Es mostren 594827 resultats

■ treure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">treure</title>

Partició sil·làbica: treu_re
Etimologia: ant. i dial. traure (i trer), ll. vg. *tracĕre, ll. cl. trahĕre ‘arrossegar, estirar’, forma sorgida en el tema de present per analogia a correspondències temàtiques en altres verbs (trahere, traxi, tractum, equiparat a dicĕre, dixi, dictum) 1a font: s. XVI
    verb [p p tret -a]
  1. transitiu
    1. Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat. Treure algú de la presó. Treure aigua del pou. Treure una embarcació del mar. Fer-se treure un queixal. Treure una espina.
    2. usat absolutament nàutica Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze.
    3. Fer sortir algú de la situació en què es troba. Treure algú d’un mal pas. Treure algú de l’error en què estava.
    4. Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és. Treure una taca de greix amb benzina. Treu-me les sabates.
    5. Separar d’un tot una part. D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades. De nou, treu-ne quatre: en resten cinc.
    6. Exceptuar. D’ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols.
    7. Acomiadar. El van treure de caixer.
    8. treure fils adoberia Separar els caps de fil que restaven a les vores del cuir cosit, una vegada adobat i obert, en el sistema antic d’adobar vegetal.
    9. treure tros indústria tèxtil Tallar i treure del teler una peça de roba acabada de teixir.
  2. transitiu
    1. Obtenir quelcom d’algú o d’alguna cosa. Treure diners d’algú amb amenaces, amb afalacs. D’aquella casa vella, en treu un bon lloguer cada mes. És inútil que l’amenacis: no en trauràs res.
    2. Guanyar quelcom per sort. Ha tret mig milió a la rifa.
    3. Trobar la solució d’un compte, d’una endevinalla, etc. Treure un compte.
    4. Inferir una cosa implicada en una altra. D’això que t’ha dit, treu-ne la conseqüència.
    5. Fer sorgir quelcom d’alguna cosa. Treure foc d’una pedra foguera. Treure sons d’un instrument músic exòtic. Aquest mestre ha tret molt bons deixebles.
  3. transitiu
    1. Emprar, rumbejar, quelcom que hom fa sortir d’on estava estotjat. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies.
    2. Fer sortir a algun fi, al·legar, portar a la conversa. Treure un testimoni d’autoritat en una discussió. Sempre treu raons i exemples que no proven res.
    3. Inventar. Cada any treuen una moda diferent. Treure una cançó. Treure un malnom a algú.
  4. transitiu
    1. Llançar fora de si, expel·lir, quelcom. Treure el menjar. Treure sang pel nas.
    2. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra.
    3. Fer, deixar, aparèixer a l’exterior allò que hom porta habitualment ocult, una cosa interna, que hi ha nascut. Els gats a vegades treuen les ungles. Treure un cargol les banyes. Treure algú el geni. Treure fulla, flor, les plantes.
  5. intransitiu esports En el tennis i altres esports i jocs, servir la pilota.

■ treure

verb p p tret -a transitiu Portar, fer sortir, algú o alguna cosa fora del lloc on està tancat, retingut, posat Treure algú de la presó Treure aigua del pou Treure una embarcació del mar Fer-se treure un queixal Treure una espina usat absolutament nàutica Hem avarat a les dues i hem tret a les dotze Fer sortir algú de la situació en què es troba Treure algú d’un mal pas Treure algú de l’error en què estava Separar, fer desaparèixer, una cosa del lloc on és Treure una taca de greix amb benzina Treu-me les sabates Separar d’un tot una part D’aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades De…
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

