Es mostren 594844 resultats

autoritarismo

autoritarismo

autoritat


<title type="display">autoritat</title>

  1. Dret o poder de manar. En el llenguatge corrent s'usa sovint com a sinònim de poder. A tort, car l'autoritat està fundada sobre la dignitat i la naturalesa, mentre que el poder recolza sobre la força. Un pare, per exemple, té sempre legalment i de fet el poder o pàtria potestat sobre els seus fills menors d'edat, però no pot tenir gens d'autoritat sobre ells si, per la seva manera d'obrar, l'ha perduda.
    ceptre (fig.), autoritat sobirana, de la qual el ceptre és símbol.
    senyoria, autoritat del senyor.
    sobirania, autoritat sobirana.
    tutela, autoritat conferida a algú per tenir cura d'una persona incapaç.
    jurisdicció, dret d'exercir una autoritat.
    poder.
  2. (En sentit moral o científic)
    ascendent, autoritat moral.
    crèdit, autoritat que hom té prop d'algú per la confiança que inspira.
    influència
    competència, autoritat legal o derivada d'un reconegut coneixement de la matèria de què es tracta.
    solvència (fig.). És d'una gran solvència en qüestions d'arqueologia.
    prestigi
    ésser un oracle (en una matèria). El professor X és un oracle en qüestions d'història.
    pes (fig.). És una persona de pes, en aquestes qüestions.
    magisteri, autoritat doctrinal, moral o intel·lectual. El magisteri de l'Església.
  3. Persona que té el dret o el poder de manar.
    superioritat. Deia que, abans de tot, necessitava el permís de la superioritat.



© Manuel Franquesa

autoritat

autoritat

<title type="display">autoritat </title>

Body
    nòm f
  1. Dret de manar.
  2. Poder entà hèr-se aubedir.
  3. Organ de poder.
  4. Persona reconeishuda coma referéncia laguens d’un domeni.

  5. Català: autoritat


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

autoritat

autoritat


<title type="display">autoritat</title>

    femení
  1. [poder] autoridad.
  2. [persona] autoridad.
  3. [text] autoridad.
  4. fer (o ésser) autoritat [un autor, un llibre] ser autoridad.
  5. suprema autoritat de l'Estat jefatura del Estado.

autoritat

autoritat


<title type="display">autoritat</title>

Pronúncia: əwtuɾitát
    femení
  1. [poder] autorité.
  2. dret [persona] autorité.
    figuradament autorité.
  3. lingüística i literatura [text] autorité. Fer (ésser) autoritat, faire autorité.

autoritat

autoritat


<title type="display">autoritat</title>

    femení
  1. Ansehen n, Autorität f.
  2. Gewalt, Macht f.
  3. Amtsgewalt f.
  4. Obrigkeit, Behörde f.
  5. Befugnis f.
  6. maßgebliche Person f.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

autoritat

autoritat

<title type="display">autoritat</title>

femení [poder] autorità. || [persona] autorità. || autorità, ascendente m, influenza. Tenir autoritat, avere autorità. || ésser autoritat essere una autorità.

autoritat

autoritat

<title type="display">autoritat</title>

    nom femení
  1. Una persona té autoritat quan pot manar o governar els altres.
  2. També es diu que té autoritat una persona quan sap moltes coses i pot ensenyar, educar o aconsellar.
  3. Una autoritat és una persona que mana o governa. Les autoritats municipals són l'alcalde i els seus consellers o regidors.

autoritat

autoritat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">autoritat</title>

Accessory
Partició sil·làbica: au_to_ri_tat
Etimologia: del ll. auctorĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Dret o poder de manar, de regir, de dirigir. L’autoritat del president. L’autoritat de les lleis. L’autoritat paterna.
    2. sociologia i ciències polítiques Poder regular exercit sobre una col·lectivitat o sobre diverses col·lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i de superordinació, així com un sistema de drets i de deures.
  1. dret Persona investida de potestats imperatives.
    1. Poder d’imposar-se a l’opinió dels altres pels seus mèrits, la seva superioritat, etc. L’autoritat d’un professor.
    2. ensenyament Capacitat que l’educador té de desvetllar l’activitat de l’infant.
    3. filosofia Prestigi o ascendent d’una persona, una escola o una obra en tant que determina l’assentiment a una veritat independentment de l’evidència que hom en tingui per la proposició enunciada.
    4. religió Dret o poder que hom reconeix en una persona o una cosa en virtut del qual accepta la veritat d’uns fets o la validesa d’una ordre no immediatament evidents.
    1. Persona que té poder o que mereix poder sobre l’opinió dels altres. És una autoritat en microbiologia.
    2. lingüística Institució, escriptor, obra, etc. amb prestigi o poder per a dictaminar sobre la correcció d’una paraula o d’una construcció lingüística.
    3. lingüística Text pertanyent a una autoritat que il·lustra sobre l’ús d’una paraula o d’una construcció lingüística. Diccionari d’autoritats.

autoritat

Autorität

Autorität