masculí
1. pala f [de rentar la roba] , picador, batedor.
2. jocs d’entreteniment pala f.
3. agricultura vergueró.
4. familiarment [main] manassa f, tros de mà, llamp de mà.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

verb transitiu
1. apallissar, pegar. Il battait souvent son fils, apallissava sovint el seu fill.
2. batre, colpejar, picar contra, xocar contra. Les vagues battent les rochers, les ones colpegen (o baten) les roques. La pluie bat la vitre, la pluja pica contra els vidres.
3. batre, vèncer, derrotar, guanyar. Battre l’ennemi, vèncer l’enemic. Battre un record, batre un rècord. Il avait battu son adversaire aux élections, havia derrotat el seu adversari a les eleccions.
4. [pour travailler] batre. Battre le blé, la laine, le beurre, les œufs, batre el blat, la llana, la mantega, els ous.
5. [monnaie] batre, encunyar.
6. [parcourir] batre, resseguir, recórrer, explorar. Battre toute la forêt, batre tot el bosc. Battre le pays entier pour trouver qqn, recórrer el país sencer per a trobar algú.
7. [un métal] batre, picar, batifullar. Le forgeron battait le fer avec la masse, el ferrer picava el ferro amb el mall.
8. jocs d’entreteniment [les cartes] escartajar, barrejar.
9. ciències militars tocar. Battre la générale, tocar generala .
   • batre. L’artillerie battait les positions ennemies, l’artilleria batia les posicions enemigues.
10. marcar, assenyalar. Battre les secondes, marcar els segons.
11. battre en brèche ciències militars batre en bretxa. Battre un mur en brèche, batre en bretxa una muralla .
    1. figuradament batre en bretxa, combatre amb duresa. Battre des arguments en brèche, batre en bretxa (o combatre) uns arguments.
    2. obrir bretxa en (o fer trontollar). Tu as battu son crédit en brèche, has obert bretxa en (o has fet trontollar) el seu crèdit.
12. battre froid à qqn fer mala cara a (o tractar fredament) algú.
13. battre la campagne familiarment desvariejar (o divagar, o perdre l’oremus, o no tocar quarts ni hores).
14. battre le tambour batre (o tocar) el tambor (o redoblar).
15. battre pavillon X enarborar (o arborar, o hissar) pavelló X.
16. battre son plein marina, marítim ésser la marea alta.
    1. [la lune] fer el ple.
    2. figuradament estar al punt àlgid.
17. se faire battre ésser apallissat -ada.
    • figuradament ésser derrotat -ada.
verb intransitiu
18. batre, bategar. Mon cœur battait vite, el cor em bategava ràpid.
19. batre, picar. La fenêtre bat, la finestra pica. Le soleil battait d’aplomb, el sol picava de valent (o queia a plom, o queia un sol de plom).
20. battre de l’aile (ou ne battre que d’une aile) figuradament estar moix -a (o pansit -ida, o alacaigut -uda, o empiocat -ada).
    • estar tocat -ada (o fer la viu-viu, o no funcionar bé del tot).
21. battre des ailes aletejar (o esvoletegar, o batre d’ales, o alabatre).
22. battre des mains picar de mans (o aplaudir).
verb pronominal
23. batre’s, lluitar intr. Il s’est battu comme un lion, ha lluitat com un lleó. Se battre au couteau, batre’s amb ganivets.
24. batre’s, barallar-se. Ils aiment à se battre, els agrada barallar-se (o batre’s). Ne vous battez pas!, no us baralleu!
25. je m’en bats l’œil familiarment se me’n (re) fum (o se me’n fot de la virolla).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

adjectiu
1. [terre] afermat -ada.
2. [foulé] fressat -ada.
3. avoir les yeux battus fer ulleres.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení batuda.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

femení Quebec regionalisme planassa.


© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç