Es mostren 594823 resultats

baralladís

baralladís

adjectiu Que té tendència a barallar-se
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ baralladís
| baralladissa

■ baralladís
| baralladissa

adjectiu Amic de baralles, propens a barallar-se
Informació complementària
Traducció
Diccionari Català francès

baralladís
-issa

baralladís
-issa

adjectiu querelleur -euse , bagarreur -euse , chamailleur -euse fam
Diccionari Català francès

barallar


<title type="display">barallar</title>

Pronúncia: bəɾəʎá
    verb transitiu
  1. [fer renyir] brouiller, fâcher.
    2. verb pronominal
  2. [disputar-se] se disputer, se quereller, se chamailler fam.
  3. [esbatussar-se] se battre, se bagarrer.
  4. barallar-se a cops de puny se battre à coups de poing.

barallar

verb transitiu fer renyir brouiller , fâcher verb pronominal disputar-se se disputer , se quereller , se chamailler fam esbatussar-se se battre , se bagarrer barallar-se a cops de puny se battre à coups de poing
Diccionari Català Castellà

barallar


<title type="display">barallar</title>

    verb transitiu
  1. [fer renyir] enemistar, indisponer, desavenir.
    2. verb pronominal
  2. [disputar-se] pelearse, reñir intr, regañar intr.
  3. [esbatussar-se] pelear intr, pelearse.
  4. barallar-se a andar a. Barallar-se a cops de puny, andar a puñetazos.

barallar

verb transitiu fer renyir enemistar , indisponer , desavenir verb pronominal disputar-se pelearse , reñir intr , regañar intr esbatussar-se pelear intr , pelearse barallar-se a andar a Barallar-se a cops de puny , andar a puñetazos
Conjugador Català

barallar


<title type="display">barallar</title>

    1. INFINITIU

    1. barallar

    2. GERUNDI

    1. barallant

    3. PARTICIPI

    1. barallat
    2. barallada
    3. barallats
    4. barallades

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. barallo
      2. baralles
      3. baralla
      4. barallem
      5. baralleu
      6. barallen

      2. IMPERFET

      1. barallava
      2. barallaves
      3. barallava
      4. barallàvem
      5. barallàveu
      6. barallaven

      3. PASSAT

      1. barallí
      2. barallares
      3. barallà
      4. barallàrem
      5. barallàreu
      6. barallaren

      4. FUTUR

      1. barallaré
      2. barallaràs
      3. barallarà
      4. barallarem
      5. barallareu
      6. barallaran

      5. CONDICIONAL

      1. barallaria
      2. barallaries
      3. barallaria
      4. barallaríem
      5. barallaríeu
      6. barallarien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. baralli
      2. barallis
      3. baralli
      4. barallem
      5. baralleu
      6. barallin

      2. IMPERFET

      1. barallés
      2. barallessis
      3. barallés
      4. baralléssim
      5. baralléssiu
      6. barallessin

    6. IMPERATIU

    1. baralla
    2. baralli
    3. barallem
    4. baralleu
    5. barallin

barallar

INFINITIU barallar GERUNDI barallant PARTICIPI barallat barallada barallats barallades INDICATIU PRESENT barallo baralles baralla barallem baralleu barallen IMPERFET barallava barallaves barallava barallàvem barallàveu barallaven PASSAT barallí barallares barallà barallàrem barallàreu barallaren FUTUR barallaré barallaràs barallarà barallarem barallareu barallaran CONDICIONAL barallaria barallaries barallaria barallaríem barallaríeu barallarien SUBJUNTIU PRESENT baralli barallis baralli barallem baralleu barallin IMPERFET barallés barallessis barallés baralléssim baralléssiu barallessin…
Diccionari Català Anglès

barallar


<title type="display">barallar</title>

Pronúncia: bəɾəʎá
    verb transitiu
  1. to set at odds, put on bad terms.
  2. to upset.
  3. to antagonize.
    4. verb pronominal
  4. to quarrel, fall out.
  5. to fight, scrap, have a set-to.
  6. estar barallat amb to have fallen out with.

barallar

verb transitiu to set at odds , put on bad terms to upset to antagonize verb pronominal to quarrel , fall out to fight , scrap , have a set-to estar barallat amb to have fallen out with
Diccionari de sinònims Franquesa

barallar


<title type="display">barallar</title>

  1. → enemistar.
  2. (barallar-se pron.)
    esbatussar-se
    breguejar
    esgratinyar-se, barallar-se a esgarrapades.
    esgatinyar-se o esgatifinyar-se, íd.
    bategar
    batre's
    entrebatre's
    escatifenyar-se, barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc.
    combatre (→)
    lluitar (→)
    haver-se-les
    renyinar
    estar com gat i gos
    tirar-se els plats pel cap (esp. una parella)
    anar de rebot, anar en desacord, començar a barallar-se
    venir a les mans, començar a barallar-se a cops.
    anar a cops, barallar-se a cops.
    espicassar-se, barallar-se (els ocells, les gallines, etc.) a cops de bec.
  3. disputar-se (→)
    tenir raons
    gatinyar-se
    bronquinejar o armar bronquina.
    contendre o contendir
    altercar
    fer mullader (fig.)
    picar-se les crestes, disputar-se amb paraules picants.
    → renyir.



© Manuel Franquesa

barallar

→ enemistar barallar-se pron esbatussar-se breguejar esgratinyar-se , barallar-se a esgarrapades esgatinyar-se o esgatifinyar-se , íd bategar batre's entrebatre's escatifenyar-se , barallar-se a estirades de cabells, esgarrapades, etc combatre → lluitar → haver-se-les renyinar estar com gat i gos tirar-se els plats pel cap esp una parella anar de rebot , anar en desacord, començar a barallar-se venir a les mans , començar a barallar-se a cops anar a cops , barallar-se a cops espicassar-se , barallar-se els ocells, les gallines, etc a cops de bec disputar-se → tenir raons gatinyar-se…
Diccionari Català Italià

barallar

<title type="display">barallar</title>

verb transitiu [fer renyir] inimicare, indispettire, far litigare.

verb pronominal [disputar-se] fare baruffa, baruffare intr, litigare intr, scontrarsi. || [esbatussar-se] azzuffarsi, picchiarsi, fare a pugni, venire alle mani. || estar barallat amb algú avere litigato con qualcuno.

barallar

verb transitiu fer renyir inimicare, indispettire, far litigare verb pronominal disputar-se fare baruffa, baruffare intr , litigare intr , scontrarsi || esbatussar-se azzuffarsi, picchiarsi, fare a pugni, venire alle mani || estar barallat amb algú avere litigato con qualcuno
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barallar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barallar</title>

Etimologia: d’origen incert, potser d’un ll. *baralia, plural neutre de *baralis, llatinització d’un adjectiu indoeuropeu *baral, de l’arrel bher- ‘tallar, fregar’ 1a font: 1204
    verb
  1. transitiu Fer néixer una enemistat (entre dues persones), fer renyir. Semblaven carn i ungla, però la disputa del càrrec els ha barallat.
  2. pronominal
    1. Disputar-se, tenir raons. Tot el dia es barallen.
    2. Esbatussar-se.

■ barallar

verb transitiu Fer néixer una enemistat entre dues persones, fer renyir Semblaven carn i ungla, però la disputa del càrrec els ha barallat pronominal Disputar-se, tenir raons Tot el dia es barallen Esbatussar-se
Informació complementària
Traducció