Es mostren 594827 resultats

trepant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepant</title>

Accessory
Etimologia: del pl. de trepà, trepans, confós fonèticament amb el pl. d’un participi pres. en -ant, que va originar un sing. analògic trepant; d’aquest presumpte participi agent es degué formar el verb trepar 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
  1. oficis manuals Eina de tall que treballa per rotació, com ara la broca, la barrina, etc., i amb la qual hom forada metalls, fusta i altres matèries sòlides.
  2. oficis manuals Instrument, com ara la barrina, el filaberquí, el barrobí, etc., amb què hom imprimeix manualment o mecànicament els moviments de rotació i d’avanç a una eina de tall que treballa per aquests moviments.
  3. especialment oficis manuals i tecnologia Aparell mecànic portàtil més o menys perfeccionat, emprat per a subjectar la broca i imprimir-li els moviments de rotació i d’avanç en els treballs de fer forats a diversos materials sòlids i més o menys durs.
  4. tecnologia Trepadora.
  5. oficis manuals
    1. Eina en forma de tenalles que té en una de les seves mordasses una espiga i que serveix per a fer forats al cuir, al cartó, a la lona, etc.
    2. Instrument constituït per una tija que té un tall circular en un dels seus extrems i que, en ésser picat amb un martell o una maça per l’altre extrem, permet de fer forats rodons al cuir, a la lona, etc.

trepant

trepant


<title type="display">trepant</title>

Pronúncia: tɾəpán
masculí tecnologia foret, tarière f, chignole f.
  1. [barrina] vrille f.
  2. [per a pedra] perforeuse f, trépan.
  3. [per a cuir, lona, cartó] emporte-pièce inv.
  4. poinçon.
  5. perceuse f.

trepant

trepante

trepante

trepar

trepar

trepar

trepar

trepar


<title type="display">trepar</title>

    verb intransitiu
  1. grimpar, enfilar-se pron.
  2. [plantas] enfilar-se pron. La hiedra trepa por las paredes, l'heura s'enfila per les parets.
  3. verb transitiu
  4. [taladrar] trepar.
  5. [adornar con trepa un vestido] trepar.
  6. verb pronominal
  7. poc freqüent [retreparse] tirar-se enrere.

trepar

trepar

trepar

trepar


<title type="display">trepar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. trepar
    1. GERUNDI

    2. trepant
    1. PARTICIPI

    2. trepat
    3. trepada
    4. trepats
    5. trepades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. trepo
      3. trepes
      4. trepa
      5. trepem
      6. trepeu
      7. trepen
      1. IMPERFET

      2. trepava
      3. trepaves
      4. trepava
      5. trepàvem
      6. trepàveu
      7. trepaven
      1. PASSAT

      2. trepí
      3. trepares
      4. trepà
      5. trepàrem
      6. trepàreu
      7. treparen
      1. FUTUR

      2. treparé
      3. treparàs
      4. treparà
      5. treparem
      6. trepareu
      7. treparan
      1. CONDICIONAL

      2. treparia
      3. treparies
      4. treparia
      5. treparíem
      6. treparíeu
      7. treparien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. trepi
      3. trepis
      4. trepi
      5. trepem
      6. trepeu
      7. trepin
      1. IMPERFET

      2. trepés
      3. trepessis
      4. trepés
      5. trepéssim
      6. trepéssiu
      7. trepessin
    1. IMPERATIU

    2. trepa
    3. trepi
    4. trepem
    5. trepeu
    6. trepin

trepar

trepar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepar</title>

Accessory
Homòfon: trepà
Etimologia: v. trepant 1a font: s. XIV, Jaume I
Body
    verb transitiu
  1. Foradar, perforar, especialment amb el trepant o amb la trepadora. Trepar un cinturó per fer-hi més forats.
  2. Fer calats perforant.
  3. antigament Fer trepes a una peça de vestit.

trepar

trepar

trepar