<title type="display">uadi</title>
masculí geografia Wadi n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Es mostren 594823 resultats
■
uadi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">uadi</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ua_di
Etimologia: de l’àr. wādī ‘vall’
Etimologia: de l’àr. wādī ‘vall’
Body
masculí geomorfologia Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes.
■
uadi
masculí geomorfologia Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes
ualabi
<title type="display">ualabi</title>
masculí zoologia Wallaby n.
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
© Günther Haensch i Abadia de Montserrat
ualabi
masculí zoologia Wallaby n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
■
ualabi
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ualabi</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ua_la_bi
Body
masculí zoologia Nom donat a diversos mamífers de la família dels macropòdids que pertanyen a diversos gèneres, com Lagorchetes, Lagostrophus, Onychogalea, Peradoreas, Petrogale i Wallabia.
■
ualabi
masculí zoologia Nom donat a diversos mamífers de la família dels macropòdids que pertanyen a diversos gèneres, com Lagorchetes , Lagostrophus , Onychogalea , Peradoreas , Petrogale i Wallabia
uapití
<title type="display">uapití</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ua_pi_tí
Etimologia: de l’algonquí wapití, íd.
Etimologia: de l’algonquí wapití, íd.
Body
masculí [plural uapitís] zoologia Wapiti.
uapití
masculí plural uapitís zoologia Wapiti
uapití
<title type="display">uapití</title>
masculí zoologia [wapiti] wapiti, uapití.
uapití
masculí zoologia wapiti wapiti , uapití
uapití
<title type="display">uapití</title>
Pronúncia: wəpití
masculí zoologia [Cervus canadensis] wapiti.
uapití
masculí zoologia Cervus canadensis wapiti
uart
<title type="display">uart </title>
Body
- nòm m Tròç petit de tèrra a on se sémie e se trabalhe entà obtier diuèrsi productes coma verdura, legums, etc. Sin.: casau. En Occitània existís era varianta òrt, fòrça socializada.
Català: hort
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
uart
nòm m Tròç petit de tèrra a on se sémie e se trabalhe entà obtier diuèrsi productes coma verdura, legums, etc Sin casau En Occitània existís era varianta òrt, fòrça socializada Català hort © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
uas
<title type="display">uas </title>
Body
- nòm m
- Cada ua des pèces dures e blanquinoses que son de besonh entà sostier eth còs des persones e des animaus vertebrats. Es uassi formen era esqueleta.
- Part dura e arredonida que i a ath laguens de quauqui fruts, per exemple es olives e es cerides.
- Color blanca auriolenca, coma eth des uassi quan pòrten quauque temps desseparadi dera carn o eth des cajòles d’un elefant.
Català: 1. os; 2. pinyol, os; 3. color d’os
© Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
© per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.
uas
nòm m Cada ua des pèces dures e blanquinoses que son de besonh entà sostier eth còs des persones e des animaus vertebrats Es uassi formen era esqueleta Part dura e arredonida que i a ath laguens de quauqui fruts, per exemple es olives e es cerides Color blanca auriolenca, coma eth des uassi quan pòrten quauque temps desseparadi dera carn o eth des cajòles d’un elefant Català 1 os 2 pinyol, os 3 color d’os © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana