Es mostren 594846 resultats

unipotent

unipotent

adjectiu àlgebra Que té un element De potència unitària
Traducció
Diccionari Català francès

unipotent

unipotent

adjectiu matemàtiques unipotent -e
Diccionari Francès Català

unique


<title type="display">unique</title>

Pronúncia: ynik
    adjectiu
  1. únic -a. C’est un cas unique, és un cas únic. Il était son unique fils, era el seu únic fill. Il est fils unique, és fill únic. Une rue à sens unique, un carrer de sentit únic.
  2. à voie unique d’un sol carril (o d’un sol vial).
  3. commandement unique ciències militars comandament únic.
  4. seul et unique propriétaire dret propietari -ària únic -a i exclusiu -iva.
  5. unique dans (en) son genre únic -a en el seu gènere (o excepcional).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

unique

adjectiu únic -a C’est un cas unique , és un cas únic Il était son unique fils , era el seu únic fill Il est fils unique , és fill únic Une rue à sens unique , un carrer de sentit únic à voie unique d’un sol carril o d’un sol vial commandement unique ciències militars comandament únic seul et unique propriétaire dret propietari -ària únic -a i exclusiu -iva unique dans en son genre únic -a en el seu gènere o excepcional © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

unique

unique

adjective únic
Diccionari Anglès Català

uniquely

uniquely

adverb especialment
Diccionari Francès Català

uniquement

uniquement

adverbi únicament, només, solament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Anglès Català

uniqueness

uniqueness

noun unicitat el fet de ser l'únic la incomparabilitat
Diccionari der aranés

unir

<title type="display">unir </title>

    v tr intr Méter amassa. Ligar. Sin.: júnher.

    Català: unir; aplegar; junyir


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

unir

v tr intr Méter amassa Ligar Sin júnher Català unir aplegar junyir © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana
Diccionari de sinònims Franquesa

unir


<title type="display">unir</title>

  1. → ajuntar, reunir, afegir.
    casar (fig.), unir estretament dues coses.
    fusionar
    unificar
    collar, també fig.
    concatenar (fig.). Concatenar les idees.
    connectar
    enllaçar, entrellaçar o entreteixir (fig.)
    combinar, unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic. Combinar dues lletres.
    aglutinar, unir per adhesió, com mitjançant vesc. També fig.
    travar, unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra.
    encoblar o acoblar, unir dues peces de manera que ajustin perfectament. Acoblar, a més, igual que copular, significa unir carnalment.
    incorporar. Incorporar un territori a un país.
    annexar
    annexionar
    mancomunar, unir a un fi diferents persones o coses.
    aliar, unir algú a un altre mitjançant un pacte (usat esp. com a pron.).
    lligar (→)
    conjunyir, unir formant un tot.
    agermanar
    Compareu: empalmar, fillolar, emmetxar o emboetar, engalzar, endollar o encapsar, entollar, manegar, encunyar, empiular, soldar, relligar, nuar, ajustar, amalgamar, encadellar
  2. (unir-se pron.)
    copular (intr.), unir-se carnalment.
    acoblar-se, íd.
    convergir
    solidaritzar-se
    fer-se solidari (d'una persona)
    aliar-se
    federar-se o confederar-se
    embessonar-se. Les nostres ànimes, per l'amor, s'han embessonat per sempre.
    agermanar-se
    embrancar (intr.)
    entroncar (intr.)
    junyir-se o confluir (dos rius)
    aiguabarrejar-se, íd.
    fondre's o fusionar-se
    confondre's
    amistançar-se (→)
    fer rotlle a part, unir-se amb companys, separant-se alhora d'un grup determinat.



© Manuel Franquesa

unir

→ ajuntar , reunir , afegir casar fig, unir estretament dues coses fusionar unificar collar , també fig concatenar fig Concatenar les idees connectar enllaçar , entrellaçar o entreteixir fig combinar , unir dues o més coses de manera que formin un conjunt harmònic Combinar dues lletres aglutinar , unir per adhesió, com mitjançant vesc També fig travar , unir dues coses entre elles de manera que no puguin moure's independentment l'una de l'altra encoblar o acoblar , unir dues peces de manera que ajustin perfectament Acoblar , a més, igual que copular , significa unir carnalment incorporar…
Diccionari Català Castellà

unir


<title type="display">unir</title>

    verb transitiu
  1. unir. Unir dos trossos de corda, unir dos trozos de cuerda.
  2. figuradament unir. Unir la família, unir a la familia.
  3. figuradament [existir un lligam] unir. Els unia una antiga amistat, les unía una antigua amistad.
    4. verb pronominal
  4. unirse.

unir

verb transitiu unir Unir dos trossos de corda , unir dos trozos de cuerda figuradament unir Unir la família , unir a la familia figuradament existir un lligam unir Els unia una antiga amistat , les unía una antigua amistad verb pronominal unirse