femení desertificació, desertització.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení [-, -en] Wüste.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí literatura lleó, rei del desert.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí [-s, -e]
1. home llibertí, un disbauxat, calavera.
2. [stärker] sàtir.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení singular
1. ira, còlera, fúria, ràbia, furor m.
2. in Wut bringen fer enrabiar, posar colèric (o furiós etc).
3. in Wut geraten aïrar-se, enfuri(sm)ar-se, encolerir-se, enrabiar-se, posar-se furiós.
4. seine Wut an j-m auslassen acarnissar-se (o encruelir-se o rabejar-se) en alg.
5. vor Wut kochen tremolar de ràbia.
6. mich packt die Wut em fa enrabiar (o aïrar).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí accés (o atac) de ràbia (o de fúria), enrabiada f, cop de geni.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

masculí accés (o atac) de ràbia (o de fúria), enrabiada f, cop de geni.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. estar furiós (o rabiós etc).
2. enfuri(sm)ar-se, encendre’s de còlera, aïrar-se, enquimerar-se, arravatar-se.
3. [Seuche] fer o causar estralls.
4. [Sturm] esclatar, desencadenar-se.
5. bram(ul)ar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. enrabiat, irat, furiós, rabiós.
2. fet una fera.
3. Vegeu wutentbrannt.
4. Vegeu wutschäumend.
5. er ist wütend auf mich està enrabiat (o furiós etc) amb mi, em té ràbia.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu furiós, furibund, encès de còlera, bullent d’ira.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU