Es mostren 594823 resultats

■ victòria2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Partició sil·làbica: vic_tò_ri_a
Etimologia: del nom de la reina Victòria I d’Anglaterra [1837-1901]
    femení
  1. botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies (Victoria sp), rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses.
  2. transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat.



    3. Vegeu també:
    victòria1

■ victòria2

femení botànica Gènere de plantes aquàtiques perennes de la família de les nimfeàcies Victoria sp , rizomatosa, de fulles flotants molt grosses i flors blanques o roses transports Cotxe descobert de quatre seients i proveït d’una capota plegable que en pot cobrir la meitat Vegeu també victòria 1
Traducció
Diccionari Català Alemany

victòria2


<title type="display">victòria</title><lbl type="homograph">2</lbl>

    femení
  1. Sieg m.
  2. història i art Viktoria f.
  3. victòria decisiva entscheidender Sieg m.
  4. victòria per punts Punktsieg m.
  5. cantar victòria Viktoria rufen.
    1. sich des Sieges rühmen.
    2. umg hurra schreien.
  6. guanyar od emportar-se la victòria den Sieg erringen (davontragen).



    7. Vegeu també:
    victòria1



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

victòria2

femení Sieg m història i art Viktoria f victòria decisiva entscheidender Sieg m victòria per punts Punktsieg m cantar victòria Viktoria rufen sich des Sieges rühmen umg hurra schreien guanyar od emportar-se la victòria den Sieg erringen davontragen Vegeu també victòria 1 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Anglès Català

Victorian

Victorian

adjective victorià noun contemporani de la reina Victòria del Regne Unit
Diccionari Castellà Català

Victoriano

Victoriano

nom propi masculí Victorià
Diccionari Castellà Català

victoriano
-na

victoriano
-na

adjectiu victorià -ana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ victoriat

■ victoriat

masculí numismàtica Moneda romana d’argent que hom començà a encunyar vers el 228 aC i que era destinada, bàsicament, al comerç exterior
Diccionari Francès Català

victorien
-ienne

victorien
-ienne

adjectiu història victorià -ana © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

victorieusement

victorieusement

adverbi victoriosament © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

victorieux
-ieuse

victorieux
-ieuse

adjectiu pròpiament i figuradament victoriós -osa © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç
Diccionari Francès Català

Victorin


<title type="display">Victorin</title>

Pronúncia: viktɔʀɛ̃
    nom propi masculí
  1. Victorí -ina.
  2. Victorin l’Africain història, literatura i cristianisme Gai Mari Victorí.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

Victorin

nom propi masculí Victorí -ina Victorin l’Africain història , literatura i cristianisme Gai Mari Victorí © Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç