Es mostren 594827 resultats

trencar


<title type="display">trencar</title>

Pronúncia: tɾəŋká
    verb transitiu
  1. [plat, joguina, etc.] to break, smash, shatter.
  2. [ametlles, etc.] to crack
  3. trencar el cor a algú figuradament to break someone’s heart.
  4. [membre] to fracture, break, crack.
  5. [pedra] to crush.
  6. [superfície] to crease.
  7. [color, etc.] to tone down
  8. geografia to cut, cut across.
  9. figuradament [conversa] to interrupt.
  10. cut \ break) into, break off.
  11. trencar les oracions a algú to interrupt someone.
  12. [contracte, pacte] to break.
  13. [amistat, relacions] to break off.
  14. trencar amb algú to (break \ fall out) with someone.
  15. ha trencat amb la seva amiga he has broken it off with his girl friend.
  16. trencar el son to have a nap.
    17. verb intransitiu
  17. [camí, etc.] to turn
  18. botànica to open, burst.
  19. [dent] to break through.
  20. [sol] to break through, appear, begin to shine.
  21. [alba, dia] to break.
    22. verb pronominal
  22. to break, smash, get broken.
  23. to snap.
  24. trencar-se de riure figuradament to split one’s sides with laughing, die of laughing.
  25. trencar-se el cap figuradament to rack one’s brains.
  26. trencar-se el coll to break one’s neck.

trencar

verb transitiu plat, joguina, etc to break , smash , shatter ametlles, etc to crack trencar el cor a algú figuradament to break someone’s heart membre to fracture , break , crack pedra to crush superfície to crease color, etc to tone down geografia to cut , cut across figuradament conversa to interrupt cut \ break into , break off trencar les oracions a algú to interrupt someone contracte, pacte to break amistat, relacions to break off trencar amb algú to break \ fall out with someone ha trencat amb la seva amiga he has broken it off with his girl friend trencar…
Diccionari Català Alemany

trencar


<title type="display">trencar</title>

    verb transitiu
  1. zerbrechen.
  2. zerschlagen.
  3. [Geschirr] zer-deppern, -teppern umg.
  4. [Spielzeug] kaputtmachen umg.
  5. [Nüsse, Mandeln] aufbrechen, knacken.
  6. [Fenster, Zähne] einschlagen.
  7. [Knochen, Marmor, Schiefer, Schweigen, Vertrag, Ehe, Eid, Treue, Wort] brechen.
  8. [Gespräch, Beziehungen, Verhandlungen] abbrechen.
    • unterbrechen.
  9. trencar l'alè a (algú) figuradament jemandem den Atem nehmen oder rauben.
  10. trencar el color a (algú) figuradament jemanden erblassen oder erbleichen) lassen.
  11. trencar el cor a (algú) figuradament jemandem das Herz brechen.
  12. trencar la pau den Frieden brechen bzw stören.
  13. trencar les oracions a (algú) figuradament jemandem ins Wort fallen.
    • per extensió jemanden aus dem Konzept bringen.
  14. trencar el son ein Schläfchen halten oder machen.
    15. verb intransitiu
  15. brechen (amb mit).
  16. anbrechen (Tag).
  17. durchbrechen (Zahn, Knospe).
    • aufbrechen (Knospe).
  18. abbiegen (Weg).
  19. ja trenca el dia der Tag bricht an.
  20. el camí trenca a l'esquerra der Weg biegt nach links ab.
  21. verb reflexiu zerbrechen.
  22. zerreißen.
  23. zerspringen.
  24. entzweigehen.
  25. platzen.
  26. sich brechen (Wellen).
  27. medicina sich einen Bruch zuziehen bzw heben.
  28. trencar-se el cap figuradament sich den Kopf zerbrechen.
  29. trencar-se un braç (una cama) sich den Arm (das Bein) brechen.
  30. trencar-se el coll figuradament sich den Hals brechen.
    • schweren Schaden erleiden.
  31. trencar-se de riure vor Lachen platzen, sich kranklachen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trencar

