Es mostren 594845 resultats

avorriment

avorriment

masculí avorrició aborrimento, avversione f || tedi noia f , tedio || morir-se d'avorriment morire di noia || quin avorriment che noia
DIDAC Diccionari escolar

avorriment

<title type="display">avorriment</title>

[! Amb O]
[! Amb V]
nom masculí Una persona té avorriment quan està avorrida. Es pot combatre l'avorriment fent esport, llegint una bona novel·la o anant al cine.

avorriment

Amb O Amb V nom masculí Una persona té avorriment quan està avorrida Es pot combatre l'avorriment fent esport, llegint una bona novella o anant al cine
Diccionari Català francès

avorriment


<title type="display">avorriment</title>

Pronúncia: əβurimén
    masculí
  1. [tedi] ennui, lassitude f.
  2. aversió.
  3. morir-se d'avorriment figuradament mourir (crever d'ennui, s'ennuyer à mourir, s'ennuyer comme un rat mort, s'ennuyer à cent à l'heure).

avorriment

masculí tedi ennui , lassitude f aversió morir-se d'avorriment figuradament mourir crever d'ennui, s'ennuyer à mourir, s'ennuyer comme un rat mort, s'ennuyer à cent à l'heure
Diccionari Català Anglès

avorriment

avorriment

masculí aversion , loathing boredom , tedium , monotony
Diccionari de sinònims Franquesa

avorrir


<title type="display">avorrir</title>

  1. Tenir aversió.
    detestar
    abominar
    repugnar (v. intr.). La hipocresia em repugna.
    execrar
    tenir en horror
    no poder veure (algú o alguna cosa). Jo no els puc veure, els hipòcrites.
    no poder suportar
    no poder sofrir. No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà.
    tenir aversió
    portar-la votada (a algú)
    tenir (una cosa) en fàstic
    desamar o desestimar
    estar fins al capdamunt
    mirar (algú) de cua d'ull (fig.)
    tenir (algú) entravessat
    no poder dragar (algú)
    ésser enemic (d'una cosa)
    fer ràbia (a algú, una cosa o una persona)
    portar-li (a algú) mala voluntat
    tenir malícia (a algú)
    malmirar (algú)
    tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira)
    tenir (algú) de cap d'inxa (Alc.)
    no passar de les dents (una persona o una cosa)
    no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió.
    tenir quimera (a algú)
  2. Causar tedi, avorriment.
    enfastidir
    cansar
    afartar. Ja m'afarten, tants sermons!
    pudir. Ja em put aquesta jeremiada.
    fer pudor (una cosa a algú)
    atipar
    donar la lata (o la llauna)
    enfastijar
  3. (avorrir-se pron.)
    enlleir-se



© Manuel Franquesa

avorrir

Tenir aversió detestar abominar repugnar v intr La hipocresia em repugna execrar tenir en horror no poder veure algú o alguna cosa Jo no els puc veure, els hipòcrites no poder suportar no poder sofrir No puc sofrir els catalans que, per esnobisme, parlen el castellà tenir aversió portar-la votada a algú tenir una cosa en fàstic desamar o desestimar estar fins al capdamunt mirar algú de cua d'ull fig tenir algú entravessat no poder dragar algú ésser enemic d'una cosa fer ràbia a algú, una cosa o una persona portar-li a algú mala voluntat tenir malícia a algú malmirar algú tenir algú de…
Diccionari Català Castellà

avorrir


<title type="display">avorrir</title>

    verb transitiu
  1. [tenir aversió] aborrecer.
  2. [agafar aversió] aborrecer. La lloca ha avorrit els seus pollets, la clueca ha aborrecido a sus polluelos.
  3. [causar tedi] aburrir, hastiar. La poesia l'avorreix, la poesía le aburre.
    4. verb pronominal
  4. [sentir tedi] aburrirse.

avorrir

verb transitiu tenir aversió aborrecer agafar aversió aborrecer La lloca ha avorrit els seus pollets , la clueca ha aborrecido a sus polluelos causar tedi aburrir , hastiar La poesia l'avorreix , la poesía le aburre verb pronominal sentir tedi aburrirse
Conjugador Català

avorrir


<title type="display">avorrir</title>

    1. INFINITIU

    1. avorrir

    2. GERUNDI

    1. avorrint

    3. PARTICIPI

    1. avorrit
    2. avorrida
    3. avorrits
    4. avorrides

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. avorreixo
      2. avorreixes
      3. avorreix
      4. avorrim
      5. avorriu
      6. avorreixen

      2. IMPERFET

      1. avorria
      2. avorries
      3. avorria
      4. avorríem
      5. avorríeu
      6. avorrien

      3. PASSAT

      1. avorrí
      2. avorrires
      3. avorrí
      4. avorrírem
      5. avorríreu
      6. avorriren

      4. FUTUR

      1. avorriré
      2. avorriràs
      3. avorrirà
      4. avorrirem
      5. avorrireu
      6. avorriran

      5. CONDICIONAL

      1. avorriria
      2. avorriries
      3. avorriria
      4. avorriríem
      5. avorriríeu
      6. avorririen

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. avorreixi
      2. avorreixis
      3. avorreixi
      4. avorrim
      5. avorriu
      6. avorreixin

      2. IMPERFET

      1. avorrís
      2. avorrissis
      3. avorrís
      4. avorríssim
      5. avorríssiu
      6. avorrissin

    6. IMPERATIU

    1. avorreix
    2. avorreixi
    3. avorrim
    4. avorriu
    5. avorreixin

avorrir

INFINITIU avorrir GERUNDI avorrint PARTICIPI avorrit avorrida avorrits avorrides INDICATIU PRESENT avorreixo avorreixes avorreix avorrim avorriu avorreixen IMPERFET avorria avorries avorria avorríem avorríeu avorrien PASSAT avorrí avorrires avorrí avorrírem avorríreu avorriren FUTUR avorriré avorriràs avorrirà avorrirem avorrireu avorriran CONDICIONAL avorriria avorriries avorriria avorriríem avorriríeu avorririen SUBJUNTIU PRESENT avorreixi avorreixis avorreixi avorrim avorriu avorreixin IMPERFET avorrís avorrissis avorrís avorríssim avorríssiu avorrissin IMPERATIU avorreix avorreixi avorrim…
Diccionari Català Italià

avorrir

avorrir

verb transitiu tenir aversió aborrire, detestare, odiare || causar tedi annoiare, tediare, seccare verb pronominal annoiarsi, tediarsi
DIDAC Diccionari escolar

avorrir

<title type="display">avorrir</title>

    [! Conjugació: O a l'arrel]
    [! Amb V]
    verb
  1. Una cosa ens avorreix quan no ens diverteix i la trobem pesada i sense cap interès. A vegades, les converses de les persones grans avorreixen els infants.
  2. Agafar aversió o repugnància a alguna cosa. Si menges sempre patates, les avorriràs.
    3. usat amb pronom
  3. Una persona s'avorreix quan no sap què fer i no troba res que sigui interessant. Quan estem malalts i no podem jugar ni sortir al carrer, sovint ens avorrim.

avorrir

Conjugació O a l'arrel Amb V verb Una cosa ens avorreix quan no ens diverteix i la trobem pesada i sense cap interès A vegades, les converses de les persones grans avorreixen els infants Agafar aversió o repugnància a alguna cosa Si menges sempre patates, les avorriràs usat amb pronom Una persona s'avorreix quan no sap què fer i no troba res que sigui interessant Quan estem malalts i no podem jugar ni sortir al carrer, sovint ens avorrim
Diccionari Català francès

avorrir


<title type="display">avorrir</title>

Pronúncia: əβurí
    verb transitiu
  1. [tenir aversió] détester, abhorrer infr, avoir en horreur, avoir de l'aversion pour, haïr.
  2. [agafar aversió] prendre en aversion, se prendre d'aversion pour.
    • zoologia [les cries] abandonner ses petits.
  3. [causar tedi] ennuyer, lasser.
    4. verb pronominal
  4. [sentir tedi] s'ennuyer. Es va avorrir solemnement, il s'est ennuyé à mourir.

avorrir

verb transitiu tenir aversió détester , abhorrer infr , avoir en horreur , avoir de l'aversion pour , haïr agafar aversió prendre en aversion , se prendre d'aversion pour • zoologia les cries abandonner ses petits causar tedi ennuyer , lasser verb pronominal sentir tedi s'ennuyer Es va avorrir solemnement , il s'est ennuyé à mourir