Es mostren 594846 resultats

unir


<title type="display">unir</title>

    1. INFINITIU

    1. unir

    2. GERUNDI

    1. unint

    3. PARTICIPI

    1. unit
    2. unida
    3. units
    4. unides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. uneixo
      2. uneixes
      3. uneix
      4. unim
      5. uniu
      6. uneixen

      2. IMPERFET

      1. unia
      2. unies
      3. unia
      4. uníem
      5. uníeu
      6. unien

      3. PASSAT

      1. uní
      2. unires
      3. uní
      4. unírem
      5. uníreu
      6. uniren

      4. FUTUR

      1. uniré
      2. uniràs
      3. unirà
      4. unirem
      5. unireu
      6. uniran

      5. CONDICIONAL

      1. uniria
      2. uniries
      3. uniria
      4. uniríem
      5. uniríeu
      6. unirien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. uneixi
      2. uneixis
      3. uneixi
      4. unim
      5. uniu
      6. uneixin

      2. IMPERFET

      1. unís
      2. unissis
      3. unís
      4. uníssim
      5. uníssiu
      6. unissin

    6. IMPERATIU

    1. uneix
    2. uneixi
    3. unim
    4. uniu
    5. uneixin

unir

INFINITIU unir GERUNDI unint PARTICIPI unit unida units unides INDICATIU PRESENT uneixo uneixes uneix unim uniu uneixen IMPERFET unia unies unia uníem uníeu unien PASSAT uní unires uní unírem uníreu uniren FUTUR uniré uniràs unirà unirem unireu uniran CONDICIONAL uniria uniries uniria uniríem uniríeu unirien SUBJUNTIU PRESENT uneixi uneixis uneixi unim uniu uneixin IMPERFET unís unissis unís uníssim uníssiu unissin IMPERATIU uneix uneixi unim uniu uneixin
Diccionari Català Anglès

unir


<title type="display">unir</title>

Pronúncia: uní
    verb transitiu
  1. [objectes, parts] to join, unite.
  2. [persones] to unite.
  3. [famílies] to unite (by marriage).
  4. [qualitats] to combine.
  5. [interessos, companyies] to merge, join.
  6. [ajuntar, posar en comú] to pool.
    7. verb pronominal
  7. [dues persones] to join together, unite.
  8. [companyies] to merge, combine.
  9. unir-se en matrimoni to marry, be united in marriage.
  10. unir-se amb to unite with, merge with.
  11. els unia una antiga amistat they were bound by an old friendship.

unir

verb transitiu objectes, parts to join , unite persones to unite famílies to unite by marriage qualitats to combine interessos, companyies to merge , join ajuntar, posar en comú to pool verb pronominal dues persones to join together , unite companyies to merge , combine unir-se en matrimoni to marry , be united in marriage unir-se amb to unite with , merge with els unia una antiga amistat they were bound by an old friendship
Diccionari Francès Català

unir


<title type="display">unir</title>

Pronúncia: yniʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament [mettre ensemble] unir, ajuntar, afegir, annexar. Il avait uni les deux bouts de la ficelle, havia unit els dos caps del cordill. Ils avaient uni un nouveau territoire au pays, havien annexat un nou territori al país.
  2. figuradament [établir un lien d’union] unir. L’amour les unissait, l’amor els unia.
  3. literàriament [associer, combiner] combinar, unir, associar, ajuntar, aplegar. Il unissait l’autorité et la douceur dans ses mots, associava l’autoritat i la dolçor en les seves paraules.
  4. [rendre uniforme, sans aspérités] allisar. Unir une surface à l’aide d’une lime, allisar una superfície amb una llima.
  5. [égaliser un terrain] aplanar, igualar, anivellar.
  6. [uniformiser une couleur] uniformitzar, igualar.
    7. verb pronominal
  7. pròpiament i figuradament unir-se, ajuntar-se. Il s’est uni avec des amis pour former une association, s’ha ajuntat amb uns amics per a fer una associació.
  8. [couleurs, idées, personnes] ajuntar-se, unir-se, combinar-se, associar-se, maridar tr lit. Ces couleurs s’unissent harmonieusement, aquells colors es combinen harmoniosament.
  9. literàriament [se marier] unir-se (en matrimoni), casar-se (o esposar-se lit) amb, esposar tr lit. Leurs filles se sont unies aux aristocrates de la région, les seves filles es van unir als aristòcrates de la regió.
  10. infreqüent [s’assortir, être en accord] avenir-se. Ils s’unissaient, puis se brouillaient, tan aviat s’avenien com es barallaven.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

unir

verb transitiu pròpiament i figuradament mettre ensemble unir, ajuntar, afegir, annexar Il avait uni les deux bouts de la ficelle , havia unit els dos caps del cordill Ils avaient uni un nouveau territoire au pays , havien annexat un nou territori al país figuradament établir un lien d’union unir L’amour les unissait , l’amor els unia literàriament associer, combiner combinar, unir, associar, ajuntar, aplegar Il unissait l’autorité et la douceur dans ses mots , associava l’autoritat i la dolçor en les seves paraules rendre uniforme, sans aspérités allisar Unir une surface à l’…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ unir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">unir</title>

Etimologia: del ll. unīre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu Formar, amb dues coses o més, un tot. L’ànima és unida amb el cos.
    1. transitiu Establir entre dues o més coses o persones un lligam material, moral o legal, ajuntar, combinar, associar. Els unia una antiga amistat. Una família molt unida.
    2. pronominal Unir-se home i dona en matrimoni. Unir-se diferents estats formant una confederació. Unir-se catòlics i protestants.

■ unir

verb transitiu Formar, amb dues coses o més, un tot L’ànima és unida amb el cos transitiu Establir entre dues o més coses o persones un lligam material, moral o legal, ajuntar, combinar, associar Els unia una antiga amistat Una família molt unida pronominal Unir-se home i dona en matrimoni Unir-se diferents estats formant una confederació Unir-se catòlics i protestants
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

unir


<title type="display">unir</title>

    verb transitiu
  1. unir. Unir dos trozos de cuerda, unir dos trossos de corda.
  2. figuradament unir. Unir a la familia, unir la família.
  3. [existir una relación] unir. Les unía una antigua amistad, els unia una antiga amistat.
  4. medicina [los labios de una herida] unir.
    5. verb pronominal
  5. unir-se.
  6. [casarse] unir-se.
  7. figuradament [aliarse] unir-se.

unir

verb transitiu unir Unir dos trozos de cuerda , unir dos trossos de corda figuradament unir Unir a la familia , unir la família existir una relación unir Les unía una antigua amistad , els unia una antiga amistat medicina los labios de una herida unir verb pronominal unir-se casarse unir-se figuradament aliarse unir-se
Diccionari Català Italià

unir

<title type="display">unir</title>

verb transitiu unire, congiungere. Unir dues fustes amb cola, unire due legni con la colla. || fig unire. Els unia l'odi, gli univa l'odio.

verb pronominal unirsi.

unir

verb transitiu unire, congiungere Unir dues fustes amb cola , unire due legni con la colla || fig unire Els unia l'odi , gli univa l'odio verb pronominal unirsi
DIDAC Diccionari escolar

unir

<title type="display">unir</title>

    verb
  1. Ajuntar dues o més coses per a formar-ne una de sola. Si unim dues o tres cordes, en farem una de més llarga.
  2. Establir un lligam o una relació entre dues o més coses o persones. Les línies d'avions uneixen els països. Quan dues persones s'uneixen en matrimoni, es casen.
desunir

unir

verb Ajuntar dues o més coses per a formar-ne una de sola Si unim dues o tres cordes, en farem una de més llarga Establir un lligam o una relació entre dues o més coses o persones Les línies d'avions uneixen els països Quan dues persones s'uneixen en matrimoni, es casen desunir
Diccionari Català Alemany

unir


<title type="display">unir</title>

    verb transitiu
  1. (ver)einigen.
    1. (ver)einen.
    2. zusammenschließen.
  2. verbinden.
    • tecnologia auch zusammen-fügen, -setzen.
  3. unir en matrimoni (ehelich) trauen.
  4. la nova carretera unirà els dos pobles die neue Straße wird die beiden Dörfer verbinden.
  5. els unia una antiga amistat es verband sie eine langjährige Freundschaft.
  6. verb reflexiu sich vereinigen.
    • sich zusammenschließen.
  7. sich verbinden.
  8. unir-se en matrimoni sich ehelich verbinden.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

unir

verb transitiu vereinigen vereinen zusammenschließen verbinden • tecnologia auch zusammen-fügen, -setzen unir en matrimoni ehelich trauen la nova carretera unirà els dos pobles die neue Straße wird die beiden Dörfer verbinden els unia una antiga amistat es verband sie eine langjährige Freundschaft verb reflexiu sich vereinigen • sich zusammenschließen sich verbinden unir-se en matrimoni sich ehelich verbinden © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català francès

unir

unir

verb transitiu unir , lier , rapprocher verb pronominal s'unir • s'allier , se rapprocher
Diccionari Francès Català

uniramé
-ée

uniramé
-ée

adjectiu zoologia amb una sola branca © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç