Partició sil·làbica: vai_let Etimologia: ant. vaslet, paral·lel de l’oc. i fr. ant. vaslet, oc. modern vailet, fr. modern valet, del ll. vg. *vasselittus, i aquest, del cèlt. *vasselittos, dimin. de vassos ‘servidor’ (origen del b. ll. vassus, íd., i d’aquest, el b. ll. vassallus ‘vassall’) 1a font: c. 1366
Body
masculí
antigament Patge, escuder.
Noi que ajuda a la feina d’un menestral, d’un pagès o d’un pastor.