Es mostren 594844 resultats

vianda

vianda

vianda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vianda</title>

Accessory
Partició sil·làbica: vi_an_da
Etimologia: del fr. viande ‘aliments; especialment carn’, i aquest, del ll. vg. *vīvĕnda ‘coses amb què s’ha de viure’, participi de futur passiu de vīvĕre ‘viure’ 1a font: s. XIII
Body
    femení gastronomia
    1. Nom genèric de tot allò que hom menja.
    2. vianda del temps figuradament Cosa pròpia d’un temps o una època determinats; fruita del temps.
  1. dialectal Escudella de patates, col i altres verdures cuites.
  2. dialectal Plat de verdura, especialment patates amb mongetes tendres.
  3. dialectal Guisat de carn.

vianda

viandante

viandante

viande


<title type="display">viande</title>

Pronúncia: vjɑ̃d
    femení
  1. gastronomia carn. Viande maigre, grasse, carn magra, greixosa (grassa). Viande rôtie, tendre, fumée, carn rostida, tendra, fumada .
    antigament [nourriture] vianda.
  2. familiarment [corps humain] còrpora.
    1. amène ta viande ! despectivament vine cap aquí, tros m de quòniam!
    2. de la viande froide irònicament un cadàver m, cadàvers m pl.
  3. de la viande soûle despectivament gent borratxa (o colla de borratxos).
  4. sac à viande familiarment sac de dormir de roba de llençol.
  5. viande à la broche gastronomia carn a l’ast.
    1. viande blanche carn blanca.
    2. viande braisée carn estofada.
  6. viande creuse pròpiament i figuradament aliment m que no nodreix, quimera, imaginacions pl. Il se repaît de viande creuse, viu d’imaginacions (de quimeres).
  7. viande garnie gastronomia carn amb guarnició (o amb acompanyament).
    1. viande grillée carn a la brasa (o a la graella).
    2. viande hachée carn picada (o picolada, o capolada).
    3. viande noire carn negra.
    4. viande persillée carn vinçada de greix.
    5. viande rouge carn vermella.
    6. viande saignante carn poc feta (o crua).
    7. viande sans os [en général] palpís m.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

viande

viander


<title type="display">viander</title>

Pronúncia: vjɑ̃de
    verb intransitiu
  1. pasturar, péixer [el cérvol, l’isard, etc].
  2. verb pronominal
  3. familiarment accidentar-se, estavellar-se, fotre’s de lloros.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

viander

viander

viander

viands

viands

viar

viar

verb transitiu [la roba, etc] rayar.

viar

viar


<title type="display">viar</title>

Body
    1. INFINITIU

    2. viar
    1. GERUNDI

    2. viant
    1. PARTICIPI

    2. viat
    3. viada
    4. viats
    5. viades
    1. INDICATIU

      1. PRESENT

      2. vio
      3. vies
      4. via
      5. viem
      6. vieu
      7. vien
      1. IMPERFET

      2. viava
      3. viaves
      4. viava
      5. viàvem
      6. viàveu
      7. viaven
      1. PASSAT

      2. vií
      3. viares
      4. vià
      5. viàrem
      6. viàreu
      7. viaren
      1. FUTUR

      2. viaré
      3. viaràs
      4. viarà
      5. viarem
      6. viareu
      7. viaran
      1. CONDICIONAL

      2. viaria
      3. viaries
      4. viaria
      5. viaríem
      6. viaríeu
      7. viarien
    1. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      2. viï
      3. viïs
      4. viï
      5. viem
      6. vieu
      7. viïn
      1. IMPERFET

      2. viés
      3. viessis
      4. viés
      5. viéssim
      6. viéssiu
      7. viessin
    1. IMPERATIU

    2. via
    3. viï
    4. viem
    5. vieu
    6. viïn

viar

viar

viar