Etimologia: de l’oc. ant. balada ‘ball, ballada’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení
literatura i música Gènere literari i musical d’origen popular propi de l’antiga poesia lírica provençal, francesa, italiana, etc.
literatura A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa de to popular i de contingut llegendari o històric, de procedència tradicional i folklòrica o de creació sàvia inspirada en la veu popular.
música
Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental.
Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano.
dansa Dansa semblant a la sarabanda ballada als Pirineus.
femení literatura i música Gènere literari i musical d’origen popular propi de l’antiga poesia lírica provençal, francesa, italiana, etc literatura A partir del segle XVIII, composició poeticonarrativa de to popular i de contingut llegendari o històric, de procedència tradicional i folklòrica o de creació sàvia inspirada en la veu popular música Composició vocal sobre texts de balades, amb acompanyament instrumental Composició instrumental de forma indeterminada escrita sovint per a piano dansa Dansa semblant a la sarabanda ballada als Pirineus
adjectiu fútil fútil , frèvol -a , de nyigui-nyogui , de pa sucat amb oli Un obsequio baladí , un obsequi de nyigui-nyogui insignificante anodí -ina , intranscendent , frívol -a Una conversación baladí , una conversa anodina
història adjectiu Relatiu o pertanyent als baladins masculí i femení Denominació que els musulmans donaren als àrabs que arribaren a la península Ibèrica en les primeres expedicions 711-712
masculí Lloc poblat de baladres geobotànica Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer