title>

verb transitiu [un vidre, un plat] rompere, infrangere, fracassare, spaccare. || [un bastó] rompere, spezzare. || [ametlles] schiacciare. || [una branca] rompere, staccare. || [una pedra] rompere, spaccare, stritolare. || med fratturare, rompere. || [doblegar] piegare. || [entravessar-se] incrociare, attraversare. || [començar] aprire, cominciare, iniziare. || fig [el color] cambiare tono. | [el silenci] rompere, interrompere. | [un pacte] rompere, sciogliere, non rispettare, violare. | mancare. Trencar la paraula donada, mancare alla parola data. | [les relacions amb algú] rompere, finire. | usat absolutament rompere, chiudere.

verb intransitiu voltare, girare. A la segona cantonada trenqui a l'esquerra, alla seconda traversa giri a sinistra. || [començar a sortir] spuntare, venir fuori. La dent ja trenca, il dente già spunta. Trencava el dia, spuntava il giorno.

verb pronominal rompersi, spaccarsi. || med fratturarsi, rompersi. | usat absolutament venire un'ernia. || [de riure] sganasciarsi.

trencar

verb transitiu un vidre, un plat rompere, infrangere, fracassare, spaccare || un bastó rompere, spezzare || ametlles schiacciare || una branca rompere, staccare || una pedra rompere, spaccare, stritolare || med fratturare, rompere || doblegar piegare || entravessar-se incrociare, attraversare || començar aprire, cominciare, iniziare || fig el color cambiare tono | el silenci rompere, interrompere | un pacte rompere, sciogliere, non rispettare, violare | mancare Trencar la paraula donada , mancare alla parola data | les relacions amb algú rompere, finire | usat…
DIDAC Diccionari escolar

trencar

<title type="display">trencar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Fer trossos una cosa donant-li cops, tirant-la a terra o prement-la. Les pedregades poden trencar els vidres de les cases. Les peces de terrissa es trenquen molt fàcilment.
  2. Fer malbé una cosa, fer que perdi la forma, la unió dels seus elements. Si poses molt de pes en una tauleta, la trencaràs. Quan es trenquen les bigues d'un sostre, aquest s'ensorra.
  3. Fer que s'obri la clofolla de fruits com les ametlles, les avellanes i les nous per a poder menjar-se'ls. Podem trencar ametlles amb un trencanous o picant amb una pedra.
  4. Un camí, una carretera o un carrer trenca a la dreta o a l'esquerra quan canvia de direcció i va cap a la dreta o cap a l'esquerra.
  5. Una persona trenca una promesa, un pacte o la paraula donada si no fa el que va dir o va prometre.
  6. Deixar de tenir amistat o relació amb algú. És normal que trenquem amb una persona si ens ha estafat.
    7. usat amb pronom
  7. Una persona es trenca una cama o una altra part del cos si un os de la cama o d'aquesta altra part se separa en dos o més fragments. Si et trenques un braç, te l'han d'enguixar.
    8. frase feta
  8. trencar-se de riure és riure molt.
trencadura, trencament

trencar

Conjugació amb QU davant E, I verb Fer trossos una cosa donant-li cops, tirant-la a terra o prement-la Les pedregades poden trencar els vidres de les cases Les peces de terrissa es trenquen molt fàcilment Fer malbé una cosa, fer que perdi la forma, la unió dels seus elements Si poses molt de pes en una tauleta, la trencaràs Quan es trenquen les bigues d'un sostre, aquest s'ensorra Fer que s'obri la clofolla de fruits com les ametlles, les avellanes i les nous per a poder menjar-se'ls Podem trencar ametlles amb un trencanous o picant amb una pedra Un camí, una carretera o un carrer trenca a…