verb transitiu [-n, -te, hat -t] familiar estomacar, espolsar l’esquena a (j-n alg).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-n, -te, ist -t] podrir-se, corrompre’s.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

preposició [+gen] per mà (o obra) de, en virtut de, mercès a.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [vermag, vermochte, hat vermocht]
1. poder, (és)ser capaç de.
2. tenir la força (o la facultat o la virtut) de.
3. nichts über j-n vermögen no tenir cap autoritat sobre alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular) [-s]
1. fortuna f, cabal m, capital m, patrimoni m.
2. béns m pl, possessions f pl.
3. [Macht] poder m, potència f, potestat f, facultat f.
4. capacitat f.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. acabalat, adinerat, ric.
2. acomodat, benanant, benestant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení impost m sobre el capital (o sobre els béns).


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU