Es mostren 594843 resultats

beatitud

beatitud

beatitud

beatitud

beatitud

beatitud

beatitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">beatitud</title>

Accessory
Partició sil·làbica: be_a_ti_tud
Etimologia: del ll. beatitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XV
Body
    femení
  1. Felicitat perfecta; benaurança. La beatitud reflectida en una mirada.
  2. cristianisme
    1. Benaventurança o consumació definitiva de la persona en la visió de Déu, en la resurrecció de la carn i en la comunió dels sants.
    2. Títol honorífic donat al sant pare i a determinats patriarques d’esglésies orientals.

beatitud

beatitud

beatitud

beatitude

beatitude

béatitude


<title type="display">béatitude</title>

Pronúncia: beatityd
    femení
  1. beatitud, benaventurança.
  2. [titre] beatitud.
  3. plural cristianisme beatituds, benaurances.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç

béatitude

Beatmung

Beatmung

beatnik*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">beatnik</title>

Accessory
Pronúncia: bídnik
Etimologia: [mot anglès]
Body
    sociologia
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als beatniks o al moviment beatnik. El misticisme ‘beatnik’.
    2. Dit del moviment contracultural juvenil aparegut durant la dècada dels cinquanta als Estats Units d’Amèrica, antecessor del moviment hippy, caracteritzat per un refús radical de la societat de consum, el pacifisme, el nomadisme i una concepció molt lliure de la sexualitat.
  2. masculí i femení Individu que participa en el moviment beatnik.

beatnik*

beatnik