Es mostren 594827 resultats

batracomiomàquia

batracomiomàquia

femení figuradament literatura batrachomyomachie
Conjugador Català

batre


<title type="display">batre</title>

    1. INFINITIU

    1. batre

    2. GERUNDI

    1. batent

    3. PARTICIPI

    1. batut
    2. batuda
    3. batuts
    4. batudes

    4. INDICATIU

      1. PRESENT

      1. bato
      2. bats
      3. bat
      4. batem
      5. bateu
      6. baten

      2. IMPERFET

      1. batia
      2. baties
      3. batia
      4. batíem
      5. batíeu
      6. batien

      3. PASSAT

      1. batí
      2. bateres
      3. baté
      4. batérem
      5. batéreu
      6. bateren

      4. FUTUR

      1. batré
      2. batràs
      3. batrà
      4. batrem
      5. batreu
      6. batran

      5. CONDICIONAL

      1. batria
      2. batries
      3. batria
      4. batríem
      5. batríeu
      6. batrien

    5. SUBJUNTIU

      1. PRESENT

      1. bati
      2. batis
      3. bati
      4. batem
      5. bateu
      6. batin

      2. IMPERFET

      1. batés
      2. batessis
      3. batés
      4. batéssim
      5. batéssiu
      6. batessin

    6. IMPERATIU

    1. bat
    2. bati
    3. batem
    4. bateu
    5. batin

batre

INFINITIU batre GERUNDI batent PARTICIPI batut batuda batuts batudes INDICATIU PRESENT bato bats bat batem bateu baten IMPERFET batia baties batia batíem batíeu batien PASSAT batí bateres baté batérem batéreu bateren FUTUR batré batràs batrà batrem batreu batran CONDICIONAL batria batries batria batríem batríeu batrien SUBJUNTIU PRESENT bati batis bati batem bateu batin IMPERFET batés batessis batés batéssim batéssiu batessin IMPERATIU bat bati batem bateu batin
Diccionari Català Italià

batre

<title type="display">batre</title>

verb transitiu [donar cops] battere, picchiare, colpire, percuotere. || agr [blat] trebbiare, battere. | [olives, nous] bacchiare, perticare. || [el tambor] battere, stamborare, suonare. || gràf pareggiare [colla battitoia]. || [els metalls] battere. || [encunyar] coniare. || [apallissar] picchiare, colpire, bastonare. || [nata] montare. || [ous] sbattere, frullare. || [pluja] battere, sbattere, picchiare, cadere. La pluja batia els vidres, la pioggia batteva sui vetri. || mil [muralla] abbattere, attaccare. || [vèncer] battere, sconfiggere, vincere. L'equip foraster va batre l'equip local, la squadra in trasferta (o ospite) ha battuto la squadra locale. || [un bosc] battere, perlustrare. || [caça] battere [la selvaggina]. || [el rècord] battere. || [les ales] sbattere. || [les dents] battere. || [la llana dels matalassos] battere, scamatare. || qui no bat pel juliol no bat quan vol battere il ferro finche è caldo, cogliere l'occasione.

verb intransitiu battere, colpire, percuotere. Les onades batien contra les roques, le onde battevano sulle rocce. || [el sol, la llum] battere. El sol bat a la façana, il sole batte sulla facciata. || [un instrument] sonare. || [el cor] battere, pulsare.

verb pronominal lottare intr, combattere intr, battere intr, battersi. L'exèrcit s'ha batut amb coratge, l'esercito ha combattuto con coraggio. Batre's en duel, battersi in duello. Batre's en retirada, battere in ritirata.

batre

verb transitiu donar cops battere, picchiare, colpire, percuotere || agr blat trebbiare, battere | olives, nous bacchiare, perticare || el tambor battere, stamborare, suonare || gràf pareggiare colla battitoia || els metalls battere || encunyar coniare || apallissar picchiare, colpire, bastonare || nata montare || ous sbattere, frullare || pluja battere, sbattere, picchiare, cadere La pluja batia els vidres , la pioggia batteva sui vetri || mil muralla abbattere, attaccare || vèncer battere, sconfiggere, vincere L'equip foraster va batre l'equip local , la squadra in…
Diccionari Català Castellà

batre


<title type="display">batre</title>

    verb transitiu
  1. [donar cops] batir, golpear.
  2. agricultura [trillar] trillar.
  3. usat absolutament trillar. Aquí batem per l'agost, aquí trillamos en agosto.
  4. [batollar] batojar, varear, batir.
  5. [palmetejar] tamborilear.
  6. [els metalls] batir.
  7. [encunyar] batir, acuñar.
  8. [apallissar] pegar, golpear, apalear.
  9. [percudir un tambor, etc] tocar.
  10. [amb força] golpear.
  11. [la llana dels matalassos] varear.
  12. [les ales] batir.
  13. [les dents] castañetear.
  14. [agitar, remenar] batir. Batre els ous, batir los huevos.
  15. [atacar] batir. Batre una fortalesa, batir una fortaleza.
  16. [vèncer] batir, vencer, derrotar. L'equip foraster va batre l'equip local, el equipo forastero batió al equipo local.
  17. [el rècord] batir, mejorar, superar.
  18. [un bosc] batir, reconocer, registrar.
  19. [topar seguidament] batir, golpear. La calamarsa batia la teulada, el granizo golpeaba el tejado.
  20. qui no bat pel juliol no bat quan vol la ocasión la pintan calva.
    21. verb intransitiu
  21. [bategar] latir, palpitar.
  22. [les onades] romper, estallar, batir tr. Les onades batien contra les roques, las olas rompían contra (o batían) las rocas.
  23. [el sol, la llum] dar, pegar, batir tr. El sol batia de ple a la façana, el sol daba de lleno en la fachada (o el sol batía de lleno la fachada).
  24. [un instrument] redoblar. Batien els tambors, redoblaban los tambores.
    25. verb pronominal
  25. [barallar-se, combatre] batirse, combatir intr, luchar intr. Batre's en duel, batirse en duelo. Batre's en retirada, batirse en retirada.

batre

verb transitiu donar cops batir , golpear agricultura trillar trillar usat absolutament trillar Aquí batem per l'agost , aquí trillamos en agosto batollar batojar , varear , batir palmetejar tamborilear els metalls batir encunyar batir , acuñar apallissar pegar , golpear , apalear percudir un tambor, etc tocar amb força golpear la llana dels matalassos varear les ales batir les dents castañetear agitar, remenar batir Batre els ous , batir los huevos atacar batir Batre una fortalesa , batir una fortaleza vèncer batir , vencer , derrotar L'equip…
Diccionari de sinònims Franquesa

batre


<title type="display">batre</title>

  1. v. tr. Donar cops repetits sobre una cosa: batre el blat, batre nous, batre or, batre la llana.
    trillar, batre el gra amb el trill.
    batollar, batre amb les batolles o amb una batolla.
    mallar, batre la palla.
    vergassejar o verguejar, batre amb una vara o verga, esp. la llana.
    bregar, batre el cànem.
    esgramar, íd. Compareu: espadar o espadellar
    batifullar, batre un metall, esp. l'or, per reduir-lo a fulls molt prims.
    picar o repicar. Picar la llana d'un matalàs.
    espallussar, separar, batent, el gra del pallús.
    esgarbissar, separar, batent, el gra dels garbissos.
    maçolar, batre pells a cops de maça.
    colpejar o copejar, donar cops.
    debatre. Debatre ous.
    aiguabatre, batre (l'aigua), la terra, els sembrats, arbres, etc. Les plantes s'inclinaven, aiguabatudes pel ruixat.
    percudir
    tupar (dial.), donar cops, amb qualsevol finalitat.
    pegar (→)
    amaçar, batre amb una maça.
    amartellar, batre amb un martell.
  2. caure. Es diu del sol (per anal.) que bat sobre una cosa. Caure el sol de ple a ple. Queia un sol que estavellava els rocs.
  3. → atacar.
  4. → vèncer.
  5. (batre's pron.) → combatre, barallar -se.
  6. v. intr. Batre el cor, el pols.
    polsar, batre el pols.
    bategar
    palpitar
  7. petar. Petar de dents, batre les dents.
  8. alabatre, batre d'ales, un ocell.
    alejar, íd.



