Es mostren 594823 resultats

unique

unique

adjective únic
Diccionari Anglès Català

uniquely

uniquely

adverb especialment
Diccionari Francès Català

uniquement

uniquement

adverbi únicament, només, solament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

uniqueness

uniqueness

noun unicitat el fet de ser l'únic la incomparabilitat
Diccionari der aranés

unir

<title type="display">unir </title>

    v tr intr Méter amassa. Ligar. Sin.: júnher.

    Català: unir; aplegar; junyir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

unir

v tr intr Méter amassa Ligar Sin júnher Català unir aplegar junyir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

unir


<title type="display">unir</title>

  1. → ajuntar, reunir, afegir.
    casar (fig.), unir estretament dues coses.
    fusionar
    unificar
    collar, també fig.
    concatenar (fig.). Concatenar les idees.
    connectar
    enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
    combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
    aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
    travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
    encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
    incorporar. Incorporar un territori a un país.
    annexar
    annexionar
    mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
    aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
    lligar (→)
    conjunyir, unir formant un tot.
    agermanar
    Compareu: empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
  2. (unir-se pron.)
    copular (intr.), unir-se carnalment.
    acoblar-se, íd.
    convergir
    solidaritzar-se
    fer-se solidari (d'una persona)
    aliar-se
    federar-se o confederar-se
    embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
    agermanar-se
    embrancar (intr.)
    entroncar (intr.)
    junyir-se o confluir (dos rius)
    aiguabarrejar-se, íd.
    fondre's o fusionar-se
    confondre's
    amistançar-se (→)
    fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.



© Manuel Franquesa

unir

→ ajuntar , reunir , afegir casar fig, unir estretament dues coses fusionar unificar collar , també fig concatenar fig Concatenar les idees connectar enllaçar , entrellaçar o entreteixir fig combinar , unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic Combinar dues lletres aglutinar , unir per adhesió, com mitjançant vesc També fig travar , unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra encoblar o acoblar , unir dues peces de manera que ajustin perfectament Acoblar , a més, igual que copular , significa unir carnalment incorporar…
Diccionari Català Castellà

unir


<title type="display">unir</title>

    verb transitiu
  1. unir. Unir dos trossos de corda, unir dos trozos de cuerda.
  2. figuradament unir. Unir la família, unir a la familia.
  3. figuradament [existir un lligam] unir. Els unia una antiga amistat, les unía una antigua amistad.
    4. verb pronominal
  4. unirse.

unir

verb transitiu unir Unir dos trossos de corda , unir dos trozos de cuerda figuradament unir Unir la família , unir a la familia figuradament existir un lligam unir Els unia una antiga amistat , les unía una antigua amistad verb pronominal unirse
Conjugador Català

unir


<title type="display">unir</title>

    1. INFINITIU

    1. unir

    2. GERUNDI

    1. unint

    3. PARTICIPI

    1. unit
    2. unida
    3. units
    4. unides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. uneixo
      2. uneixes
      3. uneix
      4. unim
      5. uniu
      6. uneixen

      2. IMPERFET

      1. unia
      2. unies
      3. unia
      4. uníem
      5. uníeu
      6. unien

      3. PASSAT

      1. uní
      2. unires
      3. uní
      4. unírem
      5. uníreu
      6. uniren

      4. FUTUR

      1. uniré
      2. uniràs
      3. unirà
      4. unirem
      5. unireu
      6. uniran

      5. CONDICIONAL

      1. uniria
      2. uniries
      3. uniria
      4. uniríem
      5. uniríeu
      6. unirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. uneixi
      2. uneixis
      3. uneixi
      4. unim
      5. uniu
      6. uneixin

      2. IMPERFET

      1. unís
      2. unissis
      3. unís
      4. uníssim
      5. uníssiu
      6. unissin

    6. IMPERATIU

    1. uneix
    2. uneixi
    3. unim
    4. uniu
    5. uneixin

unir

INFINITIU unir GERUNDI unint PARTICIPI unit unida units unides INDICATIU PRESENT uneixo uneixes uneix unim uniu uneixen IMPERFET unia unies unia uníem uníeu unien PASSAT uní unires uní unírem uníreu uniren FUTUR uniré uniràs unirà unirem unireu uniran CONDICIONAL uniria uniries uniria uniríem uniríeu unirien SUBJUNTIU PRESENT uneixi uneixis uneixi unim uniu uneixin IMPERFET unís unissis unís uníssim uníssiu unissin IMPERATIU uneix uneixi unim uniu uneixin
Diccionari Català Anglès

unir


<title type="display">unir</title>

Pronúncia: uní
    verb transitiu
  1. [objectes, parts] to join, unite.
  2. [persones] to unite.
  3. [famílies] to unite (by marriage).
  4. [qualitats] to combine.
  5. [interessos, companyies] to merge, join.
  6. [ajuntar, posar en comú] to pool.
    7. verb pronominal
  7. [dues persones] to join together, unite.
  8. [companyies] to merge, combine.
  9. unir-se en matrimoni to marry, be united in marriage.
  10. unir-se amb to unite with, merge with.
  11. els unia una antiga amistat they were bound by an old friendship.

unir

verb transitiu objectes, parts to join , unite persones to unite famílies to unite by marriage qualitats to combine interessos, companyies to merge , join ajuntar, posar en comú to pool verb pronominal dues persones to join together , unite companyies to merge , combine unir-se en matrimoni to marry , be united in marriage unir-se amb to unite with , merge with els unia una antiga amistat they were bound by an old friendship
Diccionari Francès Català

unir


<title type="display">unir</title>

Pronúncia: yniʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament [mettre ensemble] unir, ajuntar, afegir, annexar. Il avait uni les deux bouts de la ficelle, havia unit els dos caps del cordill. Ils avaient uni un nouveau territoire au pays, havien annexat un nou territori al país.
  2. figuradament [établir un lien d’union] unir. L’amour les unissait, l’amor els unia.
  3. literàriament [associer, combiner] combinar, unir, associar, ajuntar, aplegar. Il unissait l’autorité et la douceur dans ses mots, associava l’autoritat i la dolçor en les seves paraules.
  4. [rendre uniforme, sans aspérités] allisar. Unir une surface à l’aide d’une lime, allisar una superfície amb una llima.
  5. [égaliser un terrain] aplanar, igualar, anivellar.
  6. [uniformiser une couleur] uniformitzar, igualar.
    7. verb pronominal
  7. pròpiament i figuradament unir-se, ajuntar-se. Il s’est uni avec des amis pour former une association, s’ha ajuntat amb uns amics per a fer una associació.
  8. [couleurs, idées, personnes] ajuntar-se, unir-se, combinar-se, associar-se, maridar tr lit. Ces couleurs s’unissent harmonieusement, aquells colors es combinen harmoniosament.
  9. literàriament [se marier] unir-se (en matrimoni), casar-se (o esposar-se lit) amb, esposar tr lit. Leurs filles se sont unies aux aristocrates de la région, les seves filles es van unir als aristòcrates de la regió.
  10. infreqüent [s’assortir, être en accord] avenir-se. Ils s’unissaient, puis se brouillaient, tan aviat s’avenien com es barallaven.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

unir

verb transitiu pròpiament i figuradament mettre ensemble unir, ajuntar, afegir, annexar Il avait uni les deux bouts de la ficelle , havia unit els dos caps del cordill Ils avaient uni un nouveau territoire au pays , havien annexat un nou territori al país figuradament établir un lien d’union unir L’amour les unissait , l’amor els unia literàriament associer, combiner combinar, unir, associar, ajuntar, aplegar Il unissait l’autorité et la douceur dans ses mots , associava l’autoritat i la dolçor en les seves paraules rendre uniforme, sans aspérités allisar Unir une surface à l’…