Es mostren 594823 resultats

bandejar

<title type="display">bandejar</title>

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Condemnar algú a sortir d'un país o d'un territori, desterrar.
  2. Diem que bandegem algú o alguna cosa quan l'apartem o l'allunyem de nosaltres. Els conferenciants bandegen les paraules grolleres o incorrectes en el seu discurs.

bandejar

bandejar [o bandir ]

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat
| bandejada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bandejat</title>

Accessory
Etimologia: de bandejar
Body
  1. masculí i femení Persona que ha estat bandejada d’un territori.
  2. masculí història A l’edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner.

bandejat
| bandejada

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat
-ada

bandejat

    masculí i femení
  1. proscrito -ta, desterrado -da.
  2. figuradament apartado, -da, alejado -da.
  3. figuradament marginado -da.

bandejat
-ada

bandelette

bandelette

bander
-a

bander
-a