Es mostren 594844 resultats

void


<title type="display">void</title>

Pronúncia: vɔɪd
    adjective
  1. [empty] buit.
  2. [vacant] desocupat.
  3. Law nul, invàlid.
  4. poetic va, inútil.
  5. to be void of estar mancat de, estar desproveït de.
  6. to make one's efforts void anul·lar els esforços d'algú.
  7. noun
  8. buit.
  9. to fill the void omplir el forat, omplir l'espai buit.
  10. to have an aching void tenir un buit a l'estómac.
  11. transitive verb
  12. buidar.
  13. evacuar.
  14. vomitar.
  15. Law anul·lar, invalidar.

void

voie


<title type="display">voie</title>

Pronúncia: vwa
    femení
  1. [chemin, passage] camí m, pas m. Se frayer une voie dans la broussaille, obrir-se camí entre les bardisses. Boucher, dégager la voie, tallar, obrir el camí (el pas).
  2. [réseau routier, route, file] via, carril m. Les voies de communication, les vies de comunicació. Route à trois voies, carretera de tres carrils.
  3. [traces d’un véhicule] roderes pl.
  4. automòbil, automobilisme ample m de via.
  5. tecnologia [d’une scie] amplada de tall.
  6. electricitat canal m.
  7. anatomia via. les voies respiratoires, les vies respiratòries.
  8. [conduite] camí m, via. Être dans (sur) la bonne voie, anar pel bon camí.
  9. química via. Voie humide, sèche, via humida, seca.
  10. [intermédiaire] via, canal m. Par la voie diplomatique, per la via diplomàtica.
  11. medicina via. Par voie orale, per via oral.
  12. à voie unique d’un sol carril (o vial).
  13. donner de la voie à une scie tecnologia entrescar una serra.
  14. en voie de en via (o en procés, o en curs, o en camí) de. Le problème est en voie de solution, el problema es en via de solució.
  15. être en voie de estar a punt de.
  16. être par voies et par chemins estar sempre voltant.
  17. être sur une voie de garage figuradament estar a la via morta (o aparcat -ada).
  18. la voie ferrée la via fèrria (o el ferrocaril).
  19. la voie lactée astronomia la via làctia.
  20. les voies de Dieu religió els designis de Déu.
  21. mettre qqn sur la voie figuradament posar en el bon camí (o guiar).
  22. par la voie de per mitjà de. Par la voie de persuasion, per mitjà de la persuasió.
  23. par voie de conséquence com a conseqüència.
  24. perdre la voie figuradament esgarriar-se (o anar pel mal camí).
  25. voie d’accommodement dret via d’arranjament (o de conciliació).
  26. voie d’eau marina, marítim via d’aigua.
  27. voie de droit dret via legal (o procediment m jurídic).
  28. voie de fait dret via de fet (o insult m, o ofensa).
  29. voie de recours dret via f de recurs.
  30. voie d’évitement (ou de garage) figuradament ferrocarrils via morta.
  31. voie du salut cristianisme camí de salvació.
  32. voies et moyens recursos de l’Estat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voie

