Es mostren 594827 resultats

vaguada

vaguada

vague


<title type="display">vague</title>

  1. errant.
  2. Fig.
    imprecís
    indefinit
    indeterminat
    confús
    obscur
    indecís. La llum indecisa del crepuscle.
    indistint. Una massa indistinta i confusa.
    indiscernible
    incert
    Compareu: boirós, nebulós, esfumat, diluït, borrós



© Manuel Franquesa

vague

vague
-ga

vague

    adjectiu
  1. [errant] vago -ga. Dolors vagues, dolores vagos.
  2. figuradament [imprecís] vago -ga, impreciso -sa. Unes formes vagues, unas formas vagas.
  3. familiarment [gandul] vago -ga, holgazán -ana, gandul -la.
  4. masculí
  5. anatomia [nervi vague] vago, nervio vago.

vague
-ga

vague


<title type="display">vague</title>

Pronúncia: vag
    adjectiu
  1. vague -aga. Un terme vague, un terme vague. Il n’en avait qu’une vague idée, només en tenia una idea vaga. Le nerf vague, el nervi vague.
  2. [absent, distrait] absent, distret -a, encantat -ada fam. Il regardait d’un air vague, mirava amb un posat absent .
    1. despectivament [imprécis] indefinit -ida, indeterminat -ada, imprecís -isa, indescriptible. Une vague agglomération urbaine, una aglomeració urbana indeterminada.
    2. [insignifiant] insignificant, pobre -a, trist -a. Un vague écrivain, un escriptor insignificant.
  3. [large] ample -a, gran, balder -a. Une robe vague, un vestit balder.
  4. avoir les yeux vagues tenir la mirada vaga (o llunyana o absent, o estar encantat -ada fam).
  5. terrain vague terreny erm (o inculte, o ermot).
    • [dans une ville] solar.
  6. masculí
  7. buit, buidor f. Il regardait dans le vague, mirava al buit.
  8. figuradament vaguetat f. Il se perdait dans le vague, es perdia en vaguetats .
    1. laisser dans le vague [sans préciser] deixar vague (o penjat -ada). Il laissait tout dans le vague, ho deixava tot molt vague.
    2. avoir du vague à l’âme tenir melangia (o estar melangiós -osa, o tenir marriment, o tenir el cor trist, o tenir l’ànima trista, o estar moix -a fam, o estar tristoi -a infr).
  9. femení
  10. onada, ona. La crête des vagues, la cresta de les ones. Les vagues déferlaient sur la plage, les onades es rompien (s’estavellaven) contra la platja.
  11. figuradament [d’un fluide] glopada, onada, ratxa. J’ai perçu une forte vague de parfum, vaig percebre una forta glopada de perfum .
    1. [de personnes] onada, glopada, ratxa, tongada, fornada. Des vagues successives d’immigration, onades successives d’immigració.
    2. [mouvement] onada. Une vague de violence, una onada de violència.
    3. literàriament [surface ondulée] ona, onda, ondulació. Les jaunes vagues des champs de blé, les grogues ondulacions dels bladars.
    4. faire des vagues familiarment fer mullader (o enrenou, o merder fam).
    5. [faire des difficultés] posar taps (o dificultats).
    6. pas de vagues ! no vull mullader (o merder vulg)!
  12. vague de fond gran onada (o onada gegant).
    figuradament onada (o allau).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vague

vague
-aga

<title type="display">vague</title>

adjectiu [errant] vagante. Dolor vague, dolore vagante. || fig [imprecís] vago -a, incerto -a, indefinito -a, impreciso -a. || fam [gandul] scioperato -a, sfaccendato -a, scapestrato -a, perdigiorno.

masculí anat vago.

vague
-aga

vague


<title type="display">vague</title>

Pronúncia: veɪg
    noun
  1. [indistinct] vague, indistint, borrós, confús, imprecís.
  2. a vague idea una idea vaga.
  3. the vague outline of an object el contorn imprecís d'un objecte.

  4. [of person: in giving details] confús, nebulós, imprecís.
  5. [absent-minded] despistat, distret, indecís.
  6. I'm vague on this subject d'aquest tema en sé molt poca cosa.

vague

vague
-ga

vague
-ga

vague
| vaga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vague</title>

Accessory
Homòfon: baga, vaga
Etimologia: del ll. vagus, -a, -um ‘vagabund; errant; indefinit’ 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
    1. Errant, que es difon ça i lla. Dolors vagues.
    2. nervi vague (o simplement vague) anatomia animal Nervi mixt que s’origina en el solc lateral del bulb.
  1. figuradament No clarament definit. Tenir una idea vaga d’una cosa. Una mirada vaga.
  2. col·loquialment Donat a la vagància.

vague
| vaga

vague

vague

vague
vaga


<title type="display">vague</title>

    adjectiu
  1. vage.
    1. unbestimmt.
    2. ungenau.
  2. [Umrisse] verschwommen.
  3. familiarment faul, träge.
  4. una mirada vaga ein gedankenverlorener Blick.
  5. masculí
  6. anatomia (auch nervi vague) Vagus m.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

vague
vaga