Es mostren 594827 resultats

vuelta


<title type="display">vuelta</title>

    femení
  1. volta. La tierra da vueltas alrededor del sol, la terra fa voltes entorn del sol.
  2. [giro] volta. Da la vuelta a la página, fes la volta a la pàgina.
  3. [recorrido] volta.
  4. [figura] volta. Las vueltas de una cuerda, les voltes d'una corda.
  5. [dorso] dors m, revers m. Escribir a la vuelta de la hoja, escriure al dors del full.
  6. [paseo] volta.
  7. [a una llave] volt m, volta. Es necesario dar dos vueltas a la llave, cal fer donar dos volts a la clau.
  8. [vista] gira. Las vueltas de una capa, les gires d'una capa.
  9. [en labores] passada.
  10. [regreso] retorn m, tornada. La vuelta del hijo pródigo, el retorn del fill pròdig.
  11. [dobladura] volta. La vuelta de la portalada, la volta de la portalada.
  12. [devolución] devolució, tornada.
  13. [dinero] canvi m. Ten cuidado con la vuelta, compte amb el canvi.
  14. [recompensa] paga, recompensa.
  15. [ronda] volta. La segunda vuelta de las elecciones, la segona volta de les eleccions.
  16. [recodo] tombant m.
  17. [vez] volta, vegada.
  18. arquitectura volta.
  19. poc freqüent jocs d'entreteniment [voltereta] girada.
  20. agricultura llamada.
  21. figuradament volta. Dar vueltas a un asunto, donar voltes a un assumpte.
  22. figuradament [cambio] tomb m, salt m. Esto dará la vuelta cualquier día, això donarà un tomb qualsevol dia.
  23. a la vuelta [de regreso] a la tornada.
  24. a la vuelta de al cap de. A la vuelta de diez años, al cap de deu anys.
  25. a la vuelta de la esquina passada la cantonada.
  26. a la vuelta de la esquina figuradament [muy cerca] a tocar, molt a la vora, a quatre passes, a prop.
  27. a la vuelta de la esquina [por todas partes] pertot arreu, a tot arreu, a cada passa. Una cocinera así no la vas a encontrar a la vuelta de la esquina, una cuinera així no la trobaràs a tot arreu.
  28. andar a vueltas con figuradament donar voltes a.
  29. a vuelta de a còpia de.
  30. a vuelta de correo a correu seguit, pel primer correu.
  31. buscar las vueltas figuradament [a alguien] buscar les pessigolles.
  32. cogerle las vueltas [a alguien] saber (o conèixer) el tarannà.
  33. ¡con vuelta! familiarment [cosa prestada] que torni!
  34. dar cien vueltas [pensar] donar voltes.
  35. dar cien vueltas [superar] donar cent (o mil) voltes a algú.
  36. dar la vuelta [alrededor] fer la volta.
  37. dar la vuelta [al revés] girar al revés (o a l'inrevés, o de l'inrevés). Dar la vuelta a un jersey, girar el jersei al revés.
  38. dar la vuelta [del derecho] del dret.
  39. dar la vuelta de campana fer una volta de campana.
  40. dar media vuelta fer mitja volta.
  41. dar media vuelta figuradament [marcharse] girar cua, tocar el dos.
  42. dar muchas vueltas donar-hi voltes i més voltes a una cosa.
  43. darse una vuelta [por algún sitio] arribar-se. Cualquier día me daré una vuelta por tu casa, qualsevol dia m'arribaré a casa teva.
  44. dar una vuelta figuradament [paseo] fer una volta.
  45. dar vueltas [girar] fer (o donar) voltes (o giravoltes).
  46. dar vueltas [pensar] donar voltes.
  47. dar vueltas la cabeza rodar el cap.
  48. de vuelta de tornada, de retorn.
  49. estar de vuelta tornar a ésser aquí. ¡Ya estoy de vuelta!, ja torno a ésser aquí!
  50. estar de vuelta de todo haver-ne vist de tots colors (o de verdes i de madures), tant donar-se'n de tot.
  51. hacer dar vueltas [a alguien] fer anar d'un lloc a l'altre.
  52. ¡hasta la vuelta! a reveure!, fins a la tornada!
  53. no hay que darle vueltas figuradament i familiarment no cal donar-hi més voltes.
  54. no tener vuelta de hoja [una cosa] no tenir retop.
  55. poner de vuelta y media a uno deixar com un drap brut algú.
  56. tomar la vuelta de marina, marítim anar (o tirar) a la volta de.
  57. ¡vuelta! familiarment [exclamación de fastidio] tornem-hi!
  58. vuelta a escena [de un artista] tornada a escena, retorn.
  59. vuelta al ruedo tauromàquia volta a l'arena.
  60. vuelta al trabajo retorn a la feina (o al treball).
  61. vuelta atrás marxa enrere.
  62. vuelta ciclista volta ciclista.
  63. vuelta de tierra marina, marítim volta d'en terra.

vuelta

vuelto
-ta

vuelto
-ta

vueludo
-da

vueludo
-da

vuestro
-tra


<title type="display">vuestro</title>

    adjectiu possessiu
  1. vostre -a, el (o la) vostre -a [quan precedeix el nom]. Vuestro barrio, el vostre barri. Un tío vuestro, un oncle vostre.
  2. pronom possessiu
  3. vostre -a. Nuestro piso es como el vuestro, el nostre pis és com el vostre.
  4. la vuestra la vostra ocasió. Esta es la vuestra, aquesta és la vostra ocasió.
  5. lo vuestro el que és vostre, allò que és vostre, les vostres coses.
  6. los vuestros els vostres.

vuestro
-tra

vuet

<title type="display">vuet </title>

Body
    nòm m
  1. Manca o abséncia d’ua persona o d’ua causa que se trape de mens.
  2. Que non a arren laguens.

  3. Català: buit


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vuet

vuet, -eda

<title type="display">vuet, -eda </title>

Body
    adj m f Espaci que non ei ocupat. Sin.: uet.

    Català: buit buida


    © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana
    © per a la traducció al català: Enciclopèdia Catalana.

vuet, -eda

vuit

vuit

vuit


<title type="display">vuit</title>

    adjectiu
  1. ocho. Vuit anys després, ocho años después.
  2. adjectiu i masculí i femení
  3. [vuitè] octavo -va, ocho. Pàgina vuit, página ocho. És el vuit de la fila, es el octavo de la fila.
  4. masculí
  5. [pl: vuits] ocho. Escriu dos vuits, escribe dos ochos.
  6. vuits i nous (o vuits i nous i cartes que no lliguen) figuradament cuentos (o cuentos chinos). No em vinguis amb romanços: això que m'expliques són vuits i nous, no me vengas con monsergas: esto que me dices son cuentos.
  7. masculí i femení pluralinvariable
  8. ocho. Les vuit últimes, las ocho últimas.
  9. les vuit [hora] las ocho.
  10. un quart de vuit, dos quarts de vuit [hora] las siete y cuarto, y media.

vuit

vuit

vuit

vuit

<title type="display">vuit</title>

adjectiu otto. || ottavo -a, otto -a. Pàgina vuit, pagina otto.

masculí i femení ottavo -a. || masculí [pl vuits] otto. Aquesta xifra té dos vuits, questo numero ha due otto. || d'avui en vuit oggi a otto. || les vuit [hora] le otto. | [de la tarda] le venti, le otto [di sera]. || vuits i nous (o vuits i nous i cartes que no lliguen) storie, bazzecole, bagatelle.

vuit