<title type="display">troncal</title>
-
adjectiu
- del tronc.
- [asignatura] troncal.
Es mostren 594848 resultats
■
troncal
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">troncal</title>
Accessory
Etimologia: de tronc 1a font: 1868, DLCo.
Body
-
adjectiu
- dret civil Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat.
- ensenyament Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat.
- heràldica Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic.
■
troncal
adjectiu dret civil Dit dels béns hereditaris dotats del privilegi de troncalitat ensenyament Dit de les matèries que formen el nucli d’una disciplina o d’una especialitat heràldica Relatiu o pertanyent al tronc d’un arbre genealògic
troncal
<title type="display">troncal</title>
Pronúncia: tɾuŋkál
adjectiu [assignatura] obligatoire.
troncal
adjectiu assignatura obligatoire
troncalitat
<title type="display">troncalitat</title>
femení dret troncalidad.
troncalitat
femení dret troncalidad
■
troncalitat
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">troncalitat</title>
Accessory
Etimologia: de troncal
Body
femení dret civil En el dret successori, privilegi pel qual els béns hereditaris d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió abintestada sense deixar descendents.
■
troncalitat
femení dret civil En el dret successori, privilegi pel qual els béns hereditaris d’una persona, de natura familiar coneguda, reverteixen al tronc d’on procedeixen, en casos de successió abintestada sense deixar descendents
troncar
verb transitiu Baum fällen truncar © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
troncar
<title type="display">troncar</title>
Body
-
- troncar
INFINITIU
-
- troncant
GERUNDI
-
- troncat
- troncada
- troncats
- troncades
PARTICIPI
-
-
- tronco
- tronques
- tronca
- tronquem
- tronqueu
- tronquen
PRESENT
-
- troncava
- troncaves
- troncava
- troncàvem
- troncàveu
- troncaven
IMPERFET
-
- tronquí
- troncares
- troncà
- troncàrem
- troncàreu
- troncaren
PASSAT
-
- troncaré
- troncaràs
- troncarà
- troncarem
- troncareu
- troncaran
FUTUR
-
- troncaria
- troncaries
- troncaria
- troncaríem
- troncaríeu
- troncarien
CONDICIONAL
INDICATIU
-
-
-
- tronqui
- tronquis
- tronqui
- tronquem
- tronqueu
- tronquin
PRESENT
-
- tronqués
- tronquessis
- tronqués
- tronquéssim
- tronquéssiu
- tronquessin
IMPERFET
SUBJUNTIU
-
-
- tronca
- tronqui
- tronquem
- tronqueu
- tronquin
IMPERATIU
troncar
INFINITIU troncar GERUNDI troncant PARTICIPI troncat troncada troncats troncades INDICATIU PRESENT tronco tronques tronca tronquem tronqueu tronquen IMPERFET troncava troncaves troncava troncàvem troncàveu troncaven PASSAT tronquí troncares troncà troncàrem troncàreu troncaren FUTUR troncaré troncaràs troncarà troncarem troncareu troncaran CONDICIONAL troncaria troncaries troncaria troncaríem troncaríeu troncarien SUBJUNTIU PRESENT tronqui tronquis tronqui tronquem tronqueu tronquin IMPERFET tronqués tronquessis tronqués tronquéssim tronquéssiu tronquessin IMPERATIU tronca tronqui tronquem…
troncar
<title type="display">troncar</title>
verb transitiu [truncar] troncar, truncar.
troncar
verb transitiu truncar troncar , truncar
troncar
<title type="display">troncar</title>
-
verb transitiu
- [un arbre] cortar por el tronco.
- truncar.
troncar
verb transitiu un arbre cortar por el tronco truncar
troncar
<title type="display">troncar</title>
Pronúncia: tɾuŋká
-
verb transitiu
- to cut the trunk of a tree.
- truncar.
troncar
verb transitiu to cut the trunk of a tree truncar