Es mostren 594851 resultats

barballa

barballa

femení botànica escurçonera
Diccionari Català Anglès

barballa

barballa

femení botànica scorzonera
Diccionari Català Alemany

barballera

barballera

femení Tier Wamme f Mensch Doppelkinn n ZiegenBart m Zaum barbada Helm Kinnband n © Günther Haensch i Abadia de Montserrat
Diccionari Català Castellà

barballera


<title type="display">barballera</title>

    femení
  1. [de la cabra] mamella, marmella.
  2. [del gall] barbas pl.
  3. [en l'home] perigallos m pl.
  4. [d'un casc, d'un elm] barboquejo m, barbiquejo m, barbuquejo m.
  5. [de la brida] barbada.

barballera

femení de la cabra mamella , marmella del gall barbas pl en l'home perigallos m pl d'un casc, d'un elm barboquejo m , barbiquejo m , barbuquejo m de la brida barbada
Diccionari Català Italià

barballera

<title type="display">barballera</title>

femení [del peix] barbiglio m. || [de les cabres] barbazzale m, tettola. || [dels bous, de les vaques] giogaia, tagliolaia. || [en les persones] doppio mento m, pappagorgia. || [de la brida] morso m. || [d'un casc] sottogola m, soggolo m.

barballera

femení del peix barbiglio m || de les cabres barbazzale m , tettola || dels bous, de les vaques giogaia, tagliolaia || en les persones doppio mento m , pappagorgia || de la brida morso m || d'un casc sottogola m , soggolo m
DIDAC Diccionari escolar

barballera

barballera

nom femení Sotabarba Algunes persones grasses tenen molta barballera Part de pell que penja de sota el coll del bou i d'altres animals
Diccionari Català francès

barballera


<title type="display">barballera</title>

Pronúncia: bərbəʎéɾə
    femení
  1. [de la cabra] fanon m.
  2. [dels ocells] barbillons m pl.
  3. [en l'home] peau flasque de la gorge.
  4. [d'un casc, d'un elm] mentonnière, jugulaire.
  5. [de la brida] gourmette.

barballera

femení de la cabra fanon m dels ocells barbillons m pl en l'home peau flasque de la gorge d'un casc, d'un elm mentonnière , jugulaire de la brida gourmette
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barballera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barballera</title>

Etimologia: de barba 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. Plec penjant que fa la pell de sota el coll en el bou i altres animals.
  2. Arracades que porten certes cabres sota el coll.
  3. En l’home, pell del coll sota la barba quan és flàccida o penjant.
  4. Pell pelada, carnosa i rugosa que penja de la mandíbula inferior o del coll en certs ocells i certs rèptils.
  5. Cadeneta o corretgeta que, fent-la passar per sota la barba, serveix per a subjectar un casc, un elm, etc.
  6. Cadeneta o corretja de la brida que estreny les barres del cavall i serveix per a dominar-lo.

■ barballera

femení Plec penjant que fa la pell de sota el coll en el bou i altres animals Arracades que porten certes cabres sota el coll En l’home, pell del coll sota la barba quan és flàccida o penjant Pell pelada, carnosa i rugosa que penja de la mandíbula inferior o del coll en certs ocells i certs rèptils Cadeneta o corretgeta que, fent-la passar per sota la barba, serveix per a subjectar un casc, un elm, etc Cadeneta o corretja de la brida que estreny les barres del cavall i serveix per a dominar-lo
Traducció
Diccionari Català Anglès

barballera


<title type="display">barballera</title>

Pronúncia: bərbəʎéɾə
    femení
  1. [de gall] wattle.
  2. [de cabra] goatee.
  3. [de porc] neck of a hog or pig.
  4. [de bou, de gos...] dewlap
  5. [de persona] double chin.
  6. [de capell] chinstrap.
  7. [de cavall] horse's bit.

barballera

femení de gall wattle de cabra goatee de porc neck of a hog or pig de bou, de gos dewlap de persona double chin de capell chinstrap de cavall horse's bit
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ barballó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">barballó</title>

Homòfon: barbelló
Etimologia: d’origen incert, potser relacionat amb bargalló o margalló, podrien venir del ll. barba Iovis ‘barba de Júpiter’, nom botànic ant. del galzeran, modificat en *barbajonis o *barbalionis
    masculí botànica
  1. Planta sufruticosa de la família de les labiades (Lavandula latifolia), perenne, aromàtica, de fulles blanquinoses i de flors d’un blau clar a l’extrem d’una tija florífera.
  2. Espígol.

■ barballó

masculí botànica Planta sufruticosa de la família de les labiades Lavandula latifolia , perenne, aromàtica, de fulles blanquinoses i de flors d’un blau clar a l’extrem d’una tija florífera Espígol
Traducció