Es mostren 594823 resultats

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

  1. petjar o pitjar
    calcigar o peucalcigar
    paltrigar
    calcar, fer força amb els peus sobre una cosa.
    estalonar (→), trepitjar els talons d'algú que camina davant.
  2. trepollar
    trepolejar (Alc.), trepitjar un terreny per fer-lo més compacte.
    afetgegar, íd.
    follar, trepitjar el raïm. Avui acabem la verema i demà follarem (el raïm).
    pisar
    fonyar (dial.), trepitjar la verema.
  3. Fig. → menysprear, humiliar.
    afollar (fig.)
    conculcar. Conculcar els drets d'altri.



© Manuel Franquesa

trepitjar

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. trepitjar
    1. GERUNDI

    2. trepitjant
    1. PARTICIPI

    2. trepitjat
    3. trepitjada
    4. trepitjats
    5. trepitjades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. trepitjo
      3. trepitges
      4. trepitja
      5. trepitgem
      6. trepitgeu
      7. trepitgen
      1. IMPERFET

      2. trepitjava
      3. trepitjaves
      4. trepitjava
      5. trepitjàvem
      6. trepitjàveu
      7. trepitjaven
      1. PASSAT

      2. trepitgí
      3. trepitjares
      4. trepitjà
      5. trepitjàrem
      6. trepitjàreu
      7. trepitjaren
      1. FUTUR

      2. trepitjaré
      3. trepitjaràs
      4. trepitjarà
      5. trepitjarem
      6. trepitjareu
      7. trepitjaran
      1. CONDICIONAL

      2. trepitjaria
      3. trepitjaries
      4. trepitjaria
      5. trepitjaríem
      6. trepitjaríeu
      7. trepitjarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. trepitgi
      3. trepitgis
      4. trepitgi
      5. trepitgem
      6. trepitgeu
      7. trepitgin
      1. IMPERFET

      2. trepitgés
      3. trepitgessis
      4. trepitgés
      5. trepitgéssim
      6. trepitgéssiu
      7. trepitgessin
    1. IMPERATIU

    2. trepitja
    3. trepitgi
    4. trepitgem
    5. trepitgeu
    6. trepitgin

trepitjar

trepitjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepitjar</title>

Accessory
Etimologia: d’origen incert, per la pronúncia valenciana trapitxar ‘xafar raïm i anàlegs’, amb so de a i d’africada tx, sembla procedir d’una forma mossarabitzada trapitx ‘trull’, del gr. bizantí trapḗtion (ll. trapētus) ‘trull’ amb influx de l’ant. trepejar ‘picar de peus’ 1a font: c. 1400
Body
    verb transitiu
    1. Posar els peus damunt d’una cosa, per caminar-hi o per sostenir-s’hi. Es feren càrrec del lloc que trepitjaven.
    2. Posar el peu sobre algú o alguna cosa, recolzant-l’hi. M’ha trepitjat l’ull de poll.
    1. Esclafar una cosa amb el peu, trepollar-la. Trepitjar un escarabat.
    2. especialment enologia Esclafar el raïm, per fer-ne sortir el most, posant-hi els peus a sobre i movent-los reiteradament. Aquest vi encara és trepitjat de peu. Trepitjar raïms.
  1. figuradament
    1. Tractar algú amb el més gran menyspreu, humiliar-lo en el seu honor, en la seva dignitat, etc. No deixarem que ens trepitgin i farem valdre els nostres drets.
    2. Menysprear la dignitat, l’honor, la justícia, la virtut, etc. No permeto que trepitgeu la seva memòria.

trepitjar

trepitjar

<title type="display">trepitjar</title>

    [! Conjugació: amb TG davant E, I]
    verb
  1. Posar el peu sobre algú o alguna cosa. A l'estiu, és agradable trepitjar la sorra humida de la platja.
  2. Es diu que una persona trepitja algú si el maltracta i li fa sentir vergonya davant dels altres.

trepitjar

trepitjar


<title type="display">trepitjar</title>

Pronúncia: tɾəpidʒá
    verb transitiu
  1. fouler. Trepitjar el sòl, fouler le sol.
  2. [sobre algú o alguna cosa] marcher sur. M'ha trepitjat l'ull de poll, il a marché sur mon cor.
  3. [esclafar] écraser, piétiner, fouler aux pieds, presser du pied. Trepitjar un escarabat, écraser un scarabée .
    • [el raïm] fouler.
  4. figuradament [tractar amb menyspreu] rabaisser, humilier. No deixar-se trepitjar, ne pas se laisser marcher sur les pieds .
    1. [menysprear la dignitat, l'honor] mépriser.
    2. empiéter sur.
  5. trepitjar el terreny (la feinad'altri figuradament empiéter sur le travail des autres (marcher sur les platebandes de quelqu'un).

trepitjar

trepó

trepó

trepó

trepó

trepó


<title type="display">trepó</title>

    masculí
  1. botànica [Verbascum sp] gordolobo.
  2. botànica [panís] panizo.
  3. trepó bord [múria] acigutre, tientayernos.
  4. trepó mascle [V. creticum] [especie de] gordolobo.

trepó

trepó

trepó

trepó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trepó</title>

Accessory
Etimologia: potser del ll. torpor, -ōris ‘ensopiment’, pel caràcter tòxic de l’herba, amb dissimilació de la primera o i metàtesi de la primera r 1a font: 1696, DLac.
Body
    masculí botànica
  1. Herba blenera.
  2. Panís.
  3. trepó bord Múria.
  4. trepó mascle Planta herbàcia biennal de la família de les escrofulariàcies (Verbascum creticum), pubescent, que es fa en terrenys àrids i sorrencs.

trepó