verb transitiu zerbrechen zerschlagen Geschirr zer-deppern, -teppern umg Spielzeug kaputtmachen umg Nüsse, Mandeln aufbrechen, knacken Fenster, Zähne einschlagen Knochen, Marmor, Schiefer, Schweigen, Vertrag, Ehe, Eid, Treue, Wort brechen Gespräch, Beziehungen, Verhandlungen abbrechen • unterbrechen trencar l'alè a algú figuradament jemandem den Atem nehmen oder rauben trencar el color a algú figuradament jemanden erblassen oder erbleichen lassen trencar el cor a algú figuradament jemandem das Herz brechen trencar la pau den Frieden brechen bzw stören trencar les…
Diccionari Català Italià

trencar

<title type="display">trencar</title>

verb transitiu [un vidre, un plat] rompere, infrangere, fracassare, spaccare. || [un bastó] rompere, spezzare. || [ametlles] schiacciare. || [una branca] rompere, staccare. || [una pedra] rompere, spaccare, stritolare. || med fratturare, rompere. || [doblegar] piegare. || [entravessar-se] incrociare, attraversare. || [començar] aprire, cominciare, iniziare. || fig [el color] cambiare tono. | [el silenci] rompere, interrompere. | [un pacte] rompere, sciogliere, non rispettare, violare. | mancare. Trencar la paraula donada, mancare alla parola data. | [les relacions amb algú] rompere, finire. | usat absolutament rompere, chiudere.

verb intransitiu voltare, girare. A la segona cantonada trenqui a l'esquerra, alla seconda traversa giri a sinistra. || [començar a sortir] spuntare, venir fuori. La dent ja trenca, il dente già spunta. Trencava el dia, spuntava il giorno.

verb pronominal rompersi, spaccarsi. || med fratturarsi, rompersi. | usat absolutament venire un'ernia. || [de riure] sganasciarsi.

trencar

verb transitiu un vidre, un plat rompere, infrangere, fracassare, spaccare || un bastó rompere, spezzare || ametlles schiacciare || una branca rompere, staccare || una pedra rompere, spaccare, stritolare || med fratturare, rompere || doblegar piegare || entravessar-se incrociare, attraversare || començar aprire, cominciare, iniziare || fig el color cambiare tono | el silenci rompere, interrompere | un pacte rompere, sciogliere, non rispettare, violare | mancare Trencar la paraula donada , mancare alla parola data | les relacions amb algú rompere, finire | usat…
DIDAC Diccionari escolar

trencar

<title type="display">trencar</title>

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Fer trossos una cosa donant-li cops, tirant-la a terra o prement-la. Les pedregades poden trencar els vidres de les cases. Les peces de terrissa es trenquen molt fàcilment.
  2. Fer malbé una cosa, fer que perdi la forma, la unió dels seus elements. Si poses molt de pes en una tauleta, la trencaràs. Quan es trenquen les bigues d'un sostre, aquest s'ensorra.
  3. Fer que s'obri la clofolla de fruits com les ametlles, les avellanes i les nous per a poder menjar-se'ls. Podem trencar ametlles amb un trencanous o picant amb una pedra.
  4. Un camí, una carretera o un carrer trenca a la dreta o a l'esquerra quan canvia de direcció i va cap a la dreta o cap a l'esquerra.
  5. Una persona trenca una promesa, un pacte o la paraula donada si no fa el que va dir o va prometre.
  6. Deixar de tenir amistat o relació amb algú. És normal que trenquem amb una persona si ens ha estafat.
    7. usat amb pronom
  7. Una persona es trenca una cama o una altra part del cos si un os de la cama o d'aquesta altra part se separa en dos o més fragments. Si et trenques un braç, te l'han d'enguixar.
    8. frase feta
  8. trencar-se de riure és riure molt.
trencadura, trencament

trencar

Conjugació amb QU davant E, I verb Fer trossos una cosa donant-li cops, tirant-la a terra o prement-la Les pedregades poden trencar els vidres de les cases Les peces de terrissa es trenquen molt fàcilment Fer malbé una cosa, fer que perdi la forma, la unió dels seus elements Si poses molt de pes en una tauleta, la trencaràs Quan es trenquen les bigues d'un sostre, aquest s'ensorra Fer que s'obri la clofolla de fruits com les ametlles, les avellanes i les nous per a poder menjar-se'ls Podem trencar ametlles amb un trencanous o picant amb una pedra Un camí, una carretera o un carrer trenca a…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencar</title>

