Es mostren 594823 resultats

accroche

accroche

accroche-cœur

accroche-cœur

accroche-plat

accroche-plat

accrocher


<title type="display">accrocher</title>

Pronúncia: akʀɔʃe
    verb transitiu
  1. [suspendre] penjar [en un ganxo]. Accrocher un tableau, penjar un quadre.
  2. [retenir] enganxar. Accrocher la remorque, enganxar el remolc.
  3. [heurter] topar amb, xocar amb. Accrocher une voiture, xocar amb un cotxe.
  4. figuradament i familiarment [prendre qqn au passage] enganxar, pescar. Accrocher un compagnon dans le couloir, enganxar un company pel passadís .
    • [intéresser] atreure, enganxar. Cette musique accroche tout le monde, aquesta música enganxa tothom.
  5. verb pronominal
  6. agafar-se. S’accrocher à une branche, agafar-se a una branca .
    1. figuradament pròpiament [se tenir avec force] arrapar-se, aferrar-se. Il s’accrocha à la rampe pour ne pas tomber, es van aferrar a la barana per no caure. Elle s’accrocha à son passé, es va aferrar al seu passat.
    2. [ne pas céder] aguantar intr, resistir intr.
    3. [se disputer] enganxar-se. Ils se sont accrochés, s’han enganxat.
    4. familiarment arrapar-se.
  7. familiarment
    1. avoir le cœur bien accroché saber fer el cor fort (o no deixar-se desanimar, o no fer figa).
    2. être accroché -ée estar enganxat -ada [a la droga].
    3. se l’accrocher estrènyer-se els pantalons (o el cinturó).
    4. tu peux toujours te l’accrocher ! posa-t’hi fulles! [no en vull saber res]
  8. verb intransitiu
  9. tenir entrebancs, entrebancar-se pron, encallar-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

accrocher

accrocheur
-euse


<title type="display">accrocheur</title>

Pronúncia: akʀɔʃœʀ -øz
    adjectiu i masculí i femení
  1. familiarment tossut -uda, insistent.
  2. [qui retient l’attention] enganxós -osa. Une publicité accrocheuse, una publicitat enganxosa.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

accrocheur
-euse

accroire


<title type="display">accroire</title>

Pronúncia: akʀwaʀ
    verb transitiu
  1. en faire accroire enganyar (o entabanar fam, o engalipar fam, o fer beure a galet fam).
  2. faire accroire antigament i literàriament fer creure.
  3. s’en laisser accroire creure-s’ho (o deixar-se enganyar, o beure a galet fam).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

accroire

accroissement


<title type="display">accroissement</title>

Pronúncia: akʀwasmɑ̃
    masculí
  1. creixença f, creixement, crescuda f.
  2. figuradament acreixement, increment, augment.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

accroissement

accroître


<title type="display">accroître</title>

Pronúncia: akʀwatʀ
    verb transitiu
  1. acréixer, incrementar, augmentar. Accroître son pouvoir, sa fortune, acréixer (augmentar) el seu poder, la seva fortuna.
  2. verb pronominal
  3. créixer intr, acréixer-se, augmentar intr. La population s’était accrue, la població havia crescut (havia augmentat).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

accroître

accroupi
-ie

accroupi
-ie

accroupissement

accroupissement