voilà


<title type="display">voilà</title>

Pronúncia: vwala
    preposició
  1. [présentation] heus aquí, vet aquí, ve’t... aquí, veu’s aquí, això és, aquest és, aquí tens (teniu), mi-te’l fam. Voilà ta fille, heus aquí la teva filla (aquesta és la teva filla). Les voilà, són aquests (aquí els tenim). Voilà une bonne décision, això és una bona decisió.
  2. [pour souligner un argument] ve-t’ho aquí. Voilà, c’est ça le problème, ve-t’ho aquí, això és el problema.
  3. [valeur temporelle] ja tenim aquí, ja ha arribat. Voilà la tempête, ja tenim aquí la tempesta.
  4. [suivi d’une subordonnée] i heus aquí, i vet aquí. Un soir de pluie, voilà qu’arrive la police, un vespre de pluja, i vet aquí que arriba la policia.
  5. [il y a] ara fa. Voilà quinze jours que je ne le vois pas, ara fa quinze dies que no el veig.
  6. ah, voilà ! ah, era això (o ve-t’ho aquí)!
  7. en veux-tu en voilà a dojo (o a balquena, o a desdir, o a cor què vols, o a betzef).
  8. en voilà aquí en tens. Tu en veux ? En voilà, en vols? Aquí en tens.
  9. en voilà assez ja en tinc prou (o ja n’estic tip -a).
  10. (et) voilà tout i ja està (o i s’ha acabat, o i ve-t’ho aquí).
  11. nous voilà [avec participe] ja hem.... Nous voilà arrivés, ja hem arribat.
  12. nous voilà bien ! sí que la faríem bona!
  13. nous y voilà ja hi som [ja tenim el problema].
  14. que voilà que és aquí (o aquest -a).
  15. voilà ce qui... això és el que... Voilà ce qui nous a fait changer d’avis, això és el que ens ha fet canviar de parer.
  16. voilà comme(nt)... així és com... Voilà comme on parle, així és com es parla.
  17. voilà où... aquí és on... Voilà où je veux en venir, aquí és on volia arribar.
  18. voilà pourquoi... és per això que...
  19. voilà qui... mira que... Voilà qui est bien, mira que està bé.
  20. voilà-t-il pas que (ou ne voilà pas ant)... familiarment i regionalisme és xocant que (o és sorprenent que, o ves per on, o mira que bé)....
  21. voilà, voilà ! ara, ara (o ara mateix)! Voilà, voilà, j’arrive !, ara mateix vinc!
  22. vous voilà... se us veu... Vous voilà tranquille, se us veu tranquil·la.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voilà

voilage


<title type="display">voilage</title>

Pronúncia: vwalaʒ
    masculí
  1. [d’un vêtement] vel.
  2. [d’une baie] cortinatge.
  3. [d’une roue] guerxament.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voilage

voilé
-ée


<title type="display">voilé</title>

Pronúncia: vwale
    adjectiu
  1. velat -ada [cobert -a d’un vel]. Une femme voilée, una dona coberta d’un vel.
  2. [moins clair] velat -ada. La lumière du soir voilée par les nuages, la claror velada del vespre ennuvolat.
  3. [trouble] entelat -ada, enterbolit -ida, apagat -ada. Il avait un regard voilé, tenia una mirada enterbolida.
  4. [terne] desdibuixat -ada, difuminat -ada, esfumat -ada. Les contours voilés de son image, els contorns difuminats de la seva imatge.
  5. fotografia velat -ada. Une photo voilée, una fotografia velada.
  6. marina, marítim aparellat -ada.
  7. tecnologia guerxat -ada, bombat -ada.
  8. figuradament [rendu moins visible] velat -ada. Son ironie voilée était frappante, la seva ironia velada era sorprenent .
    • [obscur] fosc -a, obscur -a, enfosquit -ida. Un sens voilé, un sentit obscur.
  9. diamant voilé diamant velat.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voilé
-ée

