Es mostren 594848 resultats

trontollar


<title type="display">trontollar</title>

    verb intransitiu
  1. retemblar, temblar. Els vidres de la casa trontollen quan passa el tren, los cristales de la casa retiemblan cuando pasa el tren.
  2. [tot fent soroll] traquetear. El carruatge trontollava pel camí, el carruaje traqueteaba por el camino.
  3. tambalearse pron. Aquesta cadira trontolla, esta silla se tambalea.
  4. figuradament tambalearse pron. El govern trontolla, el gobierno se tambalea.
    5. verb transitiu
  5. [fer trontollar] traquetear.
  6. [sacsejar] sacudir, zarandear.

trontollar

verb intransitiu retemblar , temblar Els vidres de la casa trontollen quan passa el tren , los cristales de la casa retiemblan cuando pasa el tren tot fent soroll traquetear El carruatge trontollava pel camí , el carruaje traqueteaba por el camino tambalearse pron Aquesta cadira trontolla , esta silla se tambalea figuradament tambalearse pron El govern trontolla , el gobierno se tambalea verb transitiu fer trontollar traquetear sacsejar sacudir , zarandear
Conjugador Català

trontollar


<title type="display">trontollar</title>

    1. INFINITIU

    1. trontollar

    2. GERUNDI

    1. trontollant

    3. PARTICIPI

    1. trontollat
    2. trontollada
    3. trontollats
    4. trontollades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trontollo
      2. trontolles
      3. trontolla
      4. trontollem
      5. trontolleu
      6. trontollen

      2. IMPERFET

      1. trontollava
      2. trontollaves
      3. trontollava
      4. trontollàvem
      5. trontollàveu
      6. trontollaven

      3. PASSAT

      1. trontollí
      2. trontollares
      3. trontollà
      4. trontollàrem
      5. trontollàreu
      6. trontollaren

      4. FUTUR

      1. trontollaré
      2. trontollaràs
      3. trontollarà
      4. trontollarem
      5. trontollareu
      6. trontollaran

      5. CONDICIONAL

      1. trontollaria
      2. trontollaries
      3. trontollaria
      4. trontollaríem
      5. trontollaríeu
      6. trontollarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trontolli
      2. trontollis
      3. trontolli
      4. trontollem
      5. trontolleu
      6. trontollin

      2. IMPERFET

      1. trontollés
      2. trontollessis
      3. trontollés
      4. trontolléssim
      5. trontolléssiu
      6. trontollessin

    6. IMPERATIU

    1. trontolla
    2. trontolli
    3. trontollem
    4. trontolleu
    5. trontollin

trontollar

INFINITIU trontollar GERUNDI trontollant PARTICIPI trontollat trontollada trontollats trontollades INDICATIU PRESENT trontollo trontolles trontolla trontollem trontolleu trontollen IMPERFET trontollava trontollaves trontollava trontollàvem trontollàveu trontollaven PASSAT trontollí trontollares trontollà trontollàrem trontollàreu trontollaren FUTUR trontollaré trontollaràs trontollarà trontollarem trontollareu trontollaran CONDICIONAL trontollaria trontollaries trontollaria trontollaríem trontollaríeu trontollarien SUBJUNTIU PRESENT trontolli trontollis trontolli trontollem trontolleu…
Diccionari Català Italià

trontollar

<title type="display">trontollar</title>

verb intransitiu oscillare, tremare, dondolare, barcollare. || [els vidres] vibrare, tremare. || [un queixal] dondolare. || [el tren] sballottare, scuotere. || [una cadira, un moble] ballare, traballare. || fig traballare, stare per cadere, vacillare.

verb transitiu scuotere.

trontollar

verb intransitiu oscillare, tremare, dondolare, barcollare || els vidres vibrare, tremare || un queixal dondolare || el tren sballottare, scuotere || una cadira, un moble ballare, traballare || fig traballare, stare per cadere, vacillare verb transitiu scuotere
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trontollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trontollar</title>

Etimologia: d’origen incert, i com en mots paral·lels d’altres llengües romàniques, segurament de creació expressiva d’un moure’s sotraguejant més o menys sorollós 1a font: c. 1500
    verb
  1. intransitiu
    1. Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport. Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort. Trontollar un queixal.
    2. figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern.
  2. transitiu
    1. Fer trontollar. El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal.
    2. Sacsejar, sotragar. El van trontollar per tal de reanimar-lo.

■ trontollar

verb intransitiu Moure’s amb un ràpid moviment de vaivé, especialment una cosa que està poc segura o no ben assentada sobre el seu suport Els vidres de casa trontollen quan passa el tren, quan trona fort Trontollar un queixal figuradament Aquells fets van fer trontollar el govern transitiu Fer trontollar El cotxe, amb l’impacte, trontollà el fanal Sacsejar, sotragar El van trontollar per tal de reanimar-lo
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Anglès

trontollar

trontollar

verb intransitiu també figuradament to stagger , totter verb transitiu to shake , jolt , jerk
DIDAC Diccionari escolar

trontollar

<title type="display">trontollar</title>

    verb
  1. Moure's amb un moviment ràpid i d'un cantó a l'altre. Els vidres de les finestres trontollen quan hi ha un soroll molt fort.
  2. Diem que una cosa trontolla quan no és gaire segura i corre perill. Quan en un país hi ha inestabilitat política, el govern trontolla.
trontoll

trontollar

verb Moure's amb un moviment ràpid i d'un cantó a l'altre Els vidres de les finestres trontollen quan hi ha un soroll molt fort Diem que una cosa trontolla quan no és gaire segura i corre perill Quan en un país hi ha inestabilitat política, el govern trontolla trontoll
Diccionari Català Alemany

trontollar

trontollar

verb intransitiu schwanken zittern Fenster wackeln Zahn fer trontollar erschüttern, fig auch ins Wanken bringen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

trontollar


<title type="display">trontollar</title>

Pronúncia: tɾuntuʎá
    verb intransitiu
  1. trembler fortement, être ébranlé -e. Els vidres de la casa trontollen quan passa un camió, les carreaux de la maison tremblent fortement au passage d'un camion.
  2. [un queixal] bouger, remuer.
  3. [tot fent soroll] cahoter.
  4. figuradament ébranler tr, secouer tr, chanceler tr. Aquells fets van fer trontollar el govern, ces faits-là ont ébranlé le gouvernement.
    5. verb transitiu
  5. [fer trontollar] faire trembler.
  6. [sacsejar] secouer, agiter.
  7. [sotragar] cahoter, secouer.

trontollar

verb intransitiu trembler fortement , être ébranlé -e Els vidres de la casa trontollen quan passa un camió , les carreaux de la maison tremblent fortement au passage d'un camion un queixal bouger , remuer tot fent soroll cahoter figuradament ébranler tr , secouer tr , chanceler tr Aquells fets van fer trontollar el govern , ces faits-là ont ébranlé le gouvernement verb transitiu fer trontollar faire trembler sacsejar secouer , agiter sotragar cahoter , secouer
Conjugador Català

trontollejar


<title type="display">trontollejar</title>

    1. INFINITIU

    1. trontollejar

    2. GERUNDI

    1. trontollejant

    3. PARTICIPI

    1. trontollejat
    2. trontollejada
    3. trontollejats
    4. trontollejades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. trontollejo
      2. trontolleges
      3. trontolleja
      4. trontollegem
      5. trontollegeu
      6. trontollegen

      2. IMPERFET

      1. trontollejava
      2. trontollejaves
      3. trontollejava
      4. trontollejàvem
      5. trontollejàveu
      6. trontollejaven

      3. PASSAT

      1. trontollegí
      2. trontollejares
      3. trontollejà
      4. trontollejàrem
      5. trontollejàreu
      6. trontollejaren

      4. FUTUR

      1. trontollejaré
      2. trontollejaràs
      3. trontollejarà
      4. trontollejarem
      5. trontollejareu
      6. trontollejaran

      5. CONDICIONAL

      1. trontollejaria
      2. trontollejaries
      3. trontollejaria
      4. trontollejaríem
      5. trontollejaríeu
      6. trontollejarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. trontollegi
      2. trontollegis
      3. trontollegi
      4. trontollegem
      5. trontollegeu
      6. trontollegin

      2. IMPERFET

      1. trontollegés
      2. trontollegessis
      3. trontollegés
      4. trontollegéssim
      5. trontollegéssiu
      6. trontollegessin

    6. IMPERATIU

    1. trontolleja
    2. trontollegi
    3. trontollegem
    4. trontollegeu
    5. trontollegin

trontollejar

INFINITIU trontollejar GERUNDI trontollejant PARTICIPI trontollejat trontollejada trontollejats trontollejades INDICATIU PRESENT trontollejo trontolleges trontolleja trontollegem trontollegeu trontollegen IMPERFET trontollejava trontollejaves trontollejava trontollejàvem trontollejàveu trontollejaven PASSAT trontollegí trontollejares trontollejà trontollejàrem trontollejàreu trontollejaren FUTUR trontollejaré trontollejaràs trontollejarà trontollejarem trontollejareu trontollejaran CONDICIONAL trontollejaria trontollejaries trontollejaria trontollejaríem trontollejaríeu trontollejarien…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trontollejar

■ trontollejar

verb intransitiu Trontollar
Informació complementària
Traducció