treure


<title type="display">treure</title>

Pronúncia: tɾɛ́wɾə
    [pp: tret] verb transitiu
  1. [de dins un lloc] tirer. Treure la llengua, tirer la langue.
  2. tirer, puiser. Treure aigua del pou, puiser de l'eau du puits.
  3. [arrencar] arracher. Treure un queixal, arracher une dent.
  4. [fer desaparèixer] enlever, ôter. Treure una taca de greix, enlever une tache de graisse.
  5. [separar] retirer, prélever, enlever. Treure la pols, enlever la poussière. D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades, retire des pommes celles qui sont gâtées.
  6. [fer sortir] faire sortir. Treure de la presó, faire sortir de la prison.
  7. [exceptuar] excepter, enlever.
  8. [d'una feina] congédier.
  9. [diners] prélever, tirer, retirer.
  10. [obtenir] obtenir, tirer. És inútil que l'amenacis: no en trauràs res, il est inutile de le menacer: tu n'en tireras rien.
  11. [per sort] gagner. Ha tret mig milió a la rifa, il a gagné un demi-million à la loterie.
  12. [atribuir] attribuer, donner. Treure un malnom, donner un surnom.
  13. [inferir] déduire, tirer. Treure les conseqüències, tirer les conséquences.
  14. [expel·lir] vomir. Treure el menjar, vomir le repas .
    • [sang] cracher. Treure sang pel nas, saigner du nez.
  15. [una part del cos] mettre, montrer, laisser voir. Treure el cap per la finestra, mettre la tête à la fenêtre (se pencher au dehors).
  16. [una cosa amagada] sortir. Treure un cargol les banyes, sortir un escargot ses cornes. Els gats a vegades treuen les ungles, les chats sortent parfois les griffes.
  17. [fer sorgir] rejeter, cracher. El volcà treu lava, le volcan crache de la lave.
  18. [un problema] résoudre, trouver la solution.
  19. obtenir, faire résulter, tirer. Treure sons d'un instrument, tirer des sons d'un instrument.
  20. [rumbejar] exhiber, arborer, porter. Avui, fins ha tret les joies, aujourd'hui, elle arbore même ses bijoux.
  21. [inventar] lancer, créer. Treure una cançó, créer une chanson. Cada any treuen una moda diferent, chaque année on lance une mode différente.
  22. pousser intr. Els arbres ja treuen fulla, les feuilles poussent déjà sur les arbres.
  23. córrer tant com en poden treure courir comme des dératés.
  24. no treure cap a res figuradament i familiarment être déraisonnable (ne pas avoir le sens commun).
  25. treure del solc (de polleguera, del botador) figuradament faire sortir de ses gonds (mettre hors de soi, pousser à bout).
  26. treure punta [al llapis] tailler.
  27. treure tall [a una eina] aiguiser.

treure

pp tret verb transitiu de dins un lloc tirer Treure la llengua , tirer la langue tirer , puiser Treure aigua del pou , puiser de l'eau du puits arrencar arracher Treure un queixal , arracher une dent fer desaparèixer enlever , ôter Treure una taca de greix , enlever une tache de graisse separar retirer , prélever , enlever Treure la pols , enlever la poussière D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades , retire des pommes celles qui sont gâtées fer sortir faire sortir Treure de la presó , faire sortir de la prison exceptuar excepter , enlever d'una feina…
Conjugador Català

treure


<title type="display">treure</title>

    1. INFINITIU

    1. treure

    2. GERUNDI

    1. traient

    3. PARTICIPI

    1. tret
    2. treta
    3. trets
    4. tretes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trec
      2. treus
      3. treu
      4. traiem
      5. traieu
      6. treuen

      2. IMPERFET

      1. treia
      2. treies
      3. treia
      4. trèiem
      5. trèieu
      6. treien

      3. PASSAT

      1. traguí
      2. tragueres
      3. tragué
      4. traguérem
      5. traguéreu
      6. tragueren

      4. FUTUR

      1. trauré
      2. trauràs
      3. traurà
      4. traurem
      5. traureu
      6. trauran

      5. CONDICIONAL

      1. trauria
      2. trauries
      3. trauria
      4. trauríem
      5. trauríeu
      6. traurien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. tregui
      2. treguis
      3. tregui
      4. traguem
      5. tragueu
      6. treguin

      2. IMPERFET

      1. tragués
      2. traguessis
      3. tragués
      4. traguéssim
      5. traguéssiu
      6. traguessin

    6. IMPERATIU

    1. treu
    2. tregui
    3. traguem
    4. traieu
    5. treguin

treure

INFINITIU treure GERUNDI traient PARTICIPI tret treta trets tretes INDICATIU PRESENT trec treus treu traiem traieu treuen IMPERFET treia treies treia trèiem trèieu treien PASSAT traguí tragueres tragué traguérem traguéreu tragueren FUTUR trauré trauràs traurà traurem traureu trauran CONDICIONAL trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien SUBJUNTIU PRESENT tregui treguis tregui traguem tragueu treguin IMPERFET tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin IMPERATIU treu tregui traguem traieu treguin
Diccionari Català Alemany

treure


<title type="display">treure</title>

    verb transitiu
  1. heraus-nehmen, -holen, -ziehen.
  2. també figuradament ent-, weg-nehmen.
  3. [Fleck] entfernen.
  4. [Kopf, Zunge] herausstrecken.
  5. [Wasser] schöpfen.
  6. [Waffe aus der Scheide, Zahn, Los, Schlüsse] ziehen.
  7. treure (algú) a ballar jemanden zum Tanz auffordern.
  8. treure (algú) de casa jemanden hinauswerfen.
  9. treure (algú) d'un càrrec jemanden aus einem Amt oder aus einer Stellung entlassen.
  10. treure un nen del col·legi ein Kind aus der Schule nehmen.
  11. treure (algú) d'un mal pas jemandem aus der Patsche helfen.
  12. treure (od llançar) al mercat herausbringen.
  13. treure d'una quantitat x unitats x Einheiten von einer Menge (oder Zahl) abziehen oder subtrahieren.
  14. treure diners d'(una cosa) aus etwas Geld machen.
  15. treure la grossa den Haupttreffer gewinnen.
  16. treure una còpia eine Abschrift anfertigen, eine Kopie machen.
  17. treure fulla (flor, fruit) Laub (Blüten, Früchte) treiben (oder tragen).
  18. treure les castanyes del foc (auch fig) die Kastanien aus dem Feuer holen.
  19. treure la pols d'(una cosa) etwas abstauben.
  20. treure el menjar brechen.
  21. treure sang pel nas Nasenbluten haben.
  22. treure una moda eine Mode einführen oder schaffen.
  23. treure un malnom a (algú) für jemanden einen Spitz- (oder Spott-)namen erfinden.
  24. què en treus? was hast du davon?.
    • was hilft's dir?
  25. què n'he de treure was soll mir das nützen?
  26. no en trec res das hilft mir nichts.
    • davon habe ich nichts.
  27. verb reflexiu treure's l'abric den Mantel ablegen.
  28. treure's la camisa (sich dat) das Hemd ausziehen.
  29. treure's (una cosa) de la barretina sich (dat) etwas aus dem Kopf schlagen.
  30. treure's (una cosa) de la boca sich (dat) etwas vom Mund absparen.
  31. treure's del damunt (od de sobre) (algú) od (una cosa) sich von jemandem oder etwas befreien.
    • jemanden oder etwas loswerden bzw abschütteln.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

treure

verb transitiu heraus-nehmen, -holen, -ziehen també figuradament ent-, weg-nehmen Fleck entfernen Kopf, Zunge herausstrecken Wasser schöpfen Waffe aus der Scheide, Zahn, Los, Schlüsse ziehen treure algú a ballar jemanden zum Tanz auffordern treure algú de casa jemanden hinauswerfen treure algú d'un càrrec jemanden aus einem Amt oder aus einer Stellung entlassen treure un nen del collegi ein Kind aus der Schule nehmen treure algú d'un mal pas jemandem aus der Patsche helfen treure od llançar al mercat herausbringen treure d'una quantitat x unitats x Einheiten von einer…
Diccionari Català Italià

treure

<title type="display">treure</title>

[pp tret] verb transitiu togliere, tirar fuori. Treure de la presó, togliere dal carcere. || [la llengua] tirare fuori. || [algú de casa] buttare fuori. || tirar su. Treure aigua del pou, tirare su acqua dal pozzo. || [un queixal, una espina] estrarre, togliere, cavare. || [d'una situació] tirar fuori. || [d'un error] distogliere. || [fer desaparèixer] togliere, far sparire. || [les sabates] togliere. || [separar] togliere, separare. || [d'una feina] buttare fuori, cacciare, licenziare. || [obtenir] spillare, ottenere. Em va treure els diners amb enganys, mi spillò i soldi con inganni. || ottenere. És inútil que insisteixis, no en trauràs res, è inutile che tu insista, non ne otterrai niente. || [per sort] vincere, guadagnare. He tret mig milió a la loteria, ho vinto cinque milioni al lotto. || [trobar la solució] trovare, risolvere. || [una suma] fare. Treure el compte, fare il conto || [inferir] trarre, dedurre, evincere, concludere. || [fer sorgir] cavare, trarre, ricavare. Treure sons d'un instrument, ricavare suoni di un istrumento. || [emprar] tirare fuori. Ha tret el vestit de seda negra, ha tirato fuori il vestito di seta nera. || [al·legar] tirar fuori, addurre, allegare. Sempre treu exemples poc adequats, sempre tira fuori esempi poco adeguati. || [inventar] tirare fuori, inventare, sfornare. Cada any treuen una moda nova, ogni anno sfornano una nuova moda. | [una cançó] fare, produrre, creare. || [vomitar] vomitare, rigettare, rimettere. || buttare fuori, vomitare. El volcà treia lava, il vulcano buttava fuori lava. || [un malnom] affibbiare, appioppare. || [una cosa amagada] tirare fuori. Treure les ungles, tirare fuori le unghie. || avere, uscire. Treure sang del nas, avere (o uscire) sangue dal naso. || [una part del cos] sporgere. No tragueu el cap per la finestreta, non sporgete la testa dal finestrino. || buttare, gettare. Les plantes treuen flors, le piante buttano fiori. || cavare. Treure els ulls a algú, cavare gli occhi a qualcuno. || [exceptuar] togliere. D'ells, treu-ne en Joan i en Miquel, i tots els altres són uns imbècils, togli (o tolti) Giovanni e Michele, tutti gli altri sono degli imbecilli.

