Es mostren 594823 resultats

veu


<title type="display">veu</title>

Pronúncia: bɛ́w
    femení
  1. voice.
  2. veu argentina silvery voice.
  3. veu d’or golden voice.
  4. veu d’home man’s voice, male voice.
  5. veu forta strong voice, voice that carries.
  6. veu presa thick voice.
  7. veu prima thin voice, weak voice.
  8. la veu de la consciència the voice of conscience.
  9. la veu del poble the voice of the people.
  10. a una sola veu with one voice, unanimously.
  11. a mitja veu locució adverbial in a low voice.
  12. aclarir-se la veu to clear one’s throat.
  13. de viva veu locució adverbial viva voce, by word of mouth, verbally.
  14. en veu alta locució adverbial loudly, aloud.
  15. en veu baixa locució adverbial in a low voice, softly.
  16. tenir bona veu to have a good voice.
  17. portar la veu cantant to be the boss.
  18. estar en veu to be in good voice.
  19. aixecar la veu to raise one’s voice.
  20. reconèixer algú en la veu to recognize someone by his voice.
  21. m’agrada la veu ronca de la Maria I like Mary’s husky voice.
  22. la veu de l’orgue the (sound \ strains) of the organ.
  23. cançó a quatre veus song for four voices, four-part song.
  24. cantar a dues veus to sing a duet.
  25. figuradament rumour.
  26. corre la veu que… there’s a rumour going around that….
  27. donar veus to pass the word.
  28. [en una reunió] voice, say.
  29. assistir amb vot i veu to be present as a full member.
  30. tenir vot i veu to have a say, have the right to speak.
  31. no tenir vot ni veu to have no say in the matter.
  32. veu activa gramàtica active voice.
  33. veu passiva gramàtica passive voice.

veu

veu

<title type="display">veu</title>

femení voce. Veu forta, voce forte. || [dels animals] verso m, voce. || mús voce. Veu de soprano, voce di soprano. || gram voce. Veu passiva, voce passiva. || fig voce, suono m. La veu del clarinet, la voce del clarinetto. La veu del vent, la voce del vento. || [mot] voce, vocabolo m, termine m. || [en un diccionari] voce, articolo m, lemma m. || [persona] voce. Cap veu no es va aixecar per a defensar-lo, nessuna voce si levò a sua difesa. || [opinió] voce. La veu del poble, la voce del popolo. || [notícia, rumor] voce. Corre veu que és un espia, corre voce che è una spia. || voce. Una nova veu de la narrativa, una nuova voce della narrativa. || dr voce. || a alta veu = en veu alta. || aclarir la veu schiarirsi la voce. || a dues, tres... veus mús a due, tre... voci. || alçar (o aixecar) la veu fig alzare la voce con qualcuno, sgridare. || alzarsi (o parlare) in difesa di qualcuno. || a mitja veu a mezza voce. || a sota veu = en veu baixa. || a una sola veu (o a una veu) a una voce. || donar (o llançar) veus spargere la voce. || en veu alta, baixa ad alta voce, a bassa voce. || estar en veu [un cantant] essere in voce. || fer córrer la veu spargere la voce. || mudar de (o la) veu mutar voce. || perdre la veu perdere la voce. || portar la veu cantant fig far da portavoce. || tenir la veu cascada essere rauco (o afono). || tenir veu i vot avere voto consultivo e deliberativo. || tremolar a algú la veu tremare la voce a qualcuno. || veu blanca mús voce bianca. || veu d'aiguardent voce rauca. || veu de cap voce di testa. || veu de falset falsetto. || veu de pit voce di petto. || veu d'espinguet voce acutissima. || veu de tro voce tonante. || veu engolada (o de gola) voce di gola, voce gutturale. || veu enrogallada (o esquinçada) voce rauca (o roca). || veu escardalenca voce stridula (o stridente). || veu feble voce fievole (o debole, o fioca). || veu flèbil voce piagnucolosa. || veu greu (o gruixuda) voce grave.

veu

veu

<title type="display">veu</title>

    nom femení
  1. La veu és el so que fan les persones o els animals quan treuen l'aire fent-lo passar per les cordes vocals. Hi ha qui parla amb una veu molt dolça i hi ha qui té la veu gruixuda.
  2. En gramàtica, la veu d'un verb és la forma que pren segons si el subjecte fa o rep l'acció; en la veu activa, el subjecte del verb és qui fa l'acció: La Pepita diu mentides ; en la veu passiva, el subjecte del verb és qui rep l'acció: Les mentides són dites per la Pepita .
  3. locució que fa d’adverbi
  4. Parlar o llegir en veu alta és fer-ho amb la veu normal de la persona. No li agradava llegir en veu alta perquè es posava nerviós i s'equivocava sovint.
  5. Parlar o llegir en veu baixa és fer-ho gairebé sense que se senti o en silenci. Quan llegia en veu baixa, entenia millor el text.
  6. frase feta
  7. Diem que una persona aixeca la veu a una altra quan li parla amb males paraules i sense respecte. A ningú no li agrada que li aixequin la veu.
  8. Algú porta la veu cantant en un grup o en una feina quan parla i decideix pels altres.

veu

veu


<title type="display">veu</title>

Pronúncia: bɛ́w
    femení
  1. voix. Veu forta, feble, sonora, argentina, dolça, aguda, voix forte, faible, sonore, argentine, douce, aiguë.
  2. figuradament voix. La veu del vent, la voix du vent.
  3. [opinió general] voix. La veu del poble, la voix du peuple.
  4. figuradament [rumor o brama] rumeur.
  5. figuradament [inspiració] voix. La veu de la raó, la voix de la raison.
  6. gramàtica voix. La veu activa, passiva, la voix active, passive .
    • mot m. Una veu culta, un mot savant.
  7. figuradament [persona en un mitjà de comunicació] voix.
  8. música voix. Cantar a tres (quatre) veus, chanter à trois (quatre) voix .
    • [d'un instrument] son m.
  9. a alta veu veu (en veu alta).
  10. aclarir la veu s'éclaircir la voix.
  11. alçar (aixecarla veu figuradament élever la voix.
  12. a mitja veu à mi-voix (à demi-mot).
  13. apagar la veu música assourdir le son.
  14. a plena veu música à pleine voix.
  15. a sota veu veu (en veu baixa).
  16. a una sola (a unaveu [unànimement] d'une seule voix.
  17. a veus música à plusieurs voix.
  18. córrer la veu courir le bruit.
  19. de viva veu de vive voix.
  20. donar (llançarveus faire courir un bruit.
  21. entelar-se la veu voiler (couvrir) la voix.
  22. en veu alta à haute voix.
  23. en veu baixa à voix basse (tout bas).
  24. estar en veu [un cantant] être en voix.
  25. fer córrer la veu faire courir le bruit.
  26. fer la veu més fonda enfler la voix.
  27. mudar (canviarde veu changer de voix.
  28. perdre la veu [restar afònic] être aphone.
  29. portar (durla veu cantant figuradament [portar la iniciativa] tenir les rênes (mener la danse).
  30. tenir veu per a cantar avoir de la voix.
  31. tremolar a algú la veu trembler la voix de quelqu'un.
  32. veu activa dret voix active.
  33. veu cantant música voix principale.
  34. veu cascada voix cassée.
  35. veu de nas voix nasillarde.
  36. veu de pit voix puissante.
  37. veu d'espinguet voix de fausset.
  38. veu de tro voix tonitruante (tonnante).
  39. veu engolada (guturalde gola) voix gutturale (caverneuse).
  40. veu enrogallada voix rauque.
  41. veu escardalenca voix criarde (de crécelle).
  42. veu esquerdada voix cassée.
  43. veu greu (gruixuda) voix grave.

veu

veu


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">veu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: veu
Etimologia: cat. ant. vots i vou, ll. vōx, vōcis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. fisiologia animal So que es produeix a la laringe pel pas de l’aire expirat a través de les cordes vocals, posades prèviament en contacte.
    2. So proferit per l’home quan parla, crida, canta, etc., considerat com a posseint tal o tal qualitat. Veu forta, feble. Una veu sonora, argentina, dolça, aspra, clara, apagada, gruixuda, prima, pastosa, presa. Parlar en veu baixa, en veu alta.
    3. per extensió So, crit, cant, etc., emès pels animals. Se sentien brams, udols i altres veus esgarrifoses.
    4. música Cadascuna de les modalitats de la veu humana caracteritzades pel timbre i per la tessitura.
    5. música Cadascuna de les parts d’un conjunt polifònic vocal o instrumental.
    6. a alta veu locució adverbial En veu alta.
    7. a dues (o tres, o quatre, etc.) veus locució adjectiva i locució adverbial música Dit de la peça polifònica que és escrita o hom interpreta amb altres veus que acompanyen la melodia principal. Una missa a quatre veus.
    8. alçar (o aixecar) la veu (a algú) figuradament Adreçar-li paraules fortes, insolents, especialment replicant-li. Goses alçar la veu al teu pare?
    9. alçar (o aixecar) la veu (a favor d’algú o alguna cosa) figuradament Parlar a favor seu. En el ple va aixecar la veu en defensa del projecte.
    10. a mitja veu locució adverbial Amb una veu poc potent.
    11. a plena veu locució adverbial [fent referència al cant] Amb tota la potència de la veu.
    12. a sota veu locució adverbial En veu baixa.
    13. a una veu locució adverbial Dient la mateixa cosa simultàniament dues o més persones juntes. Li respongueren que sí tots a una veu.
    14. a veus locució adverbial música Polifònicament. A veus iguals, mixtes.
    15. de viva veu locució adverbial Parlant o escoltant, i no escrivint o llegint. Tot ho aprenien de viva veu.
    16. en veu alta locució adverbial Amb una veu natural, audible per tots els presents. Llegir en veu alta.
    17. en veu baixa locució adverbial Gairebé sense veu o completament sense vibració de les cordes vocals.
    18. estar en veu Tenir la veu en bon estat per a cantar.
    19. fil de veu Veu molt feble. Té un fil de veu, que no sé mai què diu.
    20. perdre la veu Restar afònic o deixar de tenir veu per a cantar.
    21. portar (algú) la veu cantant (en un lloc o en un afer) Ésser el qui parla pels altres del grup o hi té la iniciativa.
    22. tenir veu Tenir bona veu per a cantar.
    23. veu bitonal fisiologia animal Veu consistent en l’emissió de dos sons de diferent timbre durant la fonació. És anomenada també diplofonia o difonia.
    24. veu blanca música Veu que té una extensió compresa dins els límits de les veus de soprano i contralt.
    25. veu bronquial diagnosi Broncofonia.
    26. veu de cabra patologia Egofonia.
    27. veu de cap música Per comparació amb les veus de gola i de pit, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat superior de l’aparell vocal.
    28. veu de gola música Per comparació amb les veus de cap i de pit, registre de la veu en l’emissió de la qual intervenen el vel del paladar i la gola.
    29. veu de pit música Per comparació amb les veus de gola i de cap, registre de la veu obtingut per la ressonància en la cavitat interior de l’aparell vocal.
    30. veu engolada Veu de gola.
    31. veu escardalenca Veu alta i prima.
    32. veu esquinçada Veu enrogallada.
    33. veu eunucoide Veu de falset en l’home, que sembla la de la dona.
    34. veu flèbil Veu de plor.
    35. veu gutural música Veu de gola.
  1. per extensió
    1. Persona indeterminada que diu alguna cosa. No s’alçà cap veu a defensar-lo.
    2. figuradament Una veu nova en la narrativa catalana.
  2. per extensió Mot, vocable. Una enciclopèdia que enregistra moltes veus noves.
  3. per analogia
    1. So expressiu, que recorda la veu humana, d’un objecte, especialment un instrument musical, o d’un element de la natura. La dolça veu de la tenora. La ronca veu del vent.
    2. veu humana música Registre o joc de l’orgue de 8 peus que imita la veu humana.
  4. figuradament
    1. Qualsevol cosa comparada a la veu humana com a mitjà d’expressió.
    2. especialment Inspiració sobrenatural o pensament, sentiment, etc., que sobrevé com si procedís d’un ésser diferent del subjecte pensant. La veu de Déu. Una veu interior.
    3. especialment Notícia que es difon oralment, rumor, brama. Corre la veu que és un espia.
    4. especialment Opinió general que manifesta una col·lectivitat determinada, o mitjà d’expressar-la. La veu pública l’acusa. Veu del poble, veu de Déu.
    5. antigament Vot o dret de vot.
    6. dret i ciències polítiques Dret de parlar i de prendre part en les deliberacions d’una junta o assemblea, amb independència de la facultat de votar. Tenir veu i vot.
    7. a les més veus locució adverbial antigament Per majoria de vots.
    8. donar (o llançar) veus (d’alguna cosa) Parlar-ne perquè arribi a coneixement de molts.
    9. veu activa dret i ciències polítiques Dret de votar pròpia dels membres d’una junta o assemblea, vot actiu.
    10. veu passiva dret i ciències polítiques Aptitud d’ésser elegit per una junta per a un càrrec, vot passiu.
  5. gramàtica Accident del verb que indica la relació gramatical entre aquest, el subjecte i l’objecte, en virtut de la qual el procés verbal és atribuït al subjecte considerat com a agent o com a pacient. Veu activa. Veu passiva.

veu

veuarra

veuarra

veuarra

veude, -da

<title type="display">veude, -da </title>

Body
    nòm m f Dit dera persona que, per mòrt, a perdut era sua parelha e non s’a tornat a maridar.

    Català: viudo -a, vidu vídua


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

veude, -da

veuf
-ve


<title type="display">veuf</title>

Pronúncia: vœf -v
    adjectiu i masculí i femení
  1. vidu -ídua, viudo -a. Une veuve de guerre, una vídua de guerra.
  2. femení
  3. ornitologia viuda.
  4. la Veuve antigament i popularment la guillotina.
    la veuve poignet figuradament [la masturbation] la simbomba.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

veuf
-ve