Es mostren 594846 resultats

trinca


<title type="display">trinca</title>

Pronúncia: tɾíŋkə
    femení
  1. marina, marítim liure, nœud m.
  2. [conjunt de tres coses] trio m.
  3. [grup de tres candidats] groupe de trois candidats dans un concours.
  4. nou de trinca familiarment [flamant] flambant neuf inv, flambant neuf (neuve) inv.

trinca

trinca1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trinca</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: de significar una corda passà a designar un ‘grup de tres en el joc de cartes o en general’ per la idea de ‘lligar’ amb confluència de la idea de trena i del nombre tres 1a font: 1839, DLab.
Body
    femení nàutica
  1. Cap de corda que serveix per a subjectar dues coses o per a amarrar una perxa, una àncora, etc.
  2. Cadena o corda en forma d’anell que, ajustada més o menys a la meitat del bauprès, impedeix que aquest tingui moviment.



  3. Vegeu també:
    trinca3
    trinca2

trinca1

trinca2

trinca2

trinca3

trinca3

trincadura

<title type="display">trincadura </title>

Body
    nòm f Situacion producte dera fractura de quauquarren.

    Català: trencadura, trencament m, fractura


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincadura

trincament

<title type="display">trincament </title>

Body
    nòm m Hèt de trincar o de trincar-se ua causa.

    Català: trencament, ruptura f, fractura f


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincament

trincar


<title type="display">trincar</title>

    verb transitiu nàutica
  1. anknüpfen, befestigen.
  2. festzurren.
  3. anspannen.
  4. anketten.
  5. verb intransitiu regionalment
  6. [beim Trinken] anstoßen, prosten.
  7. trincar a la salut d'(algú) auf jemandes Gesundheit trinken.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

trincar

trincar

<title type="display">trincar </title>

Body
    v tr Hèr dus o mès tròci d’ua causa en tot pataquejar-la, sarrar-la, etc. En Luishon en diden trencar.

    Català: trencar, rompre


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

trincar

trincar

trincar

trincar

trincar

    verb transitiu marina, marítim
  1. trincar.
  2. [tesar] tesar, atesar.
  3. verb intransitiu
  4. marina, marítim ceñir, ir (o navegar) de bolina.
  5. [amb les copes, els gots, etc] brindar, beber. Trinquem a la salut del nostre amic, brindemos por la salud de nuestro amigo.

trincar