<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trencar</title>
Accessory
Etimologia: d’origen preromà, d’una base *trenko, íd., potser indoeuropea i potser també cèlt 1a font: s. XII
Body
-
verb
-
transitiu
- Fer trossos o fragments (una cosa dura), colpint-la, prement-la, tirant-la a terra, etc. Trencar un vidre, un plat. Trencar ametlles, pinyons, nous. Trencar fusta.
- trencar el cor figuradament Produir una gran impressió de dolor, amb tendència al plor, despertar un viu sentiment de compassió. Aquella escena trista li ha trencat el cor.
- trencar el suro indústria surera Tallar el suro a peces.
- trencar les paraules Pronunciar-les incompletament, interrompent-les abans d’acabar-les de dir.
- trencar pedra oficis manuals Tallar-la arrencant-la de la pedrera.
-
transitiu
- Produir una solució parcial de continuïtat en un cos, sense arribar a separar-ne les parts. Del nostre pes es trencà la branca, però no caiguérem perquè no es partí del tot.
- traumatologia Fracturar. Amb un cop de bastó li trencà la cama.
- trencar bastes indústria tèxtil Fraccionar les bastes massa llargues d’un fil o d’una passada pintant algun punt d’encreuament d’efecte contrari al de la basta, en el pintat de dibuixos per a teixits.
-
- pronominal Sofrir la divisió en dues o més parts o trossos, o la destrucció de la pròpia continuïtat en un punt o més. El càntir se li ha trencat als dits. Trencar-se una processó.
- usat absolutament i pronominal patologia Contreure una hèrnia, sofrir trencadura.
- pronominal traumatologia Sofrir la fractura d’un membre o una part del cos. Trencar-se un os, un braç, una cama.
- trencar-se de riure pronominal figuradament Riure amb grans contorsions.
- trencar-se el cap pronominal figuradament Fatigar-se estudiant i pensant, cercant la solució d’un problema.
- trencar-se el coll pronominal figuradament Sofrir un greu dany en una empresa o un afer.
- trencar-se la mà (a una cosa) pronominal figuradament Fer-la-hi destra a força d’exercitar-la-hi.
-
transitiu
- Doblegar, fer que una superfície no sigui plana ni rígida.
- usat absolutament indústria tèxtil Fer perdre, en l’aprest, l’encarcarament a una roba estirant-la en tots sentits.
- figuradament Alterar accidentalment una cosa sensible barrejant-hi quelcom que la treu o desvia del seu estat normal. Es diu especialment de la veu, del color, de la llum, de la temperatura, etc., d’una cosa. El disgust li trencà la veu i només li sortien gemecs. Una cortina que trenca la llum de l’habitació.
- trencar el color (d’una persona) Fer-li perdre el color una emoció, una malaltia.
- trencar la veu Alterar-la, fatigar-la, forçant-la.
- intransitiu Canviar bruscament de direcció. Allí el camí trenca a l’esquerra.
-
transitiu
- Entravessar-se a una cosa interrompent-la, traient-ne la continuïtat. Un riu, un mur, trencar un camí.
- figuradament Interrompre. Trencar la conversa.
- trencar l’alè figuradament Interrompre la respiració.
- trencar les oracions (a algú) Interrompre’l, molestant-lo amb intervencions inoportunes.
-
transitiu
figuradament
- Transgredir, violar, fer mancament a una obligació, una llei, un tracte, etc. Trencar un tracte. Trencar la paraula donada. Trencar l’amistat amb algú.
- usat absolutament Cessar de tenir amistat amb algú. Eren molt amics, però han trencat.
-
intransitiu
- Començar a sortir, fent esforç, una cosa que està tancada, colgada, etc. El blat de moro ja trenca. Les dents ja trenquen.
- Iniciar-se, començar a manifestar-se un fenomen natural. Ja trenca el dia, l’alba.
- transitiu Començar una acció com vencent un obstacle, una dificultat. Trencar la dansa. Trencar el son.