treure

pp tret verb transitiu togliere, tirar fuori Treure de la presó , togliere dal carcere || la llengua tirare fuori || algú de casa buttare fuori || tirar su Treure aigua del pou , tirare su acqua dal pozzo || un queixal, una espina estrarre, togliere, cavare || d'una situació tirar fuori || d'un error distogliere || fer desaparèixer togliere, far sparire || les sabates togliere || separar togliere, separare || d'una feina buttare fuori, cacciare, licenziare || obtenir spillare, ottenere Em va treure els diners amb enganys , mi spillò i soldi con inganni || ottenere És…
DIDAC Diccionari escolar

treure

<title type="display">treure</title>

    [! Conjugació: E i A a l'arrel]
    [També traure]
    verb
  1. Fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és. Podem treure una olla del foc, una persona de la presó, etc.
  2. Separar o fer desaparèixer una cosa del lloc on és. Les taques d'oli són difícils de treure.
  3. Separar una part d'un tot. Si de set pomes en traiem quatre, en queden tres.
  4. Guanyar alguna cosa per sort. Si treus la grossa de Nadal, et toquen molts diners.
  5. Crear alguna cosa i donar-la a conèixer. Quan un conjunt de música treu un disc, en fa molta propaganda.
  6. Llançar a fora d'un mateix. Quan vomitem, traiem el que tenim dins de l'estómac.
  7. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra quan es va en cotxe és perillós.
  8. Fer sortir a l'exterior allò que normalment es té a dins, amagat, que no es té a la vista. Els gats treuen les ungles; els cargols, les banyes. Treure la llengua a algú és lleig. Les plantes treuen fulles i flors.

treure

Conjugació E i A a l'arrel També traure verb Fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és Podem treure una olla del foc, una persona de la presó, etc Separar o fer desaparèixer una cosa del lloc on és Les taques d'oli són difícils de treure Separar una part d'un tot Si de set pomes en traiem quatre, en queden tres Guanyar alguna cosa per sort Si treus la grossa de Nadal, et toquen molts diners Crear alguna cosa i donar-la a conèixer Quan un conjunt de música treu un disc, en fa molta propaganda Llançar a fora d'un mateix Quan vomitem, traiem el que tenim dins de l'…
Diccionari Català Castellà

treure


<title type="display">treure</title>

    [pp: tret -a] verb transitiu
  1. [de dins un lloc] sacar. Treure la llengua, sacar la lengua.
  2. [arrencar] sacar, arrancar, extraer. Treure un queixal, sacar una muela.
  3. [fer desaparèixer] quitar, sacar. Va treure la taca de greix amb benzina, quitó la mancha de grasa con gasolina.
  4. [separar] quitar, sacar, separar, apartar. D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades, de estas manzanas, quita las que estén picadas.
  5. [exceptuar] quitar, hacer excepción de, exceptuar. D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols, todos ellos, quitando a Miguel y a Juan, son unos canallas.
  6. [d'una feina] echar, despedir.
  7. [obtenir] sacar. Li va treure els diners amb amenaces, le sacó el dinero con amenazas.
  8. sacar, conseguir. És inútil que insisteixis: no en trauràs res, es inútil que insistas: no vas a sacar nada.
  9. [per sort] ganar, sacar. Ha tret mig milió a la rifa, ha ganado medio millón en el sorteo.
  10. [solucionar] sacar, resolver. Ha tret el compte, ha sacado la cuenta.
  11. [inferir] sacar, deducir. D'això que t'he dit, treu-ne les conseqüències, de esto que te he dicho, saca las consecuencias.
  12. [fer sorgir] sacar. Treure foc d'una pedra foguera, sacar fuego de un pedernal.
  13. [rumbejar] sacar. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies, hoy va muy arreglada: hasta ha sacado las joyas.
  14. [al·legar] sacar, sacar a relucir, aducir, alegar. Sempre treu raons i exemples que no proven res, siempre saca razones y ejemplos que no prueban nada.
  15. [inventar] sacar. Cada any treuen una moda diferent, cada año sacan una moda distinta.
  16. [expel·lir] devolver, vomitar. El menjar era tan dolent, que el vaig treure, la comida era tan mala que la devolví.
  17. arrojar, expulsar, echar. El volcà treu lava, foc i fum, el volcán arroja lava, fuego y humo.
  18. sacar. Treure un malnom, sacar un mote.
  19. [una cosa amagada] sacar, enseñar, mostrar. Els gats treuen les ungles, los gatos sacan las uñas.
  20. [una part del cos] sacar, asomar. No treguis el cap per la finestra!, ¡no saques la cabeza por la ventana!
  21. echar, manar intr, brotar intr. Treu sang pel nas, echa sangre por la nariz.
  22. echar. Els arbres ja treuen fulla, los árboles ya echan hoja.
    23. verb intransitiu
  23. esports [servir la pilota, posar-la en joc] sacar.

treure

pp tret -a verb transitiu de dins un lloc sacar Treure la llengua , sacar la lengua arrencar sacar , arrancar , extraer Treure un queixal , sacar una muela fer desaparèixer quitar , sacar Va treure la taca de greix amb benzina , quitó la mancha de grasa con gasolina separar quitar , sacar , separar , apartar D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades , de estas manzanas, quita las que estén picadas exceptuar quitar , hacer excepción de , exceptuar D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols , todos ellos, quitando a Miguel y a Juan, son…
Diccionari de sinònims Franquesa

treure [o traure]


<title type="display">treure<hi rend="plain"> [o </hi>traure<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. fer sortir
    portar fora de lloc
    extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar).
    arrencar o arrancar. Arrencar un queixal.
    retirar. Retirar els diners del banc.
    llevar (→)
    sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit.
    tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou.
    bombar, treure amb una bomba.
    evacuar, treure d'un lloc.
    gitar o llançar
    aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral.
    deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté.
    eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca.
    desplaçar, treure una cosa del seu lloc.
    tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades?
    expulsar, treure algú d'un lloc.
    fer fora
    expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos.
    excretar, íd.
    ejacular o ejectar, íd.
    foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió.
    desallotjar. Desallotjar la gent de la sala.
    pouar o poar, treure, també fig.
    desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis.
    despatxar (→)
    excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc.
    enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat.
    exclaustrar, treure algú del convent.
    arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI).
    Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar.
    Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc.
  2. Treure'n: → aconseguir.
    reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit.
  3. Treure's del davant o del damunt:
    desfardar-se, treure's la roba que fa nosa.
    esbatre (en sentit propi i fig.)
    espolsar-se (fig.)
    enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge)
    enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern)



© Manuel Franquesa

treure [o traure]

fer sortir portar fora de lloc extreure Extreure un queixal Extreure una espina Extreure carbó d'una mina Extreure un passatge d'un llibre Cp Retallar arrencar o arrancar Arrencar un queixal retirar Retirar els diners del banc llevar → sostreure o sostraure , treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat Sostreure sang d'algú No li sostreguis mèrit tirar , treure estirant Tirar aigua del pou bombar , treure amb una bomba evacuar , treure d'un lloc gitar o llançar aviar Aviar aigua de la bassa Aviar el bestiar , treure'l del corral deduir o eduir , treure d'una proposició…
Diccionari Català Anglès

treva


<title type="display">treva</title>

Pronúncia: tɾéβə
    femení
  1. ciències militars truce.
  2. figuradament lull, respite, let up.
  3. sens treva without respite.
  4. no donar treva to give no respite.

treva

femení ciències militars truce figuradament lull , respite , let up sens treva without respite no donar treva to give no respite
Diccionari Català francès

treva


<title type="display">treva</title>

Pronúncia: tɾéβə
    femení
  1. trêve.
  2. figuradament trêve, répit m.
  3. sense treva sans trêve (sans relâche).
  4. treva de Déu història trêve de Dieu.

treva

femení trêve figuradament trêve , répit m sense treva sans trêve sans relâche treva de Déu història trêve de Dieu