verb transitiu i intransitiu wispeln.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. desig m (ofig set) d’aprendre, afany m (o anhel m) d’instruir-se.
2. curiositat intel·lectual.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. desitjós (o sedegós o anhelós) d’aprendre.
2. curiós (intel·lectualment).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [weiß, wusste, hat gewusst]
1. saber.
2. nicht wissen desconèixer, ignorar.
3. um etw wissen tenir coneixement (o coneixença) d’u/c, estar informat (o assabentat lit ) d’u/c.
4. wissen lassen fer saber (j-netw u/c a alg), informar (o assabentar) (j-netw alg d’u/c).
5. nichts mehr wissen wollen von etw no voler saber res més d’u/c.
6. Vegeu soviel.
7. weißt du noch? ho saps encara?
8. j-m Dank wissen estar agraït a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

neutre (singular)
1. saber m, saviesa f.
2. eclesiàstic, teològic literari a. sapiència f
3. coneixement m, coneixences f pl.
4. ciència f.
5. meines Wissens que jo (ho) sàpiga, pel que jo sé.
6. mit (ohne) mein Wissen amb (sense) coneixement meu, sabent-ho (sense saber-ho) jo.
7. nach bestem Wissen u. Gewissen segons el millor saber i entendre, amb la més bona fe.
8. wider besseres Wissen contra la (seva) pròpia convicció.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. ciència.
2. Vegeu wissen.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

Wissenschaftler.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí i femení [m: -s, -; f: -, -nen]
1. persona f de ciència, científic(a).
2. savi (sàvia).
3. erudit(a).
4. [Forscher] investigador(a).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu científic, adv científicament.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU