masculí singular
1. supressió f, abolició f, omissió f.
2. in Wegfall kommen wegfallen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [fällt weg, fiel weg, ist wegge-en] figurat
1. quedar o restar suprimit.
2. cessar.
3. no tenir lloc.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu familiar
1. fangen, schnappen
2. fangen, schnappen

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu també figurat escombrar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu rebaixar (o treure) llimant.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu figurat escamotejar, esgarrapar fig.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [flog weg, ist weggeflogen]
1. arrencar el vol.
2. fugir volant.
3. partir en avió.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu escampar-se, vessar-se.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu emportar-se’n, endur-se’n.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí partida f, sortida f, marxa f.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU