Es mostren 594853 resultats

bastar


<title type="display">bastar</title>

    verb intransitiu
  1. bastar, ésser suficient, haver-n'hi prou. Una pizca de sal basta para dar sabor, una mica de sal és suficient (o n'hi ha prou amb una mica de sal) per a donar gust.
  2. ¡basta! prou!, pleguem!, ja n'hi ha prou!
  3. ¡basta con eso! ja n'hi ha prou, d'això!
  4. basta con que n'hi ha prou que.
  5. basta de ja n'hi ha prou de, prou. Basta de bromas, ja n'hi ha prou de bromes.
  6. bastar con haver-n'hi prou amb. Basta con oírlo una vez, n'hi ha prou amb sentir-ho una vegada.
  7. basta y sobra n'hi ha prou i de sobres.
  8. hasta decir basta fins que digui prou.
  9. me basta con tu (o su) palabra en tinc prou amb la teva (o vostra) paraula.
  10. me basta y me sobra en tinc prou i de sobres, en tinc més que suficient, en tinc més del que em calia.
  11. verb pronominal
  12. bastar-se.

bastar

bastar


<title type="display">bastar</title>

    verb intransitiu
  1. (aus)reichen, genügen, langen.
  2. arcaic i regionalment (er)tragen; abastar.
  3. balear ton pare bastarà venir dein Vater wird wohl kommen.
  4. verb reflexiu
  5. bastar-se a si mateix sich selbst genügen oder zu helfen wissen.



© Günther Haensch i Abadia de Montserrat

bastar

bastar

<title type="display">bastar</title>

verb intransitiu bastare, esser sufficiente.

verb pronominal bastare intr. Bastar-se a si mateix, bastare a se stesso. | non aver bisogno d'aiuto.

bastar

bastar

<title type="display">bastar</title>

    verb
  1. Haver-n'hi prou, d'alguna cosa. Per poder portar cotxe no basta saber-ne; s'ha de tenir també el carnet de conduir.
  2. frase feta i verb usat amb pronom
  3. bastar-se a si mateix és no necessitar l'ajut de ningú.

bastar

bastar


<title type="display">bastar</title>

Pronúncia: bəstá
    verb intransitiu
  1. [ésser suficient] suffire, n'avoir que. Basta que vingui perquè es posi contenta, il suffit qu'il vienne (il n'a qu'à venir) pour qu'elle soit contente.
  2. verb pronominal
  3. se suffire.

bastar

bastar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">bastar</title>

Accessory
Compareu: abastar
Etimologia: segurament del ll. vg. *bastare, resultat d’una contracció del gr. ant. bastádzō ‘portar un pes’, d’on en romànic el sentit de ‘suportar, resistir, donar de si’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. intransitiu Ésser suficient, haver-n’hi prou. Basta que ho diguis tu perquè me’n passin les ganes. Me’n basten dues, no cal que en portis més.
  2. pronominal Bastar-se a si mateix.

bastar

bastar

bastar

bastard
-a


<title type="display">bastard</title>

Pronúncia: bəstárt
    adjectiu i masculí i femení
  1. bâtard -e.
  2. [indeterminat] indéterminé -e, imprécis -e, vague.
  3. arts gràfiques [lletra] bâtarde.
  4. tecnologia [llima] bâtarde.
  5. adjectiu
  6. [adulterat] bâtard -e, hybride.
  7. femení
  8. marina, marítim [vela] voile bâtarde.

bastard
-a

bastard

bastard

bastard
-a

bastard

    adjectiu i masculí i femení
  1. bastardo -da.
  2. adjectiu
  3. [adulterat] bastardo -da. Safrà bastard, azafrán bastardo.
  4. [indeterminat] indeterminado -da, indefinido -da, impreciso -sa, vago -ga. Un color bastard, un color indeterminado.
  5. arts gràfiques [lletra] bastarda, bastardilla.
  6. masculí
  7. marina, marítim [anella] bastardo.
  8. femení
  9. marina, marítim [vela] bastardo m.
  10. tecnologia [llima] bastarda.

bastard
-a