Es mostren 594827 resultats

trencapinyons

trencapinyons

masculí kleiner Nussknacker m für Mandeln, Pinienkerne trencapinyes © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

trencapinyons

trencapinyons

masculí schiaccianoci piccolo || trencapinyes
Diccionari Català Castellà

trencapinyons

trencapinyons

masculí cascapiñones ornitologia trencapinyes piquituerto común
DIDAC Diccionari escolar

trencapinyons

trencapinyons

nom masculí Un trencapinyons és un trencanous petit per a trencar pinyons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencapinyons

■ trencapinyons

masculí Trencanous petit, per a trencar pinyons ornitologia Trencapinyes
Traducció
Diccionari Català francès

trencapinyons

trencapinyons

masculí invariable trencapinyes
Diccionari de sinònims Franquesa

trencar


<title type="display">trencar</title>

  1. rompre
    petar. Li va petar un braç (fam.)
    fracturar, es diu esp. d'un os.
    trossejar (→)
    esbocinar (→)
    esmicolar (→)
    esdernegar o fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa.
    estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc.
    esbardellar, trencar amb violència una cosa.
    escantellar o descantellar, trencar cantells d'una cosa.
    esvorellar, trencar la vora (d'un objecte).
    escantonar, íd.
    esvinçar, trencar incompletament, desballestar, desllorigar.
    esvorancar o esbornagar, trencar una cosa fent-hi un esvoranc.
    badar (tr.), produir una fenedura. Li va badar el cap d'una pedrada.
    esquerdar (→)
    esbotzar (→), trencar una cosa exercint una pressió sobre d'ella.
    esclafar (→)
    esclofollar. Esclofollar ametlles.
    camatrencar, trencar les cames d'un animal.
    escuixar o escuixolar, trencar una cuixa o les cuixes.
    desbrocar (→), trencar el broc.
    esberlar (→), trencar en el sentit de les fibres. Esberlar llenya.
    esventrar, trencar completament un atuell, un mur, etc.
    espuntar o despuntar, trencar la punta d'una cosa.
    fer peces (una cosa)
    Compareu: consentir una cosa
  2. Trencar la terra: → rompre.
  3. (trencar-se pron.)
    rompre (intr.). Les ones rompien contra les roques.
    escarxar-se, fer-se miques, una cosa, en topar violentament contra una altra.
    colltrencar-se, trencar-se, una cosa, pel coll. L'ampolla del vi ha caigut i s'ha colltrencat.
    esmorrar-se, trencar-se els nas, en una caiguda.
    rebentar (intr.)
    esclatar. Tant inflaren el bot, que esclatà.
  4. herniar-se
  5. v. intr. → girar (intr.).



© Manuel Franquesa

trencar

rompre petar Li va petar un braç fam fracturar , es diu esp d'un os trossejar → esbocinar → esmicolar → esdernegar o fer dernes , trencar una cosa, esp de terrissa estronyar , trencar un tronc, branca, canya, etc esbardellar , trencar amb violència una cosa escantellar o descantellar , trencar cantells d'una cosa esvorellar , trencar la vora d'un objecte escantonar , íd esvinçar , trencar incompletament, desballestar, desllorigar esvorancar o esbornagar , trencar una cosa fent-hi un esvoranc badar tr , produir una fenedura Li va badar el cap d'una pedrada esquerdar → esbotzar →, trencar…
Diccionari Català francès

trencar


<title type="display">trencar</title>

Pronúncia: tɾəŋká
    verb transitiu
  1. casser. Trencar un vidre, un plat, ametlles, casser un carreau, une assiette, des amandes.
  2. briser. Trencar un mirall, briser un miroir.
  3. rompre. Trencar un pal, rompre un bâton.
  4. medicina fracturer. Trencar una cama, fracturer une jambe.
  5. [doblegar] plier. Trencar el cos, plier le corps.
  6. [un riu, un camí] couper, croiser. El riu trenca el camí, le fleuve coupe le chemin.
  7. figuradament briser, casser. Trencar el cor, briser le cœur. La veu trencada per l'emoció, la voix brisée par l'émotion.
  8. figuradament [interrompre] couper, interrompre. Trencar una conversa, interrompre une conversation .
    1. rompre. Trencar un tracte, rompre un marché. Trencar la paraula donada, retirer sa parole. Trencar l'amistat amb algú, rompre l'amitié avec quelqu'un.
    2. violer, enfeindre, transgresser. Trencar la llei, transgresser la loi.
  9. usat absolutament rompre. Eren molt amics, però han trencat, ils étaient très amis, mais ils ont rompu.
  10. ouvrir. Trencar la dansa, ouvrir le bal.
  11. qui trenca els vidres, els paga (qui trenca, paga) figuradament i familiarment qui casse les verres, les paie.
  12. tenir-hi la mà trencada figuradament i familiarment [tenir habilitat i pràctica] être très habile (très adroit -e).
  13. trencar aigües medicina perdre les eaux.
  14. trencar el pas (el camí) [un camió, un vehicle] faire une queue de poisson.
  15. trencar el son familiarment faire un petit somme.
  16. trencar l'alè figuradament couper la respiration.
    17. verb intransitiu
  17. [canviar de direcció] tourner, obliquer. Allí la carretera trenca a la dreta, là la route oblique à droite.
    18. verb pronominal
  18. se casser, se briser, se rompre. El càntir s'ha trencat, la cruche s'est cassée.
  19. medicina se casser, se briser, se fracturer. S'ha trencat una cama, il s'est cassé une jambe.
  20. medicina [contraure una hèrnia] développer une hernie.
  21. trencar-se de riure se tordre de rire.
  22. trencar-se el cap figuradament se casser la tête.
  23. trencar-se el coll figuradament se rompre le cou.
  24. trencar-se la mà a una cosa figuradament se faire la main.

trencar

verb transitiu casser Trencar un vidre, un plat, ametlles , casser un carreau, une assiette, des amandes briser Trencar un mirall , briser un miroir rompre Trencar un pal , rompre un bâton medicina fracturer Trencar una cama , fracturer une jambe doblegar plier Trencar el cos , plier le corps un riu, un camí couper , croiser El riu trenca el camí , le fleuve coupe le chemin figuradament briser , casser Trencar el cor , briser le cœur La veu trencada per l'emoció , la voix brisée par l'émotion figuradament interrompre couper , interrompre Trencar una conversa ,…
Diccionari Català Castellà

trencar

trencar

    verb transitiu
  1. [un vidre, etc] romper, quebrar.
  2. [ametlles, etc] cascar, partir, quebrar, quebrantar.
  3. medicina [fracturar] romper, fracturar, quebrar, quebrantar.
  4. [doblegar] doblar.
  5. [entravessar-se] cruzar, atravesar. Un riu que trenca un camí, un río que cruza un camino.
  6. [començar] abrir. Trencar la dansa, abrir el baile.
  7. figuradament [el color, la veu] quebrar, quebrantar.
  8. figuradament [interrompre] romper. Trencar el silenci, romper el silencio.
  9. figuradament [transgredir] romper, quebrantar. Trencar la paraula donada, romper la palabra dada.
  10. figuradament [relacions, amistats] romper.
  11. usat absolutament figuradament romper. Eren molt amics, però han trencat, eran muy amigos, pero han roto.
    12. verb intransitiu
  12. [canviar de direcció] torcer, desviarse pron. Allí el camí trenca a l'esquerra, allí el camino se desvía (o tuerce) a la izquierda.
  13. [començar a sortir] romper, apuntar. La dent ja trenca, el diente ya rompe.
  14. [iniciar-se] romper. Ja trenca el dia, ya rompe el día.
    15. verb pronominal
  15. romperse, quebrarse. El càntir s'ha trencat, el botijo se ha roto.
  16. medicina [sofrir una fractura] romperse, fracturarse. S'ha trencat una cama, se ha roto una pierna.
  17. usat absolutament medicina [contreure una hèrnia] herniarse, quebrarse.
  18. trencar-se de riure figuradament i familiarment partirse (o desternillarse, o descoyuntarse, o descuajaringarse, o mondarse, o retorcerse, o caerse) de risa.

trencar

verb transitiu un vidre, etc romper , quebrar ametlles, etc cascar , partir , quebrar , quebrantar medicina fracturar romper , fracturar , quebrar , quebrantar doblegar doblar entravessar-se cruzar , atravesar Un riu que trenca un camí , un río que cruza un camino començar abrir Trencar la dansa , abrir el baile figuradament el color, la veu quebrar , quebrantar figuradament interrompre romper Trencar el silenci , romper el silencio figuradament transgredir romper , quebrantar Trencar la paraula donada , romper la palabra dada figuradament relacions, amistats…
Conjugador Català

trencar


<title type="display">trencar</title>

    1. INFINITIU

    1. trencar

    2. GERUNDI

    1. trencant

    3. PARTICIPI

    1. trencat
    2. trencada
    3. trencats
    4. trencades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trenco
      2. trenques
      3. trenca
      4. trenquem
      5. trenqueu
      6. trenquen

      2. IMPERFET

      1. trencava
      2. trencaves
      3. trencava
      4. trencàvem
      5. trencàveu
      6. trencaven

      3. PASSAT

      1. trenquí
      2. trencares
      3. trencà
      4. trencàrem
      5. trencàreu
      6. trencaren

      4. FUTUR

      1. trencaré
      2. trencaràs
      3. trencarà
      4. trencarem
      5. trencareu
      6. trencaran

      5. CONDICIONAL

      1. trencaria
      2. trencaries
      3. trencaria
      4. trencaríem
      5. trencaríeu
      6. trencarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trenqui
      2. trenquis
      3. trenqui
      4. trenquem
      5. trenqueu
      6. trenquin

      2. IMPERFET

      1. trenqués
      2. trenquessis
      3. trenqués
      4. trenquéssim
      5. trenquéssiu
      6. trenquessin

    6. IMPERATIU

    1. trenca
    2. trenqui
    3. trenquem
    4. trenqueu
    5. trenquin

trencar

INFINITIU trencar GERUNDI trencant PARTICIPI trencat trencada trencats trencades INDICATIU PRESENT trenco trenques trenca trenquem trenqueu trenquen IMPERFET trencava trencaves trencava trencàvem trencàveu trencaven PASSAT trenquí trencares trencà trencàrem trencàreu trencaren FUTUR trencaré trencaràs trencarà trencarem trencareu trencaran CONDICIONAL trencaria trencaries trencaria trencaríem trencaríeu trencarien SUBJUNTIU PRESENT trenqui trenquis trenqui trenquem trenqueu trenquin IMPERFET trenqués trenquessis trenqués trenquéssim trenquéssiu trenquessin IMPERATIU trenca trenqui trenquem…