Es mostren 594823 resultats

treure

<title type="display">treure</title>

[pp tret] verb transitiu togliere, tirar fuori. Treure de la presó, togliere dal carcere. || [la llengua] tirare fuori. || [algú de casa] buttare fuori. || tirar su. Treure aigua del pou, tirare su acqua dal pozzo. || [un queixal, una espina] estrarre, togliere, cavare. || [d'una situació] tirar fuori. || [d'un error] distogliere. || [fer desaparèixer] togliere, far sparire. || [les sabates] togliere. || [separar] togliere, separare. || [d'una feina] buttare fuori, cacciare, licenziare. || [obtenir] spillare, ottenere. Em va treure els diners amb enganys, mi spillò i soldi con inganni. || ottenere. És inútil que insisteixis, no en trauràs res, è inutile che tu insista, non ne otterrai niente. || [per sort] vincere, guadagnare. He tret mig milió a la loteria, ho vinto cinque milioni al lotto. || [trobar la solució] trovare, risolvere. || [una suma] fare. Treure el compte, fare il conto || [inferir] trarre, dedurre, evincere, concludere. || [fer sorgir] cavare, trarre, ricavare. Treure sons d'un instrument, ricavare suoni di un istrumento. || [emprar] tirare fuori. Ha tret el vestit de seda negra, ha tirato fuori il vestito di seta nera. || [al·legar] tirar fuori, addurre, allegare. Sempre treu exemples poc adequats, sempre tira fuori esempi poco adeguati. || [inventar] tirare fuori, inventare, sfornare. Cada any treuen una moda nova, ogni anno sfornano una nuova moda. | [una cançó] fare, produrre, creare. || [vomitar] vomitare, rigettare, rimettere. || buttare fuori, vomitare. El volcà treia lava, il vulcano buttava fuori lava. || [un malnom] affibbiare, appioppare. || [una cosa amagada] tirare fuori. Treure les ungles, tirare fuori le unghie. || avere, uscire. Treure sang del nas, avere (o uscire) sangue dal naso. || [una part del cos] sporgere. No tragueu el cap per la finestreta, non sporgete la testa dal finestrino. || buttare, gettare. Les plantes treuen flors, le piante buttano fiori. || cavare. Treure els ulls a algú, cavare gli occhi a qualcuno. || [exceptuar] togliere. D'ells, treu-ne en Joan i en Miquel, i tots els altres són uns imbècils, togli (o tolti) Giovanni e Michele, tutti gli altri sono degli imbecilli.

treure

pp tret verb transitiu togliere, tirar fuori Treure de la presó , togliere dal carcere || la llengua tirare fuori || algú de casa buttare fuori || tirar su Treure aigua del pou , tirare su acqua dal pozzo || un queixal, una espina estrarre, togliere, cavare || d'una situació tirar fuori || d'un error distogliere || fer desaparèixer togliere, far sparire || les sabates togliere || separar togliere, separare || d'una feina buttare fuori, cacciare, licenziare || obtenir spillare, ottenere Em va treure els diners amb enganys , mi spillò i soldi con inganni || ottenere És…
DIDAC Diccionari escolar

treure

<title type="display">treure</title>

    [! Conjugació: E i A a l'arrel]
    [També traure]
    verb
  1. Fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és. Podem treure una olla del foc, una persona de la presó, etc.
  2. Separar o fer desaparèixer una cosa del lloc on és. Les taques d'oli són difícils de treure.
  3. Separar una part d'un tot. Si de set pomes en traiem quatre, en queden tres.
  4. Guanyar alguna cosa per sort. Si treus la grossa de Nadal, et toquen molts diners.
  5. Crear alguna cosa i donar-la a conèixer. Quan un conjunt de música treu un disc, en fa molta propaganda.
  6. Llançar a fora d'un mateix. Quan vomitem, traiem el que tenim dins de l'estómac.
  7. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra quan es va en cotxe és perillós.
  8. Fer sortir a l'exterior allò que normalment es té a dins, amagat, que no es té a la vista. Els gats treuen les ungles; els cargols, les banyes. Treure la llengua a algú és lleig. Les plantes treuen fulles i flors.

