Es mostren 594846 resultats

trivial
-iale


<title type="display">trivial</title>

[m pl -iaux]
Pronúncia: tʀivjal -jo
    adjectiu
  1. vulgar, ordinari -ària, groller -a.
  2. infreqüent [ordinaire, courant] trivial, banal.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

trivial
-iale

trivial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trivial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: tri_vi_al
Etimologia: del ll. trivialis, íd.; el sentit de ‘vulgar’ sorgí de l’ús metafòric d’allò que es troba a totes les cruĭlles 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. Que es trifurca en tres camins.
    1. De poca elevació moral o artística, vulgar. Una expressió molt trivial.
    2. Fàcil, que no presenta cap dificultat.
    3. matemàtiques Dit de la solució formada per zeros, en un sistema d’equacions que sigui homogeni.
    4. matemàtiques i àlgebra En un conjunt A, dit dels subconjunts A i ∅ (buit).
  2. nom trivial química D’acord amb les regles de nomenclatura de la IUPAC, nom d’un compost cap part del qual no té un significat sistemàtic.

trivial

trivial

trivial

trivial

trivial

trivial

<title type="display">trivial</title>

adjectiu Vulgar, de poca dificultat, sabut per tothom. Als ascensors s'acostumen a tenir converses molt trivials, poc importants.
trivialitat, trivialitzar

trivial

trivial

trivial

trivial


<title type="display">trivial</title>

Pronúncia: tɾiβiál
    adjectiu
  1. qui trifurque.
  2. figuradament [massa conegut] banal -e, rebattu -e. Una expressió trivial, une expression banale .
    1. despectivament [vulgar] trivial -e.
    2. [de poca importància] peu important -e.

trivial

trivialement

trivialement

trivialidad

trivialidad

trivialitat

trivialitat