verb transitiu
1. triturar (mastegant bé).
2. mastegar bé.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. esmicolar, capolar, partir (a miques).
2. tecnologia i gastronomia esquarterar.
3. triturar, trinxar, moldre, polvoritzar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení
1. esmicolament m.
2. trossejament m.
3. trituració.
4. trinxadissa.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu
1. picar.
2. trencar picant.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu
1. escabrós, aspre, abrupte.
2. molt trencat.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb intransitiu esclatar, fer explosió, explotar.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

adjectiu compungit, contrit.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

femení eclesiàstic, teològic compunció, contrició.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-n, -te, hat -t]
1. rebregar, arrugar, (em)matxucar, masegar.
2. [Papier] a. fer (o reduir) a una bola

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

verb transitiu [-te, hat -t] zerknittern.


© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU