treure

    [! Conjugació: E i A a l'arrel]
    [També traure]
    verb
  1. Fer sortir algú o alguna cosa del lloc o de la situació on és. Podem treure una olla del foc, una persona de la presó, etc.
  2. Separar o fer desaparèixer una cosa del lloc on és. Les taques d'oli són difícils de treure.
  3. Separar una part d'un tot. Si de set pomes en traiem quatre, en queden tres.
  4. Guanyar alguna cosa per sort. Si treus la grossa de Nadal, et toquen molts diners.
  5. Crear alguna cosa i donar-la a conèixer. Quan un conjunt de música treu un disc, en fa molta propaganda.
  6. Llançar a fora d'un mateix. Quan vomitem, traiem el que tenim dins de l'estómac.
  7. Fer sortir una part del cos per una obertura. Treure el cap per la finestra quan es va en cotxe és perillós.
  8. Fer sortir a l'exterior allò que normalment es té a dins, amagat, que no es té a la vista. Els gats treuen les ungles; els cargols, les banyes. Treure la llengua a algú és lleig. Les plantes treuen fulles i flors.