<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">accessori</title>
Accessory
Etimologia: del b. ll. accessorius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
- adjectiu Dit d’una cosa que acompanya la principal, que s’hi afegeix com per accident.
- masculí Els accessoris d’un aparell.
- masculí cinematografia Cadascun dels petits elements o detalls que completen el parament de la decoració.
- masculí dret Tot bé, objecte (normalment amb caràcter instrumental) o dret que n’acompanya un altre de principal, del qual depèn la seva existència.
- masculí espectacles Cadascun dels aparells que empren els artistes de circ per a presentar llurs números.
-
masculí
tecnologia
- Dispositiu que es munta en una màquina per tal de modificar-ne el funcionament bàsic, d’augmentar-ne el rendiment, de variar-ne l’ús.
- impròpiament Peça de recanvi.
- mineral accessori petrografia Mineral que forma part d’una roca en petites quantitats i la presència del qual no influeix en el diagnòstic general de la roca.
- mot accessori lingüística Unitat lingüística morfològicament independent la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats.
- obligació accessòria dret Obligació que per la seva existència en pressuposa una altra de principal, de la qual depèn i que, normalment, té la funció d’assegurar-ne el compliment o completar-ne els efectes.
- pena accessòria dret penal Pena que acompanya necessàriament la pena principal per disposició de la llei.