Etimologia: d’origen preromà, d’una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèlt 1a font: s. XII
    verb
  1. transitiu
    1. Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.
    2. trencar el cor figuradament Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió. Aquella escena trista li ha trencat el cor.
    3. trencar el suro indústria surera Tallar el suro a peces.
    4. trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir.
    5. trencar pedra oficis manuals Tallar-la arrencant-la de la pedrera.
  2. transitiu
    1. Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. Del nostre pes es trencà la branca, però no caiguérem perquè no es partí del tot.
    2. traumatologia Fracturar. Amb un cop de bastó li trencà la cama.
    3. trencar bastes indústria tèxtil Fraccionar les bastes massa llargues d’un fil o d’una passada pintant algun punt d’encreuament d’efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.
    1. pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.
    2. usat absolutament i pronominal patologia Contreure una hèrnia, sofrir trencadura.
    3. pronominal traumatologia Sofrir la fractura d’un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.
    4. trencar-se de riure pronominal figuradament Riure amb grans contorsions.
    5. trencar-se el cap pronominal figuradament Fatigar-se estudiant i pensant, cercant la solució d’un problema.
    6. trencar-se el coll pronominal figuradament Sofrir un greu dany en una empresa o un afer.
    7. trencar-se la mà (a una cosa) pronominal figuradament Fer-la-hi destra a força d’exercitar-la-hi.
  4. transitiu
    1. Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.
    2. usat absolutament indústria tèxtil Fer perdre, en l’aprest, l’encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.
    3. figuradament Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc., d’una cosa. El disgust li trencà la veu i només li sortien gemecs. Una cortina que trenca la llum de l’habitació.
    4. trencar el color (d’una persona) Fer-li perdre el color una emoció, una malaltia.
    5. trencar la veu Alterar-la, fatigar-la, forçant-la.
  5. intransitiu Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra.
  6. transitiu
    1. Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.
    2. figuradament Interrompre. Trencar la conversa.
    3. trencar l’alè figuradament Interrompre la respiració.
    4. trencar les oracions (a algú) Interrompre’l, molestant-lo amb intervencions inoportunes.
  7. transitiu figuradament
    1. Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú.
    2. usat absolutament Cessar de tenir amistat amb algú. Eren molt amics, però han trencat.
  8. intransitiu
    1. Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.
    2. Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l’alba.
  9. transitiu Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.

■ trencar

verb transitiu Fer trossos o fragments una cosa dura, colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc Trencar un vidre, un plat Trencar ametlles, pinyons, nous Trencar fusta trencar el cor figuradament Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió Aquella escena trista li ha trencat el cor trencar el suro indústria surera Tallar el suro a peces trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir trencar pedra oficis manuals Tallar-la arrencant-la de la pedrera transitiu Produir una solució parcial…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Alemany

trencat
-ada


<title type="display">trencat</title>

    adjectiu també figuradament
  1. [Farbe, Mensch] gebrochen.
  2. zerbrochen.
  3. entzwei, umg kaputt.
  4. [Gelände] unwegsam.
    • zerklüftet.
  5. línia trencada geometria gebrochene Linie.
  6. hi tens la mà trencada figuradament du hast dazu (oder dafür) sehr viel Geschick.
    7. masculí
  7. Bruch m.
  8. Riss m.
  9. matemàtiques Bruch (-zahl f) m.
  10. reduir un trencat einen Bruch kürzen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trencat
-ada

adjectiu també figuradament Farbe, Mensch gebrochen zerbrochen entzwei, umg kaputt Gelände unwegsam • zerklüftet línia trencada geometria gebrochene Linie hi tens la mà trencada figuradament du hast dazu oder dafür sehr viel Geschick masculí Bruch m Riss m matemàtiques Bruch -zahl f m reduir un trencat einen Bruch kürzen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Anglès

trencat
-ada


<title type="display">trencat</title>

Pronúncia: tɾəŋkát
    adjectiu
  1. broken, smashed.
  2. pagar els plats trencats figuradament to pay for the damage, carry the can.
  3. tenir-hi la mà trencada figuradament to be clever at something.
    4. masculí
  4. matemàtiques fraction.

trencat
-ada

adjectiu broken , smashed pagar els plats trencats figuradament to pay for the damage , carry the can tenir-hi la mà trencada figuradament to be clever at something masculí matemàtiques fraction
Diccionari Català Italià

trencat
-ada

<title type="display">trencat</title>

adjectiu rotto -a, spaccato -a, infranto -a. || med erniato -a. || [veu] rotto -a. || [pas] disuguale. | rotto -a, fratturato -a. S'ha trencat un braç, si è fratturato un braccio.

masculí rottura f. || mat frazione f.

trencat
-ada

adjectiu rotto -a, spaccato -a, infranto -a || med erniato -a || veu rotto -a || pas disuguale | rotto -a, fratturato -a S'ha trencat un braç , si è fratturato un braccio masculí rottura f || mat frazione f
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trencat
| trencada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencat</title>

Etimologia: de trencar 1a font: 1507, Nebrija-Busa
  1. adjectiu
    1. Romput, trossejat.
    2. línia trencada geometria Línia poligonal.
    3. pagar els plats trencats figuradament Tocar les conseqüències d’un dany fet per altres.
    4. tenir-hi la mà trencada figuradament Tenir-hi habilitat i pràctica. En aquests afers, hi té la mà trencada.
  2. adjectiu
    1. Barrejat lleugerament, que no és pur.
    2. especialment Dit d’un color rebaixat, que no és el normal. D’un color de cara tot trencat.
  3. masculí alimentació, indústries alimentàries Cafè trencat.
  4. adjectiu patologia Herniat, que té una hèrnia inguinal.
  5. adjectiu Intermitent. El seu pas era trencat i vacil·lant.
  6. adjectiu i masculí i femení arts gràfiques Dit de la composició en la qual les ratlles tenen molts blancs.
  7. masculí Fractura, solució de continuïtat en un objecte trencat. Aquí hi ha un trencat gairebé invisible.
  8. masculí matemàtiques Nombre que denota un agregat de parts alíquotes d’una unitat, per mitjà de dos enters a i b, que hom escriu a/b. El nombre a és el numerador, i b, el denominador. És conegut també com a nombre fraccionari.

■ trencat
| trencada

adjectiu Romput, trossejat línia trencada geometria Línia poligonal pagar els plats trencats figuradament Tocar les conseqüències d’un dany fet per altres tenir-hi la mà trencada figuradament Tenir-hi habilitat i pràctica En aquests afers, hi té la mà trencada adjectiu Barrejat lleugerament, que no és pur especialment Dit d’un color rebaixat, que no és el normal D’un color de cara tot trencat masculí alimentació, indústries alimentàries Cafè trencat adjectiu patologia Herniat, que té una hèrnia inguinal adjectiu Intermitent El seu pas era trencat i vacillant adjectiu i masculí i femení arts…
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

trencat

<title type="display">trencat</title>

    adjectiu
  1. Una línia trencada no és recta, sinó que fa angles.
    2. nom masculí
  2. Un trencat és un tallat, un cafè amb una mica de llet.
  3. En matemàtiques, un trencat és una fracció.
    4. frase feta
  4. Es diu que algú té la mà trencada en una cosa si sap fer-la molt bé.
  5. Es diu que algú paga els plats trencats si es carrega les culpes o pateix les conseqüències d'una acció que no ha fet.

trencat

adjectiu Una línia trencada no és recta, sinó que fa angles nom masculí Un trencat és un tallat, un cafè amb una mica de llet En matemàtiques, un trencat és una fracció frase feta Es diu que algú té la mà trencada en una cosa si sap fer-la molt bé Es diu que algú paga els plats trencats si es carrega les culpes o pateix les conseqüències d'una acció que no ha fet