Es mostren 594844 resultats

■ verga


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">verga</title>

Etimologia: del ll. vĭrga, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Vara, rama prima neta de fulles i llisa.
    2. especialment Branqueta prima i envescada que hom empra per a caçar ocells.
  2. anatomia animal Penis.
  3. botànica Sarga.
  4. construcció naval Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, serveixen per a envergar-hi una vela.
  5. plural indústria tèxtil Conjunt de dos o més vergançons amb què hom treballa en vergassejar.

■ verga

femení Vara, rama prima neta de fulles i llisa especialment Branqueta prima i envescada que hom empra per a caçar ocells anatomia animal Penis botànica Sarga construcció naval Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, serveixen per a envergar-hi una vela plural indústria tèxtil Conjunt de dos o més vergançons amb què hom treballa en vergassejar
Informació complementària
Traducció
Diccionari Castellà Català

verga

verga

femení anatomia verga marina, marítim verga vara verga , vara
Diccionari Català Italià

verga

verga

femení vara verga, bacchetta, bastoncello m || penis pene m , verga, cazzo m || mar verga
DIDAC Diccionari escolar

verga

verga

nom femení Vara Penis
Diccionari Català francès

verga

verga

femení vara verge marina, marítim vergue anatomia penis verge botànica sarga
Diccionari Alemany Català

Vergabe

Vergabe

femení cessió, donació adjudicació © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Alemany Català

vergaffen

vergaffen

verb intransitiu familiar s vergaffen in + ac mig enamorar-se de © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU
Diccionari Castellà Català

vergajo

vergajo

masculí vit de bou
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vergallada

■ vergallada

femení indústria tèxtil Quantitat de llana o de cotó que hom prenia a cada batuda quan eren estovats a mà, valent-se de vergues
Diccionari Alemany Català

vergällen


<title type="display">vergällen</title>

    verb transitiu [-te, hat -t]
  1. química desnatur(alitz)ar.
  2. fer imbevible (o immenjable).
  3. figurat amargar.
  4. aigualir.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

vergällen

verb transitiu -te, hat -t química desnaturalitzar fer imbevible o immenjable figurat amargar aigualir © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU