adjectiu antigament promès -esa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí
1. música acordió. Un accordéon diatonique, un acordió diatònic.
2. en accordéon figuradament en acordió.
3. plissage accordéon indústria tèxtil prisatge d’acordió.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí i femení música acordionista.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. [octroyer] concedir, acordar, atorgar, donar, deferir lit. Accorder un crédit, concedir un crèdit. Accorder de l’importance à qqch, donar importància a alguna cosa.
2. [convenir] reconèixer, convenir. Je vous l’accorde, il n’est pas intelligent, li ho reconec, no és intel·ligent.
3. [harmoniser] concordar, conciliar, acordar, avenir. Accorder ses paroles et ses actes, conciliar les (seves) paraules i els (seus) actes. Accorder sa vie avec ses principes, acordar la seva vida amb els seus principis.
4. gramàtica (fer) acordar. Accorder l’adjectif avec le nom, acordar l’adjectiu amb el nom.
5. música [régler] afinar, temprar. Accorder sa guitare, afinar la guitarra .
   • acordar.
6. accordez vos flûtes (ou vos violons) figuradament i familiarment poseu-vos d’acord d’una vegada.
verb pronominal
7. avenir-se, lligar intr, posar-se d’acord, estar d’acord. Mes frères s’accordent mal, els meus germans no s’avenen .
   • avenir-se, avinençar-se, posar-se d’acord. Patrons et ouvriers ne parviennent pas à s’accorder, amos i obrers no aconsegueixen posar-se d’acord.
8. accord (se mettre d’accord).
9. [se concilier] avenir-se, adir-se, lligar intr. Ces couleurs s’accordent bien, aquests colors lliguen (s’avenen, s’adiuen).
10. gramàtica concordar intr. Le sujet s’accorde avec le verbe, el subjecte concorda amb el verb.
11. s’accorder avec qqn avenir-se amb algú.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

masculí música afinador -a.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç