Es mostren 594846 resultats

trifurcar

trifurcar

verb transitiu to divide something into three verb pronominal to divide into three
Diccionari Català Alemany

trifurcar


<title type="display">trifurcar</title>

    verb transitiu
  1. in drei Zweige (oder Gabelungen) teilen.
  2. verb reflexiu sich in drei Zweige (oder Gabelungen) teilen.
  3. el camí es trifurca der Weg teilt (oder gabelt) sich in drei (Wege, Abzweigungen).



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trifurcar

verb transitiu in drei Zweige oder Gabelungen teilen verb reflexiu sich in drei Zweige oder Gabelungen teilen el camí es trifurca der Weg teilt oder gabelt sich in drei Wege, Abzweigungen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

trifurcar

trifurcar

verb transitiu dividir en tres branques trifurcar verb pronominal un camí, etc trifurcarse
Conjugador Català

trifurcar


<title type="display">trifurcar</title>

    1. INFINITIU

    1. trifurcar

    2. GERUNDI

    1. trifurcant

    3. PARTICIPI

    1. trifurcat
    2. trifurcada
    3. trifurcats
    4. trifurcades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trifurco
      2. trifurques
      3. trifurca
      4. trifurquem
      5. trifurqueu
      6. trifurquen

      2. IMPERFET

      1. trifurcava
      2. trifurcaves
      3. trifurcava
      4. trifurcàvem
      5. trifurcàveu
      6. trifurcaven

      3. PASSAT

      1. trifurquí
      2. trifurcares
      3. trifurcà
      4. trifurcàrem
      5. trifurcàreu
      6. trifurcaren

      4. FUTUR

      1. trifurcaré
      2. trifurcaràs
      3. trifurcarà
      4. trifurcarem
      5. trifurcareu
      6. trifurcaran

      5. CONDICIONAL

      1. trifurcaria
      2. trifurcaries
      3. trifurcaria
      4. trifurcaríem
      5. trifurcaríeu
      6. trifurcarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trifurqui
      2. trifurquis
      3. trifurqui
      4. trifurquem
      5. trifurqueu
      6. trifurquin

      2. IMPERFET

      1. trifurqués
      2. trifurquessis
      3. trifurqués
      4. trifurquéssim
      5. trifurquéssiu
      6. trifurquessin

    6. IMPERATIU

    1. trifurca
    2. trifurqui
    3. trifurquem
    4. trifurqueu
    5. trifurquin

trifurcar

INFINITIU trifurcar GERUNDI trifurcant PARTICIPI trifurcat trifurcada trifurcats trifurcades INDICATIU PRESENT trifurco trifurques trifurca trifurquem trifurqueu trifurquen IMPERFET trifurcava trifurcaves trifurcava trifurcàvem trifurcàveu trifurcaven PASSAT trifurquí trifurcares trifurcà trifurcàrem trifurcàreu trifurcaren FUTUR trifurcaré trifurcaràs trifurcarà trifurcarem trifurcareu trifurcaran CONDICIONAL trifurcaria trifurcaries trifurcaria trifurcaríem trifurcaríeu trifurcarien SUBJUNTIU PRESENT trifurqui trifurquis trifurqui trifurquem trifurqueu trifurquin IMPERFET trifurqués…
Diccionari Català Italià

trifurcar

trifurcar

verb transitiu triforcare verb pronominal triforcarsi
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trifurcar

■ trifurcar

verb transitiu Dividir en tres branques pronominal Dividir-se en tres branques Allí el camí es trifurca
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

trifurcar

trifurcar

verb transitiu dividir en tres branques trifurquer verb pronominal un camí, etc se diviser en trois
Diccionari Castellà Català

trifurcarse

trifurcarse

verb pronominal trifurcar-se
Diccionari Francès Català

trifurcation

trifurcation

femení infreqüent trifurcació, trivi infr © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Català Alemany

triga

triga

femení tardança © Günther Haensch i Abadia de Montserrat