Cerca Diccionari | diccionari.cat

Es mostren 594827 resultats

bàrbar

-a

<title type="display">bàrbar</title>

Pronúncia: bárbər

adjectiu

masculí i femení

història barbare.
figuradament [incivil] grossier -ère, rude.
[groller] grossier -ère, rustre.

adjectiu

[cruel] barbare, cruel -elle, inhumain -e.
[temerari] trop hardi -e, téméraire, audacieux -euse.

bàrbar

-a

adjectiu i masculí i femení història barbare figuradament incivil grossier -ère , rude groller grossier -ère , rustre adjectiu cruel barbare , cruel -elle , inhumain -e temerari trop hardi -e , téméraire , audacieux -euse

■ bàrbar

| bàrbara

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bàrbar</title>

Etimologia: del ll. barbărus, -a, -um ‘estranger; bàrbar, salvatge’, i aquest del gr. bárbaros ‘estranger’; en cat. ant. barbre 1a font: s. XIII

adjectiu i masculí i femení
1. història Entre els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger.
2. Nadiu o propi d’un país incivilitzat.
3. figuradament Incivil, rude, grosser.
4. invasions bàrbares història Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
adjectiu
1. Fet amb una ignorància grollera de les regles.
2. Extremament cruel. Un escarment bàrbar.
3. D’una gosadia, d’una temeritat, extraordinària.

■ bàrbar

| bàrbara

adjectiu i masculí i femení història Entre els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger Nadiu o propi d’un país incivilitzat figuradament Incivil, rude, grosser invasions bàrbares història Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental adjectiu Fet amb una ignorància grollera de les regles Extremament cruel Un escarment bàrbar D’una gosadia, d’una temeritat, extraordinària

barbar

<title type="display">barbar</title>

Pronúncia: bərbá

verb intransitiu commencer à avoir de la barbe.

barbar

verb intransitiu commencer à avoir de la barbe

Barbar

<title type="display">Barbar</title>

masculí

bàrbar.
salvatge.
adverbi bàrbarament.

Barbar

masculí -en, -en bàrbar salvatge adverbi bàrbarament © Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU

bàrbar [o barbre]

<title type="display">bàrbar<hi rend="plain"> [o </hi>barbre<hi rend="plain">]</hi></title>

barbàric, relatiu als pobles bàrbars.
Fig.
vàndal
cafre
salvatge
→ incivil, ignorant, cruel, temerari.

bàrbar [o barbre]

barbàric , relatiu als pobles bàrbars Fig vàndal cafre salvatge → incivil , ignorant , cruel , temerari © Manuel Franquesa

barbar, -a

<title type="display">barbar, -a </title>

adj m f

Persona qu’apertenh a un des pòbles d’Euròpa e Asia qu’invadiren er Emperi Roman en sègle V.
Persona qu’ei violenta, crudèu e inumana.

Català:

barbar, -a

adj m f Persona qu’apertenh a un des pòbles d’Euròpa e Asia qu’invadiren er Emperi Roman en sègle V Persona qu’ei violenta, crudèu e inumana Català bàrbar -a © Institut d'Estudis Aranesi - Acadèmia aranesa dera lengua occitana © per a la traducció al català Enciclopèdia Catalana