Es mostren 594853 resultats

turmentador [o turmentós]

turmentador [o turmentós]

→ torturador martiritzador ésser un botxí fig © Manuel Franquesa
Conjugador Català

turmentar


<title type="display">turmentar</title>

    1. INFINITIU

    1. turmentar

    2. GERUNDI

    1. turmentant

    3. PARTICIPI

    1. turmentat
    2. turmentada
    3. turmentats
    4. turmentades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. turmento
      2. turmentes
      3. turmenta
      4. turmentem
      5. turmenteu
      6. turmenten

      2. IMPERFET

      1. turmentava
      2. turmentaves
      3. turmentava
      4. turmentàvem
      5. turmentàveu
      6. turmentaven

      3. PASSAT

      1. turmentí
      2. turmentares
      3. turmentà
      4. turmentàrem
      5. turmentàreu
      6. turmentaren

      4. FUTUR

      1. turmentaré
      2. turmentaràs
      3. turmentarà
      4. turmentarem
      5. turmentareu
      6. turmentaran

      5. CONDICIONAL

      1. turmentaria
      2. turmentaries
      3. turmentaria
      4. turmentaríem
      5. turmentaríeu
      6. turmentarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. turmenti
      2. turmentis
      3. turmenti
      4. turmentem
      5. turmenteu
      6. turmentin

      2. IMPERFET

      1. turmentés
      2. turmentessis
      3. turmentés
      4. turmentéssim
      5. turmentéssiu
      6. turmentessin

    6. IMPERATIU

    1. turmenta
    2. turmenti
    3. turmentem
    4. turmenteu
    5. turmentin

turmentar

INFINITIU turmentar GERUNDI turmentant PARTICIPI turmentat turmentada turmentats turmentades INDICATIU PRESENT turmento turmentes turmenta turmentem turmenteu turmenten IMPERFET turmentava turmentaves turmentava turmentàvem turmentàveu turmentaven PASSAT turmentí turmentares turmentà turmentàrem turmentàreu turmentaren FUTUR turmentaré turmentaràs turmentarà turmentarem turmentareu turmentaran CONDICIONAL turmentaria turmentaries turmentaria turmentaríem turmentaríeu turmentarien SUBJUNTIU PRESENT turmenti turmentis turmenti turmentem turmenteu turmentin IMPERFET turmentés turmentessis…
Diccionari Català Castellà

turmentar


<title type="display">turmentar</title>

    verb transitiu
  1. [infligir turment] atormentar, dar tormento.
  2. figuradament atormentar, dar tormento. L'enyorament el turmentava, la añoranza lo atormentaba.
  3. figuradament [molestar fortament] atormentar. No em turmentis més, no me atormentes más.

turmentar

verb transitiu infligir turment atormentar , dar tormento figuradament atormentar , dar tormento L'enyorament el turmentava , la añoranza lo atormentaba figuradament molestar fortament atormentar No em turmentis més , no me atormentes más
Diccionari de sinònims Franquesa

turmentar


<title type="display">turmentar</title>

  1. → torturar.
    martiritzar
    fer sofrir → sofrir.
    botxinejar
    tenallar, també en sentit fig., dit de certs dolors físics o morals (gelosia, dubte, enveja, etc.).
    crucificar, també fig.
    punyir (esp. en sentit fig.). El punyia el desig, la curiositat.
  2. → molestar.



© Manuel Franquesa

turmentar

→ torturar martiritzar fer sofrir → sofrir botxinejar tenallar , també en sentit fig, dit de certs dolors físics o morals gelosia, dubte, enveja, etc crucificar , també fig punyir esp en sentit fig El punyia el desig , la curiositat → molestar © Manuel Franquesa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ turmentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">turmentar</title>

Etimologia: de turment 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Infligir un turment. Turmentar un reu perquè confessi.
  2. Causar dolor corporal. La ciàtica el turmenta.
  3. Causar una pena moral. L’enyorament el turmentava.
  4. hiperbòlicament Causar fatiga amb sol·licitacions insistents, amb actes impertinents. Turmentar amb contínues preguntes.

■ turmentar

verb transitiu Infligir un turment Turmentar un reu perquè confessi Causar dolor corporal La ciàtica el turmenta Causar una pena moral L’enyorament el turmentava hiperbòlicament Causar fatiga amb sollicitacions insistents, amb actes impertinents Turmentar amb contínues preguntes
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català Italià

turmentar

<title type="display">turmentar</title>

verb transitiu [infligir turment] tormentare, torturare, martoriare. || fig tormentare, affliggere, procurare pena. | [molestar] tormentare, molestare, dare fastidio.

turmentar

verb transitiu infligir turment tormentare, torturare, martoriare || fig tormentare, affliggere, procurare pena | molestar tormentare, molestare, dare fastidio
Diccionari Català Anglès

turmentar


<title type="display">turmentar</title>

Pronúncia: turməntá
    verb transitiu
  1. to torture.
  2. figuradament to torture, torment.
  3. to plague, harass.
  4. to tantalize (also tantalise UK).
    5. verb pronominal
  5. to torment oneself.

turmentar

verb transitiu to torture figuradament to torture , torment to plague , harass to tantalize also tantalise UK verb pronominal to torment oneself
Diccionari Català Alemany

turmentar

turmentar

verb transitiu foltern, martern figuradament quälen, peinigen també figuradament plagen © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

turmentar


<title type="display">turmentar</title>

Pronúncia: turməntá
    verb transitiu
  1. [infligir turment] torturer. Turmentar un reu, torturer un accusé.
  2. figuradament tourmenter. La ciàtica el turmenta, la sciatique le tourmente. Turmentar amb contínues preguntes, tourmenter avec de continuelles questions.

turmentar

verb transitiu infligir turment torturer Turmentar un reu , torturer un accusé figuradament tourmenter La ciàtica el turmenta , la sciatique le tourmente Turmentar amb contínues preguntes , tourmenter avec de continuelles questions
Gran Diccionari de la llengua catalana

turmentí

turmentí

masculí nàutica Petita vela de tres punys de teixit molt gruixut i molt reforçat de confecció