Es mostren 594827 resultats

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

    verb transitiu
  1. [Boden, Rasen, Neuland] betreten.
  2. treten auf bzw in.
  3. [zerstören] zertreten.
  4. figuradament mit Füßen treten.
  5. trepitjar un escarabat einen Käfer zertreten.
  6. m'has trepitjat l'ull de poll du bist (oder hast) mir auf das Hühnerauge getreten.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trepitjar

verb transitiu Boden, Rasen, Neuland betreten treten auf bzw in zerstören zertreten figuradament mit Füßen treten trepitjar un escarabat einen Käfer zertreten m'has trepitjat l'ull de poll du bist oder hast mir auf das Hühnerauge getreten © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Italià

trepitjar

<title type="display">trepitjar</title>

verb transitiu posare il piede, camminare. || pestare, calpestare. M'han trepitjat el peu, mi hanno pestato il piede. || [esclafar] schiacciare, pestare, calpestare. || [el raïm] pigiare. || fig [tractar amb menyspreu] calpestare.

trepitjar

verb transitiu posare il piede, camminare || pestare, calpestare M'han trepitjat el peu , mi hanno pestato il piede || esclafar schiacciare, pestare, calpestare || el raïm pigiare || fig tractar amb menyspreu calpestare
Diccionari Català Anglès

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

Pronúncia: tɾəpidʒá
    verb transitiu
  1. to tread (on), walk on.
  2. [casualment, sense voler] to step on.
  3. [esclafar] to flatten, crush, trample (on \ underfoot).
  4. [raïm, etc.] to tread
  5. figuradament to trample on, walk all over.
  6. to disregard.
  7. to abuse.
  8. no es deixa trepitjar per ningú he doesn’t let anybody trample over him.

trepitjar

verb transitiu to tread on , walk on casualment, sense voler to step on esclafar to flatten , crush , trample on \ underfoot raïm, etc to tread figuradament to trample on , walk all over to disregard to abuse no es deixa trepitjar per ningú he doesn’t let anybody trample over him
Diccionari Català Castellà

trepitjar

trepitjar

    verb transitiu
  1. pisar, hollar.
  2. [sobre algú o alguna cosa] pisar. M'ha trepitjat l'ull de poll, me ha pisado el callo.
  3. [esclafar] pisar. Trepitjar un escarabat, pisar un escarabajo.
  4. [el raïm] pisar.
  5. figuradament [tractar amb menyspreu] pisar, pisotear. No es deixa trepitjar per ningú, no se deja pisar por nadie.

trepitjar

verb transitiu pisar , hollar sobre algú o alguna cosa pisar M'ha trepitjat l'ull de poll , me ha pisado el callo esclafar pisar Trepitjar un escarabat , pisar un escarabajo el raïm pisar figuradament tractar amb menyspreu pisar , pisotear No es deixa trepitjar per ningú , no se deja pisar por nadie
Diccionari de sinònims Franquesa

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

  1. petjar o pitjar
    calcigar o peucalcigar
    paltrigar
    calcar, fer força amb els peus sobre una cosa.
    estalonar (→), trepitjar els talons d'algú que camina davant.
  2. trepollar
    trepolejar (Alc.), trepitjar un terreny per fer-lo més compacte.
    afetgegar, íd.
    follar, trepitjar el raïm. Avui acabem la verema i demà follarem (el raïm).
    pisar
    fonyar (dial.), trepitjar la verema.
  3. Fig. → menysprear, humiliar.
    afollar (fig.)
    conculcar. Conculcar els drets d'altri.



© Manuel Franquesa

trepitjar

petjar o pitjar calcigar o peucalcigar paltrigar calcar , fer força amb els peus sobre una cosa estalonar →, trepitjar els talons d'algú que camina davant trepollar trepolejar Alc, trepitjar un terreny per fer-lo més compacte afetgegar , íd follar , trepitjar el raïm Avui acabem la verema i demà follarem el raïm pisar fonyar dial, trepitjar la verema Fig → menysprear , humiliar afollar fig conculcar Conculcar els drets d'altri © Manuel Franquesa
Conjugador Català

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

    1. INFINITIU

    1. trepitjar

    2. GERUNDI

    1. trepitjant

    3. PARTICIPI

    1. trepitjat
    2. trepitjada
    3. trepitjats
    4. trepitjades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trepitjo
      2. trepitges
      3. trepitja
      4. trepitgem
      5. trepitgeu
      6. trepitgen

      2. IMPERFET

      1. trepitjava
      2. trepitjaves
      3. trepitjava
      4. trepitjàvem
      5. trepitjàveu
      6. trepitjaven

      3. PASSAT

      1. trepitgí
      2. trepitjares
      3. trepitjà
      4. trepitjàrem
      5. trepitjàreu
      6. trepitjaren

      4. FUTUR

      1. trepitjaré
      2. trepitjaràs
      3. trepitjarà
      4. trepitjarem
      5. trepitjareu
      6. trepitjaran

      5. CONDICIONAL

      1. trepitjaria
      2. trepitjaries
      3. trepitjaria
      4. trepitjaríem
      5. trepitjaríeu
      6. trepitjarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trepitgi
      2. trepitgis
      3. trepitgi
      4. trepitgem
      5. trepitgeu
      6. trepitgin

      2. IMPERFET

      1. trepitgés
      2. trepitgessis
      3. trepitgés
      4. trepitgéssim
      5. trepitgéssiu
      6. trepitgessin

    6. IMPERATIU

    1. trepitja
    2. trepitgi
    3. trepitgem
    4. trepitgeu
    5. trepitgin

trepitjar

INFINITIU trepitjar GERUNDI trepitjant PARTICIPI trepitjat trepitjada trepitjats trepitjades INDICATIU PRESENT trepitjo trepitges trepitja trepitgem trepitgeu trepitgen IMPERFET trepitjava trepitjaves trepitjava trepitjàvem trepitjàveu trepitjaven PASSAT trepitgí trepitjares trepitjà trepitjàrem trepitjàreu trepitjaren FUTUR trepitjaré trepitjaràs trepitjarà trepitjarem trepitjareu trepitjaran CONDICIONAL trepitjaria trepitjaries trepitjaria trepitjaríem trepitjaríeu trepitjarien SUBJUNTIU PRESENT trepitgi trepitgis trepitgi trepitgem trepitgeu trepitgin IMPERFET trepitgés trepitgessis…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trepitjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepitjar</title>

Etimologia: d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx ‘trull’, del gr. bizantí trapḗtion (ll. trapētus) ‘trull’ amb influx de l’ant. trepejar ‘picar de peus’ 1a font: c. 1400
    verb transitiu
    1. Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi. Es feren càrrec del lloc que trepitjaven.
    2. Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.
    1. Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la. Trepitjar un escarabat.
    2. especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament. Aquest vi encara és trepitjat de peu. Trepitjar raïms.
  3. figuradament
    1. Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc. No deixarem que ens trepitgin i farem valdre els nostres drets.
    2. Menysprear la dignitat, l’honor, la justícia, la virtut, etc. No permeto que trepitgeu la seva memòria.

■ trepitjar

verb transitiu Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi Es feren càrrec del lloc que trepitjaven Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi M’ha trepitjat l’ull de poll Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la Trepitjar un escarabat especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament Aquest vi encara és trepitjat de peu Trepitjar raïms figuradament Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc No deixarem que ens trepitgin i farem valdre…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

trepitjar

<title type="display">trepitjar</title>

    [! Conjugació: amb TG davant E, I]
    verb
  1. Posar el peu sobre algú o alguna cosa. A l'estiu, és agradable trepitjar la sorra humida de la platja.
  2. Es diu que una persona trepitja algú si el maltracta i li fa sentir vergonya davant dels altres.

trepitjar

Conjugació amb TG davant E, I verb Posar el peu sobre algú o alguna cosa A l'estiu, és agradable trepitjar la sorra humida de la platja Es diu que una persona trepitja algú si el maltracta i li fa sentir vergonya davant dels altres
Diccionari Català francès

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

Pronúncia: tɾəpidʒá
    verb transitiu
  1. fouler. Trepitjar el sòl, fouler le sol.
  2. [sobre algú o alguna cosa] marcher sur. M'ha trepitjat l'ull de poll, il a marché sur mon cor.
  3. [esclafar] écraser, piétiner, fouler aux pieds, presser du pied. Trepitjar un escarabat, écraser un scarabée .
    • [el raïm] fouler.
  4. figuradament [tractar amb menyspreu] rabaisser, humilier. No deixar-se trepitjar, ne pas se laisser marcher sur les pieds .
    1. [menysprear la dignitat, l'honor] mépriser.
    2. empiéter sur.
  5. trepitjar el terreny (la feina) d'altri figuradament empiéter sur le travail des autres (marcher sur les platebandes de quelqu'un).

trepitjar

verb transitiu fouler Trepitjar el sòl , fouler le sol sobre algú o alguna cosa marcher sur M'ha trepitjat l'ull de poll , il a marché sur mon cor esclafar écraser , piétiner , fouler aux pieds , presser du pied Trepitjar un escarabat , écraser un scarabée • el raïm fouler figuradament tractar amb menyspreu rabaisser , humilier No deixar-se trepitjar , ne pas se laisser marcher sur les pieds menysprear la dignitat, l'honor mépriser empiéter sur trepitjar el terreny la feina   d'altri figuradament empiéter sur le travail des autres marcher sur les platebandes de quelqu'un
Diccionari Català Alemany

trepó

trepó

masculí botànica Königskerze, Wollblume f botànica Kolbenhirse f © Günther Haensch i Abadia de Montserrat