voile


<title type="display">voile</title>

Pronúncia: vwal
    masculí
  1. pròpiament i figuradament vel. Le voile blanc de la mariée, el vel blanc de la núvia. Un voile de brume, un vel de boira.
  2. [d’infirmière] còfia f.
  3. indústria tèxtil vel. Voile pour rideaux, vel per a cortines.
  4. aeronàutica i medicina vel. Un voile au poumon, té un vel al pulmó.
  5. fotografia velat [defecte].
  6. botànica tel [membrana].
  7. arracher le voile figuradament [révéler] arrencar el vel.
    1. le voile de la mort el vel de la mort (o les tenebres f pl).
    2. lever le voile aixecar el vel (o desvelar un misteri).
    3. mettre (ou jeter, ou étendre, ou tirer) un voile sur qqch estendre (o tirar) un vel damunt una cosa. Il avait jeté un voile pudique sur ses défauts, havia estès damunt els seus defectes un vel púdic.
  8. prendre le voile cristianisme prendre el vel (o fer-se monja).
  9. soulever un coin du voile figuradament aixecar una part del vel (o revelar una part del misteri).
  10. voile du calice cristianisme cobrecalze.
  11. voile du palais anatomia vel del paladar.
  12. femení
  13. marina, marítim vela. Ils savent naviguer à la voile, saben navegar a la vela .
    • [voilier] vela, veler m. On voyait une voile barbaresque à l’horizon, es veia a l’horitzó una vela barbaresca (un veler barbaresc).
  14. amener (ou caler, ou serrer) les voiles amainar (o calar, o arriar, o abaixar, o plegar, o aferrar) les veles.
  15. à pleines voiles a vela plena (o a veles plenes).
  16. avoir le vent dans les voiles anar a tota vela (o anar vent en popa).
  17. carguer (ou ferler) une voile apagar (o carregar) una vela.
  18. enverguer les voiles envergar les veles.
  19. établir les voiles envelar un vaixell.
  20. être (ou marcher) à voile et à vapeur figuradament i familiarment [être bisexuel] tocar totes les tecles (o menjar carn i peix, o de tot, o ésser un tot terreny).
  21. faire de la voile esports fer vela.
  22. faire force de (ou forcer de, ou être sous) voiles marina, marítim anar a tota vela (o amb totes les veles desplegades, o a tot drap o vent).
  23. faire voile sur fer rumb a (o fer proa a, o posar proa a).
  24. hisser (ou larguer, ou déférler) les voiles hissar (o amollar, o desplegar) les veles.
  25. mettre à la voile prendre vela (o fer vela, o fer-se a la vela).
  26. mettre les voiles posar les veles (o aparellar).
    familiarment figuradament [partir] fer-se a la vela (o toca el dos, o tocar pirandó, o guillar, o pirar).
  27. mettre les voiles en ciseaux (ou en oreilles de lièvre) posar les veles encreuades.
  28. mettre toutes voiles dehors posar totes les veles.
    figuradament fer tots els possibles (o mans i mànigues, o treure el santcristo gros fam).
  29. voile à houari guaira.
  30. voile d’artimon vela d’artimó.
  31. voile d’étai vela d’estai (o vela carbonera).
  32. voile de misaine trinqueta.
  33. voile solaire astronomia vela solar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voile

voilement

voilement

voiler


<title type="display">voiler</title>

Pronúncia: vwale
    verb transitiu
  1. [couvrir d’un voile] velar, envelar, cobrir. Une fine robe voilait les contours de son corps, un vestit fi velava els contorns del seu cos.
  2. [un rideau, le brouillard, etc] cobrir, tapar. La fenêtre était voilée d’un store, la finestra estava tapada amb una cortineta.
  3. [obscurcir] velar, entelar, desdibuixar, esfumar, difuminar, enfosquir, enteranyinar. Il avait les yeux voilés de larmes, tenia els ulls velats de llàgrimes.
  4. fotografia velar.
  5. figuradament [dissimuler, cacher] velar, amagar, dissimular, ocultar lit, celar lit. Son sourire voilait ses émotions, el seu somrís amagava les emocions.
  6. marina, marítim [garnir de voiles] aparellar (de velam) [un vaixell].
  7. verb intransitiu
  8. infreqüent [prendre une forme convexe, semblable à une voile gonflée] bombar-se pron.
  9. verb pronominal
  10. [perdre son éclat] velar-se, apagar-se, enfosquir-se, entelar-se, enterbolir-se. Son regard se voilait, la seva mirada es velava (s’entelava, s’apagava).
  11. [mettre un voile] posar-se (o portar) el vel.
  12. [se cacher] amagar-se, ocultar-se lit, celar-se lit. La lune se voilait, la lluna s’amagava .
    • [la voix] velar-se, entelar-se.
  13. [gauchir] guerxar-se, bombar-se, fer panxa fam. Ce rayon peut se voiler par l’excès de poids, aquest prestatge es pot guerxar per l’excés de pes.
  14. se voiler la face tapar-se la cara (avergonyir-se).
    familiarment figuradament fer els ulls grossos (o com si no es veiés, o mirar cap a l’altre cantó davant). Devant de tels vices horribles, voilons nos faces !, davant aquests vicis horribles, fem com si no ho veiéssim!
  15. se voiler le visage tapar-se (o cobrir-se, o velar-se) la cara.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

voiler

voilerie

voilerie

voilette

voilette