verb transitiu [hat weg, hatte weg, hat weggehabt]
1. haver rebut.
2. etw weghaben conèixer u/c a fons, tenir u/c pel cap dels dits.
3. e-n weghaben estar un xic (massa) alegre.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. penjar en un altre lloc.
2. [Kleider] penjar (a l’armari).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. amputar.
2. tallar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu
1. ajudar a continuar el camí (o a fugir).
2. j-m weghelfen über [+ac ] ajudar alg a passar (u/c).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. anar a cercar o buscar.
2. [Krankheit] arreplegar, atrapar, pescar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. treure, foragitar lit.
2. [j-n] a. treure (o llançar) al carrer
3. [Tiere] esquivar, fer fugir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [kam weg, ist wegge-en]
1. anar-se’n.
2. (aconseguir) sortir-ne o eixir-ne.
3. etw wegkommen perdre’s o esgarriar-se u/c.
4. gut (schlecht) bei etw wegkommen sortir-se bé (o malament) d’u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [kann weg, konnte weg, hat weggekonnt]
1. poder sortir, poder marxar.
2. das Messer kann weg, es taugt nichts aquest ganivet es pot llençar: no serveix per a res.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. llevar gratant, treure rascant o raspant.
2. Vegeu Kreuzung.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. [entfernen] fer marxar, treure.
2. [davontragen] emportar-se.
3. també figurat allunyar, separar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU