Es mostren 594827 resultats

vaillant
-ante


<title type="display">vaillant</title>

Pronúncia: vajɑ̃ -ɑ̃t
    adjectiu
  1. animós -osa, coratjós -osa.
  2. literàriament [brave, vigoureux] valent -a.
  3. à cœur vaillant rien d’impossible el món és dels valents.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vaillant
-ante

vain
-aine


<title type="display">vain</title>

Pronúncia: vɛ̃ -ɛn
    adjectiu
  1. [sans fondement] va -ana. Un vain espoir, una esperança vana.
  2. literàriament [inutile] va -ana, inútil, innecessari -ària, en va. Il avait fait de vains efforts, havia fet esforços en va.
  3. literàriament [vaniteux] va -ana, vanitós -osa, envanit -ida, enorgullit -ida, pretensiós -osa. Ils étaient vains de leurs richesses, estaven envanits de les seves riqueses.
  4. infreqüent [vide] buit -uida. De vains tombeaux, sepulcres buits.
  5. en vain en va (o debades, o en debades). Ils avaient protesté en vain, havien protestat en va.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vain
-aine

vain


<title type="display">vain</title>

Pronúncia: veɪn
    adjective
  1. [useless] va, inútil.
  2. in the vain hope of dissuading him en la vana esperança de dissuadir-lo.
  3. in vain en va.
  4. it is vain to resist és inútil de resistir.
  5. to take someone's name in vain parlar d'algú amb poc respecte.

  6. [conceited] vanitós, vanagloriós, fatxender, presumit, pretensiós, entonat, petulant, presumptuós.

vain

vaina


<title type="display">vaina</title>

    femení
  1. [de espada] beina.
  2. botànica [de guisantes, judías] beina, tavella.
  3. botànica [de la hoja] beina.
  4. marina, marítim [de vela] beina.
  5. [de cartucho] beina.
  6. americanisme familiarment [molestia] molèstia.
  7. familiarment contrarietat.
  8. masculí
  9. [mequetrefe] mamarratxo, fantotxe.
  10. ser (o estar hecho) un vaina familiarment ésser (o estar fet) una bona peça.

vaina

vainazas

vainazas

vaincre


<title type="display">vaincre</title>

Pronúncia: vɛ̃kʀ
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament vèncer, guanyar. L’ennemi avait été vaincu, l’enemic havia estat vençut. Il ne parvenait pas à vaincre ses instincts, no podia vèncer els seus instints.
  2. verb pronominal
  3. vèncer-se a si mateix -a, dominar-se, controlar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vaincre

vaincu
-ue


<title type="display">vaincu</title>

Pronúncia: vɛ̃ky
    adjectiu i masculí i femení
  1. vençut -uda.
  2. malheur aux vaincus ! ai dels vençuts!
  3. s’avouer vaincu donar-se per vençut -uda (o rendir-se).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

vaincu
-ue

vainement

vainement

vainero

vainero

vainglorious

vainglorious