© Manuel Franquesa

batre

v tr Donar cops repetits sobre una cosa batre el blat, batre nous, batre or, batre la llana trillar , batre el gra amb el trill batollar , batre amb les batolles o amb una batolla mallar , batre la palla vergassejar o verguejar , batre amb una vara o verga, esp la llana bregar , batre el cànem esgramar , íd Compareu espadar o espadellar batifullar , batre un metall, esp l'or, per reduir-lo a fulls molt prims picar o repicar Picar la llana d'un matalàs espallussar , separar, batent, el gra del pallús esgarbissar , separar, batent, el gra dels garbissos maçolar , batre pells a cops de maça…
Diccionari Català Anglès

batre


<title type="display">batre</title>

Pronúncia: bátɾə
    verb transitiu
  1. to beat, hammer, pound (on).
  2. [tambor, metall] to beat.
  3. [moneda] to mint.
  4. [ales] to beat, flap.
  5. [casa] to knock down.
  6. [muralla, etc.] ciències militars to batter down.
  7. [mar] to beat on, dash against.
  8. [sol] to beat down on.
  9. [culinari] to beat, mix, whisk.
  10. [nata] to whip.
  11. [mantega] to cream.
  12. [llet per a fer mantega] to churn.
  13. [caça] to beat.
  14. to comb, search.
  15. ciències militars to reconnoitre.
  16. [enemic, oponent] to beat.
  17. [rècord] to beat.
  18. [blat] to thresh.
  19. [garrofes, olives, nous] to knock down with poles, shake down, bring down.
  20. [la pluja] to beat down on.
    21. verb intransitiu
  21. [cor, pols] to beat, throb, palpitate.
  22. [tambor] to beat.
  23. [pluja] to beat, lash (contra against).
  24. [porta] to bang.
  25. el vent feia batre les portes the wind made the doors bang.
  26. batre les ales to flap its wings.
  27. [dents] to gnash, grind.
  28. les onades batien contra les roques the waves dashed against the rocks.
    29. verb pronominal
  29. to fight (amb with) (contra against), battle (contra against).
  30. els soldats s'han batut bé the soldiers have fought well.

batre

verb transitiu to beat , hammer , pound on tambor, metall to beat moneda to mint ales to beat , flap casa to knock down muralla, etc ciències militars to batter down mar to beat on , dash against sol to beat down on culinari to beat , mix , whisk nata to whip mantega to cream llet per a fer mantega to churn caça to beat to comb , search ciències militars to reconnoitre enemic, oponent to beat rècord to beat blat to thresh garrofes, olives, nous to knock down with poles , shake down , bring down la pluja to beat down on verb intransitiu…
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ batre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">batre</title>