treure

Conjugació E i A a l'arrel També traure verb Fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és Podem treure una olla del foc, una persona de la presó, etc Separar o fer desaparèixer una cosa del lloc on és Les taques d'oli són difícils de treure Separar una part d'un tot Si de set pomes en traiem quatre, en queden tres Guanyar alguna cosa per sort Si treus la grossa de Nadal, et toquen molts diners Crear alguna cosa i donar-la a conèixer Quan un conjunt de música treu un disc, en fa molta propaganda Llançar a fora d'un mateix Quan vomitem, traiem el que tenim dins de l'…
Diccionari Català Castellà

treure


<title type="display">treure</title>

    [pp: tret -a] verb transitiu
  1. [de dins un lloc] sacar. Treure la llengua, sacar la lengua.
  2. [arrencar] sacar, arrancar, extraer. Treure un queixal, sacar una muela.
  3. [fer desaparèixer] quitar, sacar. Va treure la taca de greix amb benzina, quitó la mancha de grasa con gasolina.
  4. [separar] quitar, sacar, separar, apartar. D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades, de estas manzanas, quita las que estén picadas.
  5. [exceptuar] quitar, hacer excepción de, exceptuar. D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols, todos ellos, quitando a Miguel y a Juan, son unos canallas.
  6. [d'una feina] echar, despedir.
  7. [obtenir] sacar. Li va treure els diners amb amenaces, le sacó el dinero con amenazas.
  8. sacar, conseguir. És inútil que insisteixis: no en trauràs res, es inútil que insistas: no vas a sacar nada.
  9. [per sort] ganar, sacar. Ha tret mig milió a la rifa, ha ganado medio millón en el sorteo.
  10. [solucionar] sacar, resolver. Ha tret el compte, ha sacado la cuenta.
  11. [inferir] sacar, deducir. D'això que t'he dit, treu-ne les conseqüències, de esto que te he dicho, saca las consecuencias.
  12. [fer sorgir] sacar. Treure foc d'una pedra foguera, sacar fuego de un pedernal.
  13. [rumbejar] sacar. Avui va molt mudada: fins ha tret les joies, hoy va muy arreglada: hasta ha sacado las joyas.
  14. [al·legar] sacar, sacar a relucir, aducir, alegar. Sempre treu raons i exemples que no proven res, siempre saca razones y ejemplos que no prueban nada.
  15. [inventar] sacar. Cada any treuen una moda diferent, cada año sacan una moda distinta.
  16. [expel·lir] devolver, vomitar. El menjar era tan dolent, que el vaig treure, la comida era tan mala que la devolví.
  17. arrojar, expulsar, echar. El volcà treu lava, foc i fum, el volcán arroja lava, fuego y humo.
  18. sacar. Treure un malnom, sacar un mote.
  19. [una cosa amagada] sacar, enseñar, mostrar. Els gats treuen les ungles, los gatos sacan las uñas.
  20. [una part del cos] sacar, asomar. No treguis el cap per la finestra!, ¡no saques la cabeza por la ventana!
  21. echar, manar intr, brotar intr. Treu sang pel nas, echa sangre por la nariz.
  22. echar. Els arbres ja treuen fulla, los árboles ya echan hoja.
    23. verb intransitiu
  23. esports [servir la pilota, posar-la en joc] sacar.

treure

pp tret -a verb transitiu de dins un lloc sacar Treure la llengua , sacar la lengua arrencar sacar , arrancar , extraer Treure un queixal , sacar una muela fer desaparèixer quitar , sacar Va treure la taca de greix amb benzina , quitó la mancha de grasa con gasolina separar quitar , sacar , separar , apartar D'aquestes pomes, treu-ne les que estan tarades , de estas manzanas, quita las que estén picadas exceptuar quitar , hacer excepción de , exceptuar D'ells, treu-ne en Miquel i en Joan, i tots els altres són uns brètols , todos ellos, quitando a Miguel y a Juan, son…
Diccionari de sinònims Franquesa

treure [o traure]


<title type="display">treure<hi rend="plain"> [o </hi>traure<hi rend="plain">]</hi></title>

  1. fer sortir
    portar fora de lloc
    extreure. Extreure un queixal. Extreure una espina. Extreure carbó d'una mina. Extreure un passatge d'un llibre (Cp. Retallar).
    arrencar o arrancar. Arrencar un queixal.
    retirar. Retirar els diners del banc.
    llevar (→)
    sostreure o sostraure, treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat. Sostreure sang d'algú. No li sostreguis mèrit.
    tirar, treure estirant. Tirar aigua del pou.
    bombar, treure amb una bomba.
    evacuar, treure d'un lloc.
    gitar o llançar
    aviar. Aviar aigua de la bassa. Aviar el bestiar, treure'l del corral.
    deduir o eduir, treure d'una proposició les conseqüències que conté.
    eixaugar, treure (de l'aigua) una cosa, especialment un ormeig de pesca.
    desplaçar, treure una cosa del seu lloc.
    tocar, treure del seu lloc. Les claus eren aquí, i ara no hi són: qui les ha tocades?
    expulsar, treure algú d'un lloc.
    fer fora
    expel·lir, treure a fora, esp. els humors del cos.
    excretar, íd.
    ejacular o ejectar, íd.
    foragitar o forallançar. El foragitaren de la reunió.
    desallotjar. Desallotjar la gent de la sala.
    pouar o poar, treure, també fig.
    desnonar o acomiadar. L'han desnonat (o acomiadat) del pis.
    despatxar (→)
    excloure, treure algú o alguna cosa d'un lloc, etc.
    enretirar (una cosa), treure-la del lloc on era per posar-la endarrere o a un costat.
    exclaustrar, treure algú del convent.
    arrencar o arrancar, treure una arma per ferir. El cavaller arrancà l'espasa i matà el cavaller castellà (d'un document del segle XVI).
    Molts verbs amb els prefixos es- o des- expressen la idea de treure: Espinyonar: treure els pinyons. Espolsar. Escucar. Espedregar. Esprémer. Escalabornar. Espinyolar. Esbrancar o desbrancar.
    Treure d'un lloc s'expressa generalment fent precedir del prefix des- el verb que significa posar en un lloc: Desembeinar. Desembalar. Desencauar. Desllodrigar. Desembagular. Desencaixar. Desencaixonar. Desencofrar. Desencapsar. Desencasar. Desencasellar. Desempouar (treure del pou). Desempotar (treure del pot). Desembutxacar. Desembotar. Desembotellar. Desembarrilar. Desenterrar o dessoterrar. Desensacar, etc.
  2. Treure'n: → aconseguir.
    reportar-ne. D'aquest afer en reportaràs un gran profit.
  3. Treure's del davant o del damunt:
    desfardar-se, treure's la roba que fa nosa.
    esbatre (en sentit propi i fig.)
    espolsar-se (fig.)
    enviar (algú) al diable (o a la porra, o a mal viatge)
    enviar (algú) allà on no hi plou (o a l'infern)



© Manuel Franquesa

treure [o traure]

fer sortir portar fora de lloc extreure Extreure un queixal Extreure una espina Extreure carbó d'una mina Extreure un passatge d'un llibre Cp Retallar arrencar o arrancar Arrencar un queixal retirar Retirar els diners del banc llevar → sostreure o sostraure , treure part d'una cosa perquè en minvi la quantitat Sostreure sang d'algú No li sostreguis mèrit tirar , treure estirant Tirar aigua del pou bombar , treure amb una bomba evacuar , treure d'un lloc gitar o llançar aviar Aviar aigua de la bassa Aviar el bestiar , treure'l del corral deduir o eduir , treure d'una proposició…
Diccionari Català Anglès

treva


<title type="display">treva</title>

Pronúncia: tɾéβə
    femení
  1. ciències militars truce.
  2. figuradament lull, respite, let up.
  3. sens treva without respite.
  4. no donar treva to give no respite.

treva

femení ciències militars truce figuradament lull , respite , let up sens treva without respite no donar treva to give no respite
Diccionari Català francès

treva


<title type="display">treva</title>

Pronúncia: tɾéβə
    femení
  1. trêve.
  2. figuradament trêve, répit m.
  3. sense treva sans trêve (sans relâche).
  4. treva de Déu història trêve de Dieu.

treva

femení trêve figuradament trêve , répit m sense treva sans trêve sans relâche treva de Déu història trêve de Dieu
Diccionari de sinònims Franquesa

treva

treva

suspensió d'hostilitats armistici Fig → interrupció Compareu descans, respit, pausa, repòs © Manuel Franquesa
Diccionari der aranés

trèva

<title type="display">trèva </title>

    nòm f Suspension, de comun acòrd, d’ua peleja o d’ua guèrra pendent un temps determinat.

    Català: treva


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trèva

nòm f Suspension, de comun acòrd, d’ua peleja o d’ua guèrra pendent un temps determinat Català treva © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari Català Alemany

treva


<title type="display">treva</title>

    femení
  1. Waffenruhe f.
  2. també figuradament Waffenstillstand m.
  3. figuradament (Atem-, Ruhe-)Pause f.
  4. història la treva de Déu die Treuga Dei, der Gottesfriede.
  5. sense treva unablässig.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

treva

femení Waffenruhe f també figuradament Waffenstillstand m figuradament Atem-, Ruhe-Pause f història la treva de Déu die Treuga Dei, der Gottesfriede sense treva unablässig © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

treva


<title type="display">treva</title>

    femení
  1. tregua.
  2. figuradament [en un treball, en una sofrença] tregua, respiro m, descanso m.
  3. sense treva sin tregua.
  4. treva de Déu història tregua de Dios.

treva

femení tregua figuradament en un treball, en una sofrença tregua , respiro m , descanso m sense treva sin tregua treva de Déu història tregua de Dios