Etimologia: del ll. battuĕre, vg. battĕre, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèlt 1a font: s. XIII
    verb
  1. transitiu
    1. Donar cops repetits (sobre una cosa), especialment constituint una manipulació. Batre un matalàs.
    2. agricultura Fer sortir, a cops (o per un altre procediment mecànic), el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums. Batre el blat, l’ordi, les mongetes.
    3. agricultura Fer caure (certs fruits), com les garrofes, les olives, les nous, les ametlles, etc., (de l’arbre) a cops de perxa o batolla, batollar.
    4. arts gràfiques Entintar la platina mitjançant un roleu.
    5. arts gràfiques Reduir el gruix d’un volum donant-li cops amb una maça.
    6. oficis manuals Treballar (l’or, el coure o un altre metall) a cops de martell fins a reduir-los a xapes o làmines.
    7. batre la llana oficis manuals Aflonjar la llana a cops de bastó en refer un matalàs, etc.
    8. batre moneda oficis manuals Fabricar moneda.
    9. màquina de batre agricultura Màquina per a fer la batuda de cereals i de llegums.
  2. usat absolutament Qui no bat pel juliol no bat quan vol. Allà baten per l’agost.
  3. transitiu Donar cops a algú; pegar, apallissar.
    1. transitiu Colpir, copejar un instrument de percussió per fer-lo sonar. El timbaler batia els tambors.
    2. intransitiu Els tambors batien.
  5. transitiu
    1. Agitar, remenar, a cops de forquilla, de paleta, de bastó, etc. Batre ous, la nata.
    2. alimentació, indústries alimentàries Operar mecànicament sobre aliments líquids o pastosos a fi de provocar la incorporació d’aire o d’un altre gas a la massa, la formació d’una emulsió o la cristal·lització fina d’una solució saturada.
    1. transitiu Anar a topar, seguidament o a intervals, una cosa en moviment contra un obstacle. La pluja batia la paret.
    2. intransitiu Les onades batien contra la roca.
    3. intransitiu per analogia Batre el sol de ple a la façana.
  7. intransitiu fisiologia animal Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i dilatació; bategar.
  8. transitiu
    1. Atacar a trets (una muralla, etc.) per enderrocar-la, per obrir-hi una bretxa. Batre la muralla a canonades.
    2. per extensió La cavalleria ha batut el camp enemic.
  9. transitiu Recórrer (un territori) fent-hi mal i saquejant-lo.
  10. transitiu Recórrer (el bosc, el bardissar, etc.) per aixecar la caça.
  11. transitiu
    1. Vèncer (algú). L’equip foraster va batre l’equip local.
    2. batre el rècord esports En un esport competitiu, obtenir un resultat superior al millor resultat registrat fins aleshores.
  12. pronominal
    1. Combatre, lluitar. El destacament s’ha batut amb coratge. Ha de batre’s amb el millor jugador.
    2. batre’s en retirada ciències militars Cedir el camp davant l’empenta de l’enemic.
  13. esports
    1. transitiu En el beisbol, colpejar amb el bat (la pilota que tira el llançador) per enviar-la lluny dels defensors dins els límits del camp de joc.
    2. usat absolutament Has batut massa lluny.
    3. intransitiu Fer de batedor.
  14. transitiu indústria tèxtil
    1. Donar cops repetits, manualment o en batedores, a les troques o els teixits en l’operació de batement.
    2. Formar les malles en les màquines de teixit de punt fent passar les malles de la passada anterior per sobre el bec de l’agulla de premsa o la llengüeta de l’agulla selfactina, fins que cauen en trobar el buit.
  15. batre les ales (un ocell) Batre l’aire amb les ales estirades com per volar.
  16. batre les dents Petar de dents.

■ batre

verb transitiu Donar cops repetits sobre una cosa, especialment constituint una manipulació Batre un matalàs agricultura Fer sortir, a cops o per un altre procediment mecànic, el gra de l’espiga dels cereals o de la tavella dels llegums Batre el blat, l’ordi, les mongetes agricultura Fer caure certs fruits, com les garrofes, les olives, les nous, les ametlles, etc, de l’arbre a cops de perxa o batolla, batollar arts gràfiques Entintar la platina mitjançant un roleu arts gràfiques Reduir el gruix d’un volum donant-li cops amb una maça oficis manuals Treballar l’or, el coure o un altre metall a…
Informació complementària
Traducció
DIDAC Diccionari escolar

batre

<title type="display">batre</title>

    verb
  1. Separar els grans dels cereals de la palla o bé les llavors dels llegums de la beina. Abans els pagesos batien el blat, les mongetes o els cigrons a l'era. També es baten les olives, les ametlles, les nous, etc., a cops de bastó per a fer-les caure de l'arbre.
  2. Batre ous és remenar-los ben fort amb una forquilla. També es baten la nata i altres aliments.
  3. Topar una cosa que es mou contra un obstacle. Quan fa vent, les portes baten i fan soroll.
    4. frase feta
  4. batre un rècord en un esport és obtenir un resultat més bo que el millor que s'havia fet abans.

batre

verb Separar els grans dels cereals de la palla o bé les llavors dels llegums de la beina Abans els pagesos batien el blat, les mongetes o els cigrons a l'era També es baten les olives, les ametlles, les nous, etc, a cops de bastó per a fer-les caure de l'arbre Batre ous és remenar-los ben fort amb una forquilla També es baten la nata i altres aliments Topar una cosa que es mou contra un obstacle Quan fa vent, les portes baten i fan soroll frase feta batre un rècord en un esport és obtenir un resultat més bo que el millor que s'havia fet abans
Diccionari Català francès

batre


<title type="display">batre</title>

Pronúncia: bátɾə
    verb transitiu
  1. [donar cops] battre, frapper.
  2. agricultura [el gra] battre, dépiquer. Batre el blat, battre le blé .
    1. usat absolutament battre, dépiquer.
    2. [batollar] gauler. Batre les nous, gauler les noix.
  3. [els metalls] battre.
  4. [moneda] battre, frapper.
  5. [apallissar] battre, frapper.
  6. música [un tambor, etc] battre.
  7. [la llana dels matalassos] battre.
  8. [les ales] battre. El corb marí sovint bat les ales, le cormoran bat souvent des ailes.
  9. [agitar, remenar] battre, fouetter. Batre els ous, battre (fouetter) les œufs. Batre la nata, fouetter la crème .
    • [la llet] baratter.
  10. [atacar] attaquer. Batre una fortalesa, attaquer une forteresse.
  11. [vèncer] battre. L'equip de Perpinyà va batre el de Girona, l'équipe de Perpignan a battu celle de Gérone.
  12. [un rècord] battre.
  13. [un bosc, un bardissar] battre.
  14. [topar seguidament] battre, cingler, fouetter. La calamarsa batia els vidres, la grêle battait les vitres.
  15. màquina de batre agricultura batteuse.
  16. qui no bat pel juliol no bat quan vol il faut saisir l'occasion au vol (par les cheveux).
    17. verb intransitiu
  17. [el cor] bategar.
  18. [les onades] briser, déferler. Les onades batien contra les roques, les vagues brisaient contre les rochers .
    • [el sol, la llum] taper. El sol batia de ple a la façana, le soleil tapait dur sur la façade.
  19. [un instrument] battre. A tambor batent, tambour battant. Els tambors batien, les tambours battaient.
  20. [les dents] claquer (des dents).
  21. [d'ales] battre (des ailes).
    22. verb pronominal
  22. [barallar-se, combatre] se battre, combattre tr. Batre's en duel, se battre en duel. Batre's en retirada, battre en retraite.

batre

verb transitiu donar cops battre , frapper agricultura el gra battre , dépiquer Batre el blat , battre le blé usat absolutament battre , dépiquer batollar gauler Batre les nous , gauler les noix els metalls battre moneda battre , frapper apallissar battre , frapper música un tambor, etc battre la llana dels matalassos battre les ales battre El corb marí sovint bat les ales , le cormoran bat souvent des ailes agitar, remenar battre , fouetter Batre els ous , battre fouetter les œufs Batre la nata , fouetter la crème • la llet baratter atacar attaquer…
Diccionari Català Alemany

batre1

batre1

masculí agricultura Dreschen n , Drusch m Vegeu també batre 2 © Günther Haensch i Abadia de Montserrat